Quan s’acosta el Nadal, sembla que tot giri al voltant de les compres, dels regals i de les llistes interminables de coses que cal fer. Els carrers s’omplen de llums, les botigues de gent i els dies passen de pressa, gairebé sense temps per pensar. Sovint, sense adonar-nos-en, associem aquestes dates només amb gastar diners, amb arribar a tot i amb complir expectatives. Però jo crec que el Nadal va molt més enllà de tot això.
Jo, quan parlo d’aconseguir fer el millor regal de Nadal, no penso en els objectes ni en els paquets embolicats amb paper lluent i llaços o cintes de colors. Penso, sobretot, en quin regal puc oferir a totes les persones que m’envolten cada dia, que m’atenen, que m’ajuden, que sempre són aquí. I, molt especialment, penso en la gent del carrer: aquelles persones amb qui ens creuem constantment i que, massa sovint, passen desapercebudes.
Amb el temps i l’experiència, he entès que a moltes d’aquestes persones no els calen grans coses. El que realment importa no és el que es pot comprar, sinó com tractem els altres. Un gest amable, una actitud respectuosa, una mirada que reconeix l’altre com a persona poden tenir un impacte molt més gran del que imaginem.
A aquestes persones, el millor regal que els podem fer és un somriure, una paraula amable, una actitud propera i respectuosa. Un “bon dia” dit amb calma, un “gràcies” sincer, un somriure espontani o una mirada que no jutja. Són accions quotidianes, aparentment petites, però carregades de significat.
Aquest tipus de regals no costen diners, però diuen molt sobre la nostra manera de ser i de viure. Ens recorden que tots compartim el mateix espai, que caminem pels mateixos carrers i comprem als mateixos comerços. Ens fan conscients que la convivència, el respecte i la humanitat continuen sent béns essencials, d’un valor incalculable per a qualsevol persona, independentment de l’edat, el gènere o la procedència.
Amb els de casa teva, amb els amics i amb els companys de feina, la situació és diferent. Aquí sí que és necessari fer regals materials, perquè formen una part molt important de la tradició i també de la il·lusió d’aquestes dates nadalenques. Però fins i tot en aquests casos, els regals haurien de donar-se de cor, no per obligació ni per quedar bé. El regal té sentit quan expressa afecte, no quan serveix per complir o per tapar mancances emocionals.
Els objectes s’obliden amb el temps, es fan vells o acaben abandonats en un calaix o en un racó de casa. En canvi, el tracte humà, les salutacions, els somriures, les abraçades, els petons i el temps compartit perduren. Aquests records ens acompanyen tota la vida i, en el cas dels més petits de casa, poden influir profundament en les persones en què es convertiran quan siguin adults.
Per això, per a mi, el Nadal comporta una doble manera de regalar: a la gent del carrer, amabilitat, respecte i humanitat; als teus, detalls materials, sí, sense cap dubte, però sobretot presència, escolta i estima.
Perquè, al final, el que és material no supleix l’espiritual ni l’humà. I el millor regal de Nadal no és el que es posa sota l’arbre, sinó el que es dona cada dia a través dels gestos.
