El procés de l’Acord d’associació apunta a un futur de la banca andorrana com un seguit de filials de hòldings de Luxemburg o similar.
Una estructura que no hauria de tenir gaire impacte en els clients d’Andorra ni en la recaptació d’impostos del Principat ni en les capacitats de finançament de l’Estat. Sí que tindria impacte, i potencialment molt positiu per a l’accionariat.
Evidentment, la idea inicial que va promoure la negociació de l’Acord d’associació (AA) era la d’una lliure prestació de serveis financers a la UE des d’Andorra. Un somni que va xocar amb l’oposició frontal dels tres principals supervisors europeus que van disparar les alarmes amb una duríssima carta que va fer impossible incloure la lliure prestació de serveis financers dins de l’AA. A més, i com vam avançar la setmana passada a la primera part d’aquest escrit sobre les realitats que desvetlla el procés de l’AA, Itàlia ha deixat molt clar que no permetrà que l’Acord mantingui una disposició oberta, inconcreta, sobre la futura supervisió del sistema bancari de San Marino (llegeixis també d’Andorra). Recordem que Itàlia exigeix que el text negociat faci menció específica al memoràndum entre el Banc Central de San Marino i Roma, un memoràndum que està pendent des del 2009.
El procés de revisió jurídica de l’AA i el seu posterior procés de ratificació parlamentària evidencien que Andorra necessitaria un banc central o una figura similar que estableixi acords de delegació de la supervisió amb Madrid o amb París. Recordem que aquest tema es va tractar a les reunions de negociació, com ja hem descrit en articles anteriors. Recordem que ara Itàlia ha deixat ben clar que sense concreció de la delegació de la supervisió bancària de San Marino a Roma (llegeixis també d’Andorra a Madrid o París), l’Acord no passaria la revisió jurídica.
Per tant, la realitat del procés de l’AA ens confirma que la banca andorrana no podrà prestar serveis bancaris a la UE directament des d’Andorra ni podrà obrir sucursals al territori europeu ni podrà mantenir establiments permanents a la Unió Europea. La banca andorrana sols podrà continuar operant a la UE mitjançant filials, és a dir societats amb personalitat jurídica dins la UE, amb seu social dins la Comunitat Europea, subjectes a impostos de societats dins la UE i subjectes a supervisió dins la UE.
A mesura que les filials europees de la banca andorrana creixin, és lògic que es plantegi la creació d’un hòlding fora d’Andorra, un paraigua europeu, que passi a ser titular de les accions de les filials europees i, també de les accions del banc andorrà. Aquest hòlding podria sortir a borsa, aconseguir una forta injecció de capital que, per diferents esquemes podrien representar importants ingressos per als accionistes que vendrien part de les actuals accions de filials o de la matriu o podrien aportar capital internacional per al creixement d’aquests hòldings.
L’esquema d’un hòlding de Luxemburg, per exemple, posaria sota un únic paraigua dins la UE les accions d’un banc d’Andorra i les accions de les seves filials en forma d’entitats financeres dins la UE i d’altres països. Aquest esquema sembla un camí natural per als bancs andorrans que vulguin sortir a borsa i aconseguir capital per un creixement internacional. Estructuració per la via d’un hòlding de la UE que seria un dels pocs camins que la realitat del procés de l’AA deixaria obert per al creixement internacional de la banca d’Andorra (llegeixis també de San Marino).
Per tant, atès:
— Que la CE no ha permès la lliure prestació de serveis financers des d’Andorra o San Marino.
— Que les autoritats de la CE i països com Itàlia han deixat clar que l’AA no pot deixar inconcreta la supervisió bancària delegada a Estats membres.
— Que San Marino confirma que, de moment, la supervisió jurídica del text de l’AA està entollada pel tema de la supervisió bancària delegada que requereix la concreció del memoràndum San Marino -Roma que està aturat des del 2009.
— Que la CE concreta que un banc d’Andorra o de San Marino no pot operar a la UE directament i que sols pot operar indirectament a partir de filials amb personalitat jurídica de la UE.
Queda clar que tant si se signa l’AA com si no se signa, el creixement internacional de la banca de capital andorrà ha de passar per instrumentar-se mitjançant un hòlding amb seu i supervisió a la UE i amb capacitat per sortir a borsa des d’un mercat organitzat de la UE.
Per tant, la realitat no és que la banca sota capital andorrà haurà de crear un hòlding a la UE per créixer dins la UE si el resultat del referèndum fos NO. La realitat que ens mostra el procés de l’AA és que: en qualsevol cas -tant si surt SÍ com si surt NO- el creixement de la banca de capital andorrà dins del mercat de la UE sols podrà tenir lloc a partir d’un hòlding de la UE, cotitzat a borsa, subjecte a tributació a la UE i subjecte a supervisió a la UE.
Per què? Molt senzill, per què l’Acord no contempla la lliure prestació de serveis financers dins del mercat únic europeu, prestats des d’Andorra.
Per què? Per què no confien en la supervisió bancària d’Andorra i val a dir que les darreres notícies que involucren les nostres autoritats en el que hauria passat entre 2012 i 2015 amb la BPA deterioren la percepció de les nostres institucions. Són notícies que reforcen posicions com les de desconfiança vers les nostres institucions dels supervisors financers europeus o dels òrgans de la CE que estan fent la revisió jurídica del text de l’AA. Són notícies que reforcen la posició de desconfiança que han exposat Estats membres i que ha desvetllat San Marino.
Un altre cop, gràcies a San Marino per fer pública la realitat del procés de l’Acord que el nostre Pacte d’Estat no mostra a ciutadania sobirana. .
