- Seria fantàstic que a la Massana es presentés una completa exposició i catàleg
ANTONI POL I SOLÉ
ARQUITECTE
Els ninotaires d’Andorra porten més de 50 anys fent historietes gràfiques o vinyetes, o conjunt de dibuixos que formen part d’una sèrie que explica una història.
Es deixa de banda l’experiència del 1956 d’uns patufets o revista dita Els infants que es publicava en català a Catalunya i en tenir problemes va lligar els darrers números (9 a 12) amb Andorra a través d’una impremta andorrana (Riera 2011).
Com no podia ser altrament la vinyeta també té el seu precedent, l’auca, o conjunt d’estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades ordenadament en un full de paper i que es refereixen a diferents episodis d’una història.
En Sergi Mas i Balaguer n’ha estat el precursor i el pioner als anys 1960 amb les seves auques sobre la Verge de Canòlich, sobre els panellets per al pastisser Vives, una altra sobre els herbolaris i la última, recentment, sobre la Verge de Meritxell entre altres, publicades per separat i també formant part d’algun programa de festa major.
Als anys 1970 el mateix Sergi Mas col·laborà amb Andorra Magazine, des del 1971 al 1973 amb les Històries del Llimoi Carnús i al 1975 amb La vaca Beneita que es transformarà més endavant amb La Vaca Bernarda per aparèixer al diari Poble Andorrà (on no va ser possible finalment) i fent-ho més tard a la revista Andorra 7. Txema Díaz-Torrent a la revista Portella nº 2 (2011) n’escriu l’article L’estrany cas de la vaca Bernarda.
Durant aquesta dècada i també a Andorra Magazine apareixen altres autors amb pseudònim com Sirius amb La Veu de les Galàxies, Sol de Mitjanit i Les Valls d’Andorra o com Farigola amb Bucòliques.
Entre els anys 1981-1983 apareixen a Tolosa del Llenguadoc a Ed. Loubatières tres volums de Les chants de Pyrène de Pertuzé i Andorra hi es tractada entre les pàgines 10 i 23 del tercer volum. En Sergi Mas va assessorar l’autor.
El 1983 apareixen pòstumes a Ed. La Magrana de Barcelona, La història d’Andorra i Les aventures de Xumet-Man de Núria Viusà i Galí, morta amb la seva filla en els aiguats de 1982.
Aquest mateix any apareix a Ed. Novo-Art la Breu història d’Andorra a càrrec de Jaume Marzal i Canós / J.A. Parrilla. Obra que serà revisada i ampliada l’any 1999, i editada per Crèdit Andorrà amb la col.laboració de Francesc Rodríguez i Rossa.
En Sergi Mas continuarà fent les seves aportacions en els programes de la festa major d’Escaldes-Engordany presentant els teixidors de la Cofraria de Paraires, els galantejadors del Ball de Sta. Anna, St. Miquel d’Engolasters i les taronges als pins, i la Llegenda del llac d’Engolasters, en colors, entre els anys 1983 i 1990.
Finalment també va fer unes tires de les Colònies de Sispony al Poble Andorrà durant diversos anys.
A la dècada dels anys 1990 cal comptar amb els treballs de Maurici Bellmunt i Carreté que publicà al 1992 el llibre 3 anys de Mal Humor a Andorra.
Així com l’obra de Raül Valls i Oliva que publicà El pes del País (1992), Els ous del País (1993), Ja tenim Constitució i ara què (1993) i Força Andorra (1995).
El Cercle de les Arts i les Lletres amb Banc Internacional-Banca Mora premien a la Nit Literària Andorrana, i publiquen entre el 1994 i el 2007 les historietes gràfiques Travelling d’Isaac Bosch i Malagarriga / David Pla i Vall-llovera; Les Aventures de Joni el mariner de Joan Subirana; El tresor de Carlemany de Raül Valls i Oliva; Au revoir d’Isaac Bosch i Malagarriga / Annabel Sardans; Descobriment vital de Pau Montero; Dominique de Eve Aviza / Javier Balmaseda i Ercía; Viatge a la realitat de Pau Montero; Teatre guinyol de Javier Balmaseda i Ercía; i el Cuc de Maurici Bellmunt i Carreté.
El 1995 la Societat Andorrana de Ciències i Banc Internacional-Banca Mora publiquen l’Antologia del Còmic Espanyol 1915 / 1965 a càrrec de Joan Pieras.
El 1997 neix La primera edició de La Massana-Còmic sota els auspicis del Comú de La Massana i la coordinació de Joan Pieras organitzant, fins enguany, 17 edicions.
El camí recorregut, amb la creació del Museu del Còmic i l’Associació Andorrana del Còmic, la Il·lustració i l’Animació. L’ARCA, en aquests darrers anys mostren la validesa, solidesa i interès del projecte que ha servit per difondre el coneixement del còmic internacional així com el dels seus autors, incloent els andorrans i/o d’Andorra.
El 2001 va aparèixer la publicació L’arquitectura i el Còmic a rel d’una col·laboració entre el Col·legi d’Arquitectes d’Andorra, La Massana-Còmic i la Societat Andorrana de Ciències.
El 2006 s’edità el catàleg dels 10 anys de La Massana-Còmic 1997 – 2006.
Altres aportacions diverses s’han fet al còmic andorrà en els darrers anys. Entre aquestes els treballs de Carlos Ezquerra sobre el jutge Dredd i de Martín Blanco.
Cal ressaltar el marc idoni que ofereix el Saló de La Massana–Còmic i el Museu del Còmic per a desenvolupar el món del còmic andorrà avui, tot l’any.
Les dues darreres obres aparegudes i per les quals ens hem de felicitar són El gran secret de la Vaca Bruna de Cecília Santañes i Alexandra Grebennikova editat per Aïna el 2012 com a primer conte infantil andorrà i la Història digital d’Andorra de Jordi Planellas editat per Aloma editors SL el 2013 feta íntegrament també a Andorra.
D’obra, autors i fets a destacar, revisar, reconèixer i recuperar, n’hi ha molts més dels mencionats en aquest article.
Seria fantàstic, mai més ben dit, que a la 18a edició del Saló de La Massana–Còmic, a la seva majoria d’edat, o abans des del Museu del Còmic, si és possible, es presentés una completa exposició i catàleg del còmic andorrà, incloent tots els ninotaires i la seva obra tant d’historieta gràfica com d’acudit remuntant a les primeres referències de la premsa escrita andorrana i/o sobre Andorra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
