D’Ibi vam anar a Biar amb plans de visitar, a més d’aquest petit i acollidor poble: Castalla, Sant Joan d’Alacant i Villena. I sens dubte una de les visites va ser al castell de Biar.
El castell de Biar, catalogat com a Bé d’Interès Cultural i declarat Monument historicoartístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional mitjançant decret de 3 de juny de 1931, és un castell del segle XII, ubicat sobre un turó que domina la localitat de Biar. A més, es troba inclòs en la coneguda com la Ruta dels Castells del Vinalopó.
Durant la dominació musulmana ja hi ha notícies documentades, encara que escasses, d’aquesta fortalesa, que no va començar a tenir rellevància fins a l’època de Jaume I, més conegut com a Jaume el Conqueridor, en quedar catalogat com a castell fronterer segons el Tractat d’Almizra signat el 26 de març del 1244 entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella i que va fixar els límits del regne de València. L’edifici va perdre les funcions durant l’Edat Moderna.
El castell va ser construït en pedra mitjançant maçoneria i tàpia. L’edifici està compost per dues parts. D’una banda, un recinte amb quatre torres semicirculars a les cantonades d’aquest, i de l’altra, un espai amb quatre estructures cúbiques i la torre de l’homenatge. Aquestes torres i altres estructures constitueixen les defenses bàsiques del castell, així com la seva posició elevada en un monticle rocós, la proliferació de petites obertures als seus murs i la rematada de merlets.
La torre de l’homenatge és la part més destacada del conjunt arquitectònic. Data del segle XII, se situa a un lateral i arriba a una alçada de 17 metres. La planta és de forma quadrangular i consta de tres pisos, adquirint aquests una enorme importància. A la planta inferior s’utilitza la denominada volta de canó i a la resta dels nivells, segon i tercer, es fa servir la volta nervada almohade que és una de les més antigues d’Espanya i de tot el Magrib, a més de ser l’única, al costat de la del Castell de Villena, usada en un edifici militar a tota la península Ibèrica.
L’interior del castell s’organitzava al voltant d’un pati central, tot disposant de tot un seguit de dependències destinades a assegurar la defensa així com per aixoplugar i servei a l’alcaide, la seva família i a tota la guarnició. A més, la zona del palau posseeix a l’interior una cúpula almohade del segle XII, veritable raresa en edificis militars i una de les més antigues conegudes.
Aquestes dependències, sostrades per cobertes a una aigua de teula corba, permetrien recollir l’aigua de pluja per emmagatzemar-la a l’aljub excavat a la roca que encara es conserva.
La veritat és que només vam poder visitar les muralles i pujar a la torre de l’homenatge, ja que la resta de l’edificació es troba en estat de restauració. I no us podeu imaginar com són d’alts els graons de la torre de l’homenatge. No em puc imaginar els soldats baixant o pujant corrents per aquestes escales. Certament hauré de tornar per veure la resta.
