Ja d’entrada, i per evitar malentesos, vull manifestar el més absolut respecte per la tasca que haurà de desenvolupar, d’ara endavant, la senyora Sylvie Hubac, representant personal del copríncep François Hollande. Però això no treu que em sorprengui que sigui la visita d’Hubac i no el jurament d’Hollande com a cap de l’Estat andorrà el que hagi generat més interès, informativament parlant.
Resulta que dijous vinent, 7 de juny, Sylvie Hubac llegirà davant del Consell General el missatge pel qual François Hollande jura (o promet) exercir les funcions de Copríncep d’Andorra d’acord amb la Constitució. Com a cap d’un Estat que es defineix políticament com a «Coprincipat parlamentari» (article 1.4 de la Constitució), seria lògic pensar que la plena assumpció d’aquestes funcions no serà efectiva fins que no faci aquest jurament davant del Consell General –si bé és cert que, el 21 de maig, Hollande ja va signar com a Copríncep d’Andorra el decret pel qual nomenava Sylvie Hubac com la seva representant personal.
Són aquesta mena de buits que es produeixen cada vegada que hi ha el relleu al capdavant d’alguna institució. Perquè la Constitució diu clarament, a l’article 43.2, que un dels dos Coprínceps és el President de la República Francesa, i Hollande va jurar com a tal el 15 de maig passat. Però és que el mateix article estableix que cadascun dels Coprínceps «jura o promet exercir les seves funcions d’acord amb la present Constitució», cosa que Hollande encara no ha fet. Així doncs, el que és veritablement important de la visita d’Hubac no és la visita en si, sinó el jurament, i els primers que ens ho hauríem de creure som nosaltres. Revestint l’acte de tota la solemnitat que mereix, potser aconseguim que el Copríncep francès, algun dia, vingui en persona a jurar com a cap de l’Estat andorrà.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
