Malgrat que encara queda algun eixelebrat negacionista que qüestiona el canvi climàtic, és una evidència que la lluita per aturar els efectes de l’escalfament global ocupa, cada cop més, un lloc preeminent en l’agenda política dels governs arreu del món.
La lluita contra el canvi climàtic no entén ni de fronteres ni d’ideologies. És justament per aquest motiu que en aquest àmbit és imprescindible centrar els esforços en la cooperació internacional i el multilateralisme. Els esforços individuals de cada país seran insuficients sense una acció coordinada, en l’àmbit internacional, que serveixi per alinear polítiques mediambientals amb objectius i reptes compartits. No obstant això, aquesta cooperació internacional no serà possible sense abans haver fet els deures a casa.
Per tots són coneguts els efectes devastadors del canvi climàtic: escalfament global, desglaç de l’àrtic, pujada del nivell del mar, fenòmens climatològics extrems molt més habituals… A Andorra, els efectes perversos de l’escalfament global poden arribar a impactar en la nostra economia de manera letal. El turisme és un dels puntals de la nostra economia i, en concret, la indústria de la neu. Els augments de la temperatura que es preveuen a mitjà termini, si no som capaços d’alentir el ritme actual d’escalfament global, faran minvar dràsticament els gruixos de neu a les nostres muntanyes, fent inviables les estacions d’esquí.
Andorra ha de continuar treballant decididament per afrontar els reptes que planteja l’escalfament global. En aquest sentit, la legislatura passada el Consell General va aprovar la Llei d’Impuls de la Transició Energètica i del Canvi Climàtic (LITECC) que ja preveu objectius més ambiciosos que els plantejats per l’Acord de Paris del 2016.
A més, recentment, i amb la contribució indispensable dels joves del moviment Fridays for Future, totes les forces polítiques representades al Consell General van aprovar la Declaració d’Emergència Climàtica, on es marca una ambiciosa agenda d’objectius a assolir, que pot servir d’exemple a molts altres països. Justament en aquest sentit, en el fòrum de joves parlamentaris celebrat fa poques setmanes a Washington, els representants andorrans van incloure a la Declaració Conjunta de la Comissió de Hèlsinki un punt instant als països d’arreu del món a promulgar declaracions d’emergència similars.
És cert, som petits, però en els fòrums internacionals tenim l’oportunitat d’alçar la nostra veu d’igual a igual i fer prevaldre aquells missatges dels quals, com a país, ens en podem sentir ben orgullosos. La feina feta a Andorra envers la lluita pel canvi climàtic, amb el suport unànime del Consell General, deixa sorpresos a molts. A ulls d’altres països, la feina feta a casa nostra, és envejable i un model a seguir. Internament, però, sabem que el camí és molt llarg i que qualsevol esforç que es faci en aquest sentit mai serà suficient. Cal que tots plegats, com a societat, continuem vetllant pel medi ambient i hi invertim tots els esforços i energies que calgui.
