- L’evolució de l’espècie es sosté e l’adaptació, i la capacitat d’adaptar-se es sosté en el coneixement
ANTONI POL SOLÉ
Arquitecte
El concepte «educar» ha variat només lleugerament al pas del temps. Així el 1839 es definia com a «criar, ensenyar, adoctrinar» i avui s’aplica com «formar (algú) desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals».
Segurament això és així per raó de tractar-se d’un concepte molt antic. El mot en qüestió és vell de més de 2000 anys. I doncs, si és tan remot i s’ha mantingut, deu ser que té molta importància.
La tradició ha fixat el refrany «educació i diner fan el fill cavaller».
L’evolució de l’espècie humana es sosté en l’adaptació. I la capacitat d’adequació s’ha sostingut en el coneixement, que ha estat tramés a través de l’educació.
El terme «cohesió» és més modern. Apareix al final del segle XIX com a «l’acció i l’efecte de reunir-se les coses entre si», i no serà fins al segle XX que, en la seva versió social, suposarà la «vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre els mateixos i com a grup».
Educació i cohesió són dos conceptes compatibles i no antagònics perquè l’educació imprimeix i pretén crear cohesió.
L’educació té com a objectiu primer i essencial la supervivència del grup o col·lectiu pel qual s’estableix. Tant a nivell primari, per a mantenir la vida (menjar, vestir, allotjar-se, defensar-se), com a altres nivells (transmissió de costums, tradicions i creences) per a garantir la convivència i l’estabilitat social.
Andorra la Vella acull els dies 7,8 i 9 de novembre les XX Jornades d’Història de l’Educació que tractaran el tema de cohesió social i educació. L’Organització és a càrrec de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, de la Universitat d’Andorra i la Societat Andorrana de Ciències. Hi col·labora el Consell General, el Govern d’Andorra, l’Institut d’Estudis Catalans, el Comú d’Andorra la Vella i la Universitat de Girona a través dels Servei de Publicacions i del Departament de Pedagogia.
El marc en què es desenvoluparà les jornades és l’excepcional i magnífica Casa de la Vall. En el vestíbul de la nova seu parlamentària s’hi celebrarà la conferència inaugural oberta al públic, L’ahir i l’avui de l’educació a Andorra a càrrec de Roser Bastida (consellera general) i de Roser Suñé (ministra d’Educació i Joventut) el dimecres dia 7 a les 19.30 hores. La resta de sessions es faran al cap de casa de Casa de la Vall en remembrança de l’ús com a escola durant uns anys del despatx del Síndic general a partir del 1917. Aquestes seccions seran obertes només als inscrits que debatran sobre el contingut de les 8 comunicacions presentades al primer àmbit sobre Propostes teoricopedagògiques i polítiques entorn de la cohesió social al llarg del segle XX, de Jaume Carbonell i Sebarroja, Núria Simó i Gil, Joan Soler i Mata, Jordi Feu i Gelis, Xavier Casademont i Falguera, Belen Pascual i Barrio, Joan Amer i Fernàndez, Jordi Monés i Pujol-Busquets, Xavier Tornafoch i Yuste; de les 7 comunicacions presentades a l’àmbit segon sobre Accions i experiències de cohesió social en l’àmbit educatiu reglat (escoles, instituts, universitats) al llarg del segle XX, de Lídia Sala i Font, Marta Simón i Rovira, Maria Nadal i Espinosa, Anna Palomar i Briansó, Marta Puig i Llobet, Clara Valls i Cassi, Llorenç Gelabert i Gual, Xavier Motilla i Salas, Marc Sampé i Compte, Noemí Martí i Casabona, Isabel Carrillo i Flores, Eulàlia Collelldemont i Pujadas, Vicenta Verdugo i Martí, Cristina Escrivà i Moscardó; de les 7 comunicacions presentades a l’àmbit tercer sobre Política, accions i experiències de cohesió social fora de l’escola, en l’àmbit de la societat civil (moviments educatius organitzats, associacions de veïns, entitats socials …) al llarg del segle XX, de Xisca Comas i Rubí, Xavier Motilla i Salas, Bernat Sureda i Garcia, Rosa Gené i González, Maria Llabrés i Benejam, M. Immaculada Picornell i Rodríguez, Asum Pie i Balaguer, Jordi Planella i Ribera, Míriam Flores i Opimi, Gregorio Siles, Eduard Mondéjar i Torra, Carme Garcia i Yeste, Victoria Robles Sanjuán, Llum Sanfeliu i Gimeno, Pere Fullana i Puigserver; de les 10 comunicacions presentades a l’àmbit quart sobre L’educació a Andorra (segles XIX i XX) de Salomó Marqués i Sureda, Enric Roquet i Llovera, Alexandra Monné i Bellmunt, Montserrat Casalprim i Ramonet, Rosa Maria Mandicó i Alcobé, Florenci Pla i Altisent, Míriam Almarcha i París, Josep M. Camprubí i Rovira, Ramon Rossell i Serra, Anna Riberaygua i Montagut, Marta Fanolleda i Riberaygua, Ona Alay i Coll, Meritxell Mateu i Pi, Roser Calvo, Judith Pérez; i de les 4 comunicacions presentades a l’àmbit cinquè sobre Aportacions a la historiografia educativa, de Xisca Comas i Rubí, Xavier Motilla i Salas, Bernat Sureda i Garcia, Andrés Payà i Rico, Isabel Grana i Gil, Xavier Lando i Castillo i Conrad Vilanou i Torrano.
Cal dir que totes aquestes comunicacions es troben ja recollides en un magnífic llibre que acaba de ser editat en ocasió de les jornades.
El marc, sí, és excepcional i magnífic. Excepcional perquè coincideix amb un esperit d’obertura de país, el nostre, Andorra, que també ha d’obrir les seves institucions, i ho fa encertadament, al poble. I mai millor que en ocasió, com s’ha dit, d’unes jornades d’educació i cohesió, que són en definitiva els elements que garanteixen la pervivència dels pobles.
I magnífic perquè Casa de la Vall és la casa comuna gran d’Andorra, de tots els seus ciutadans d’avui, però també d’ahir i també de demà.
És l’element físic de continuïtat que materialitza el relligament del poble andorrà i l’andorranitat.
Avui més que mai hem de ser conscients que l’Educació és la clau, l’única clau de futur i suposa l’intangible que ens perpetua. No només s’han de mantenir els esforços en pro d’aquesta, sinó que cal augmentar-los. Mai podia haver-se trobat un millor continent per a tan preuat contingut.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
