Els nostres joves pugen al cotxe i, com si es tractés d’un instint de supervivència, el primer que fan és treure la ràdio. Tant se val el que estigui sonant, per a ells, aquest aparell que emet veus i sons és tan incomprensible com l’existència dels telèfons amb cable. El substitueixen ràpidament pel seu playlist de Spotify, un pòdcast o, en el pitjor dels casos, pel silenci absolut mentre se submergeixen en el seu univers paral·lel amb auriculars.
La raó és que, senyores i senyors, sembla que els mitjans de comunicació tradicionals estan condemnats a convertir-se en relíquies de museu. Ho vam veure primer amb la televisió: «Mare, jo no veig la televisió» va ser la primera entrega d’aquesta saga generacional, quan els nostres joves van decidir que Netflix, YouTube i TikTok eren molt més interessants que seure al sofà a esperar que comencés el seu programa favorit. Perquè, és clar, qui té temps per esperar quan tot està a un clic de distància?
Ara arriba la segona part: «Mare, jo ja no escolto la ràdio». Aquell mitjà que ens va acompanyar durant anys, que ens posava al dia mentre conduïm o cuinàvem, i que ens feia cridar «apuja el volum, que aquesta és la meva cançó!». Per a ells, la ràdio és un sistema ineficaç: per què escoltar el que un altre decideix quan pots crear la teva pròpia llista de reproducció o demanar-li a un algoritme que et suggereixi què escoltar? L’espontaneïtat de la ràdio ha estat reemplaçada per la personalització total.
És això la fi dels mitjans tradicionals? Probablement no, però sens dubte estem en la seva plena transformació. Les noves generacions no tenen paciència per a les pauses publicitàries, les programacions rígides o els formats que no s’adapten a les seves necessitats. I, tot i que de vegades em dol veure desaparèixer el que per a mi van ser pilars de l’entreteniment i la informació, també entenc que l’evolució és inevitable.
Perquè, al final, no es tracta de resistir-se al canvi, sinó d’acompanyar-lo sense perdre l’essència. I encara que les generacions futures prefereixin els seus playlists i les seves notificacions, sempre hi haurà espai per als qui valorem el plaer d’una bona tertúlia radiofònica. Així que aquí seguim, en aquesta saga que no acaba, esperant amb curiositat la pròxima entrega; i amb l’esperança que, encara que canviïn els formats, mai desaparegui el desig d’estar informats i entretinguts per bons professionals ja sigui en ones hertzianes, en pantalles o en tinta.
