- Foto:
Avui en dia ens hem de reinventar, innovem si podem, reestructurem. Ja vam veure també que mercès a la inspiració emanada per ens, llocs i situacions, tampoc no ha de ser tan difícil. Una mica decebedor, sí que ho és, perquè no hem fet altra cosa des que aquells australopithecus i australopitheques van reinventar els usos de les branques i de les pedres i els van començar a donar forma amb un sentit funcional pràctic i alhora estètic, que podrien ser estudiats en els cursos de disseny més modernes i en els d’economia per estalviar temps, diners i sobretot, evitar l’acomiadament de personal.
La reinvenció estètica passa per una interpretació de l’ambient i de les coses quotidianes. S’atribueix a Duchamp el gran canvi, però si recordem altres artistes en la tradició europea – és importantíssim establir i seguir la filiació de les coses-, molt abans de la seva irreverent interpretació de la Gioconda amb bigotis o de l’urinari com a objecte d’art, la pintura havia observat a les natures mortes allò que ens mengem, verdures, fruites, caça i putrefacció.
Tothom, un moment o altre, s’ha quedat embadalit per la perícia d’encabir tota una parada de fruites que va mostrar Arcimboldo per retratar vés a saber qui.
Més que una perspectiva plàstica, que una interpretació sensorial, Duchamp va aportar la provocació a una classe burgesa amant de l’ornamentació, de la col·lecció artística, a punt per visitar exposicions i convertir-se en propietària d’uns objectes de plaer.
Fora d’aquest context, seria difícil entendre la popularitat de l’autor, gran investigador del que passava fora de l’àmbit artístic, pacient i constant elaborador d’obres críptiques en el seu moment, i de les que es reconeix encara el mèrit de presentar-les en societat, i amb èxit. Transformar l’entorn, fixar-nos en allò que ve donat i treure-ho del context és el que han seguit molts artistes que han adquirit renom i cotitzacions esplèndides.
Savis experts han parlat sobre l’artista en aquesta plaça, però, càndidament em demano si no hauríem també de provar de mirar el món del revés.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
