Deixem enrere el «tranquil mar de la liquiditat», i és que amb la reobertura de les economies el creixement s’ha impulsat fins a arribar als nivells de prepandèmia en diverses de les grans economies. La positiva evolució econòmica lleva àncores perquè els grans bancs centrals estableixin calendari per a l’inici de la retirada d’estímuls i de la liquiditat en els mercats. Al capdavant dels països desenvolupats segueix Estats Units amb un creixement del 6%, mentre que la zona euro ho faria entorn del 5,3%, un 5,7% en l’àmbit mundial.
El gran motor americà, el consum, de nou es veia impulsat amb la tornada a l’escola i els pagaments de crèdits fiscals per fill per part de govern, el que ajudarà a pal·liar la desacceleració vista en el creixement en el segon trimestre i la pèrdua de subsidis d’atur. Al seu torn, a mesura que els efectes de la variant Delta es dilueixin, la dificultat de les empreses per reposar existències es resolgui i la força laboral retorni al mercat laboral, hauríem de veure un reequilibri on l’oferta i la demanda estabilitzin les dades macroeconòmiques. En aquest sentit, el mercat laboral continua avançant reduint dues dècimes la taxa d’atur al 5,2%, mentre la falta de mà d’obra continua pressionant a l’alça els salaris un 4,3% interanual. No obstant això, les actuals pressions inflacionàries, la desacceleració del creixement i unes polítiques monetàries més restrictives, portaven als economistes a retallar les seves estimacions de creixement del PIB per al tercer trimestre al 5.3%.
L’economia de la zona euro es recupera amb més força del que el BCE estimava fa sis mesos. S’estableix un creixement del PIB del 5% vs el 4,6%, gràcies a l’impacte positiu de la reobertura econòmica en el sector de serveis que va afavorir als països de sud. Amb més del 70% de la població de més de 12 anys vacunada amb almenys una dosi, s’estima que l’activitat de la zona euro aconsegueixi nivells prepandèmics abans de finals de 2021 amb un PIB del 2,3% de cara al 3t. En les eleccions Alemanyes, els socialdemòcrates aconseguien l’avantatge sobre els conservadors, amb el que es donarà continuïtat a l’enfocament fiscal expansiu amb fortes inversions que impulsaran el creixement. Positives també les previsions de creixement de l’OCDE per a Espanya fins al 6,8% gràcies al nivell de vacunació (90%) i a l’aportació dels fons europeus de recuperació (malgrat que les darreres dades publicades de vendes i consum ho fan posar en dubte). Tot i que el turisme internacional encara està lluny d’arribar als nivells previs, el nacional i el consum intern estan sent font important de recuperació. L’immobiliari també es manté a l’alça 26,2% en l’any, el que hauria de continuar essent motor de creixement promogut per les lleugeres pujades de preu vistes del 2%, molt per sota dels veïns com França, Regne Unit o Alemanya amb pujades de preu del 10% (un 20% EEUU).
Gir econòmic a la Xina que no convenç al mercat. La sèrie de mesures reguladores i polítiques adoptades pel govern xinès han suposat un gir tant per a l’economia com per als mercats. A inicis d’any, Xina era la gran promesa sent la primera economia a sortir de crisi, però, les limitacions al crèdit i les mesures reguladores en sectors com l’educació privada, les tecnològiques d’Internet i les empreses de transport, estan posant en risc el creixement econòmic i la confiança dels inversors internacionals. La crisi energètica a la Xina amb la limitació d’emissions de CO2, que restringeix la capacitat de producció de les empreses per falta de fonts d’energia renovables, està també ofegant el creixement, rebaixant les previsions del 9,2% al 8,5%.
Quin serà el proper moviment dels bancs centrals? L’espera a arribar a la seva fi, la Fed anticipava l’inici de la reducció de compra d’actius per a la pròxima reunió del 3 de novembre fins a mitjans de 2022 (sempre que no hi hagi sorpreses negatives). Es mantenen les taxes d’interès entre el 0%-0,25%, però s’avança al 2022 la probabilitat de veure la primera pujada de tipus. El BCE també mantenia els tipus al 0,00%, tot i això, les compres d’actius en el marc del PEPP té ja data de caducitat: finals de març de 2022. Un altre dels bancs centrals, el d’Anglaterra, anunciava les seves intencions de pujar tipus abans de finalitzar l’any, tot i que per ara mantenia inalterats els tipus d’interès en el 0,1%, així com el programa de compres de bons. I per la seva banda, Noruega es convertia en el primer país a pujar els tipus fins al 0,25% des del 0%, gràcies a l’avanç econòmic que el situa ja per sobre dels nivells prepandèmics. Deixem enrere el «tranquil mar de la liquiditat” dels bancs centrals.
Ens podríem endinsar en terres movedisses
Mes de caigudes en les borses i d’elevada volatilitat. La imminent retirada d’estímuls per part de diversos grans bancs centrals, la propagació de la variant Delta, els colls d’ampolla i la situació a la Xina, han estat alguns dels catalitzadors que han incrementat la volatilitat i han portat a fortes sortides per part dels inversors. Episodis que eren ràpidament aprofitats pels agents del mercat per prendre de nou posicions, i per això els mercats desenvolupats només tancaven el mes amb caigudes mitjanes del 3%. Dins dels emergents, gràcies a la positiva evolució macroeconòmica i control de la propagació de la pandèmia, l’índia de nou se situava al capdavant amb un retorn positiu del 6%, un 22% en l’any. El cas d’Evegrande, posava en relleu els problemes d’endeutament que la Xina manté en l’àmbit de particulars, de govern y corporatiu, sobretot en diversos sectors com el mercat immobiliari, el que pressionava encara més a la baixa el rendiment del Shenzhen CSI -6% aquest any.
L’escassetat d’inventaris als EEUU de fins a mínims de 2018, l’oferta encara continguda per part de l’OPEP + (i limitada en el Golf de Mèxic després de dos huracans), portava al petroli ha cotitzat a màxims de tres anys (80$bl). Pressions que podrien continuar impulsant el preu fins a nivells de 90$ si l’escassetat de gas encoratja a les empreses elèctriques a substituir-lo per petroli aquest hivern.
Però que ens oferiran els mercats en els mesos vinents? A poques setmanes de que comenci de nou la temporada de resultats empresarials, l’optimisme i la confiança s’han vist un cop més minvats. Els elevats costos dels materials i un alentiment global, tant pel costat de l’oferta com pel de la demanda, podrien afectar de forma negativa al creixement dels beneficis al 3trimestre, reduint-se dels 90% vist fins al voltant del 20%. No obstant això, si els colls d’ampolla persisteixen més de l’esperat, si les dades macro deceben i els resultats no compleixen les expectatives, en un entorn d’elevada inflació i de retirada d’estímuls per part dels bancs centrals, la volatilitat podria continuar en els mercats. Terra a la vista navegants! Deixem enrere el «tranquil mar de la liquiditat». Ens podríem endinsar en terres movedisses.
