El canvi de Primària a l’ESO, etapa decisiva en els futurs estudis dels alumnes, resulta, per a uns nens que tenen tan sols entre 12 i 13 anys, la majoria de les vegades desconcertant, fent que, alguns d’ells, hagin de repetir primer de Secundària per aconseguir adaptar-se a les noves circumstàncies educatives que se’ls presenten. A més, aquests canvis escolars es combinen amb una transició en el desenvolupament de l’infant cap a l’adolescència.
Un dels motius que els alumnes al·leguen per a aquest fracàs és la gran quantitat de professors que tenen i la descoordinació existent entre ells. El cert és que el mètode d’ensenyament canvia amb la finalitat que adquireixin una maduresa educativa i que, normalment, cada un dels seus professors té les seves pròpies normes d’estudi, de portar els quaderns, de realitzar els exercicis o exàmens als quals els alumnes han d’acomodar-se, encara que els seus criteris siguin, de vegades, molt diferents.
Més hores de classe, nous companys i noves assignatures s’uneixen a l’anterior, constituint tot això un gran canvi en la vida del nen. A més, les avaluacions es tornen més dures i contínues, els continguts són més conceptuals i la metodologia canvia atorgant un major pes a les explicacions del professor i al treball autònom a casa. S’exigeix de l’alumne una major capacitat d’autonomia i responsabilitat, així com més autocontrol a l’aula, planificació i organització.
Així doncs, les tasques que es presenten en aquesta nova etapa són més complexes i requereixen d’un conjunt d’habilitats i capacitats personals que, en la majoria dels casos, l’alumne no havia posat en pràctica fins aquest moment.
Adaptar-se a aquestes noves condicions i exigències per als alumnes no és fàcil, però encara resulta més difícil per als nens menys madurs, amb menys facilitat per a l’estudi, més ansiosos, amb pitjors resultats acadèmics o amb dificultats d’adaptació.
Així, tot i que sigui normal que al principi hi hagi un lleu descens en el rendiment, també ho és que posteriorment hi hagi una recuperació i, a poc a poc, l’alumne aconsegueixi seguir el ritme que marca la nova etapa.
Per aconseguir facilitar aquesta adaptació poden col·laborar molt els pares seguint algunes pautes importants com ara facilitar-los l’estudi, proporcionant-los un lloc tranquil que afavoreixi la seva concentració i ajudar-los a què adquireixin uns bons hàbits de treball i estudi des del primer any, ja que el seu esforç ha de ser molt més gran que el que feien a Primària.
A més, durant aquesta etapa escolar són molt importants la col·laboració i la comunicació entre els pares i el professorat. Per a això, cal mantenir un contacte periòdic i fluid amb el tutor per aconseguir treballar junts en un mateix front.
D’altra banda, prestar atenció a casa a les seves tasques, així com reforçar-lo i motivar-lo, serà un gran suport per aconseguir l’èxit.
Davant d’un fracàs acadèmic, els pares sempre han de mostrar-se positius i ajudar al seu fill a buscar solucions més que amenaçar i implantar sancions que puguin empitjorar encara més la situació.
