A les coves de Matala vam anar per veure-les, però també per aprofitar d’un bon dia de platja, perquè estan al costat d’una petita platja des de la qual es pot accedir a les coves. Primer vam pujar a les coves i després ens vam banyar, més que res pel calçat perquè per pujar vam utilitzar botes.
Aquestes coves van ser tallades als penya-segats de roca gres denominats tamarius fa milers d’anys al nord de la platja, tant per sobre com per sota del nivell del mar, i van ser tombes de les èpoques romanes i cristianes. Tot i això, moltes tenen habitacions, escales, llits o finestres, la qual cosa suggereix que en algun moment podrien haver servit com a habitatges.
Als anys 60 i 70, les coves es van convertir en el paradís dels hippies, en aquell moment centenars es van reunir a la zona per expressar-se lliurement, gaudir de l’amor i crear. En aquella època la zona no era res més que un petit poble de pescadors, ara ha crescut molt, però encara manté el seu encant. Matala es va tornar tan popular entre els hippies que va atraure celebritats com Joni Mitchell, Bob Dylan, Janis Joplin, Joan Baez o Cat Stevens, entre d’altres. Així i tot,, això es va aturar abruptament durant la Junta militar, quan el bisbe de la zona es va encarregar d’expulsar tots els hippies que ell denominava com a «vergonyosos».
A la tarda, cap a les quatre, vam anar al poblet a dinar alguna cosa. Vam demanar com a entrant pa torrat amb all i pebre, olives i salsa tzatziki picanteta acompanyats d’un mojito. De segon, vam menjar musaka de carn de porc. Per a les postres, un coulant de xocolata i gelat de vainilla acompanyat d’un xarrupet d’Ouzo, un licor típic grec de sabor molt semblant a l’anís i, per acabar, un cafè grec amb llet. Els grecs fan el cafè a la manera turca. Tot estava molt bo i per acabar el dia, vam fer una passejada per baixar el menjar aprofitant per veure les botigues que es trobaven a banda i banda del carrer central i, per acabar, ens vam donar un altre bany. Va ser un dia de descans entre tantes visites a l’illa.
