A poc a poc, Barack Obama està sent efectiu el seu lideratge, complint les expectatives creades en ser nomenat president dels Estats Units el 20 de gener de l’any passat. Al meu entendre, està transformant significativament la realitat del seu país i part dels criteris de la globalització.
Les que més van destacar al principi van ser el tancament del centre de detenció de Guantànamo, o l’autorització de permetre la investigació amb cél.lules mare embrionàries. Però va ser la caiguda de Lehman Brothers i la crisi econòmica de principi de l’any passat, provocada per les hipoteques d’alt risc (les subprime), la que va aparcar la planificació inicial amb la reacció davant la recessió econòmica en haver d’aprovar una llei d’estímul econòmic que va bolcar més de 780.000 milions de dòlars per aportar liquiditat al sistema financer, i el finançament de 2 bilions de dòlars per la compra d’actius i prèstecs. Gràcies a aquestes aportacions públiques, els EUA han reactivat el seu creixement econòmic, han recuperat les dades del mercat laboral frenant el nombre d’aturats i incrementant el nombre de llocs de treball.
Amb tot, el Govern Federal d’Obama ha persistit en els canvis estructurals que s’havia proposat. El primer dels grans temes va ser la reforma del sistema sanitari, que va ser aprovada el mes de març, ampliant la cobertura mèdica a tots els ciutadans americans, creant una assegurança per tots aquells ciutadans que no es puguin finançar a través d’una mútua privada. La segona qüestió més global va ser el canvi de concepció de les tropes militars, per començar va reduir el nombre de tropes a Irak i incrementar-les a l’Afganistan.
Però si quelcom sobresurt, al meu entendre, ha estat la reforma del sistema financer, darrera conquesta que s’aprovarà aquest mes, i que se situa a l’alçada de les reformes efectuades a Bretton Woods sorgides després de la Segona Guerra Mundial. Amb aquesta reforma es frenaran les pràctiques que van provocar la crisi econòmica, aprovaran qüestions tant importants com la prohibició a les grans companyies financeres en la negociació per compte propi o reduir al mínim la inversió en els fons d’alt risc (Hedge funds) entre moltes d’altres coses. Alhora, també s’exigirà una responsabilitat més gran a les agències de qualificació que estimen el risc d’impagament dels deutes de les empreses i dels països.
La mort d’Edward Kennedy a l’agost de l’any passat va comportar la pèrdua de la majoria del partit demòcrata als Senat dels Estats Units. Amb tot, entre Republicans i Demòcrates han estat construint la nova història als Estats Units. Aquí convindria fer el mateix, perquè també hi ha moltes qüestions que necessitem per construir història. Però aquí, incomprensiblement, la història resulta molt més lenta.
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
