Estem davant d’un estudi acadèmic seguint una vella metodologia acadèmica basada en simular l’economia d’un territori com si fos un sistema controlat i que es regeix per unes equacions matemàtiques, les quals conformen un model que es pot simular en un ordinador.
Autor i client
Aquest estudi d’impacte ha estat fet per una empresa espanyola anomenada KSNET amb la col·laboració de la Universidad Pontificia Comillas d’Espanya. En l’informe de KSNET consta que el client que ha encarregat el treball és l’entitat publica Andorra Recerca i Innovació (AR+I).
Andorra, una societat neoclàssica
El procés de reducció del comportament d’una societat a un model matemàtic implica un pas previ que ho condiciona tot: què regeix el comportament dels consumidors i de les empreses?
Aquest estudi parteix d’una premissa molt estesa, alhora que reduccionista de la realitat, i que, de fet, condiciona de ple tots els resultats: Andorra seria una economia neoclàssica en la qual, i citem textualment el text, «l’anàlisi de l’Acord parteix d’un model d’economia de mercat on els productors busquen maximitzar beneficis i els consumidors maximitzar la utilitat. Els preus s’ajusten per equilibrar oferta i demanda, reflectint les condicions del mercat». Amb aquesta hipòtesi de treball s’introdueix un model gairebé matemàtic del comportament, el qual és fàcilment modelitzable. Un model que, és sabut en l’economia moderna, facilita la modelització per què simplement imposa un equilibri econòmic i social de manera axiomàtica, inqüestionable.
Davant de la simplificació del comportament individual que proposen els autors – i que és imprescindible si es vol fer una instrumentalització metodològica i que porta a un equilibri imposat de manera inqüestionable -, tot ciutadà es pot preguntar si aquesta hipòtesi recull la complexitat econòmica i social d’Andorra.
Andorra, un model d’equilibri general aplicat
A partir de la reducció del comportament social andorrà com una economia neoclàssica, els autors consideren que Andorra es comportarà al llarg del temps com un model d’equilibri general. En paraules literals de l’estudi: «A partir d’aquesta recerca, es va decidir utilitzar el Model d’Equilibri General Aplicat (MEGA)». Una modelització matemàtica, computable, de l’economia d’un territori que calcula escenaris futurs a partir d’unes equacions d’equilibri en les quals l’usuari introdueix els paràmetres que considera. Estem davant d’una eina bàsicament quantitativa, molt limitada en la qualitat dels resultats i que, per exemple, no hauria predit cap de les crisis per les quals ha passat Andorra. Són eines que permeten comparar l’impacte teòric de diferents escenaris, de diferents magnituds dels paràmetres de partida. Però cal ser molt atrevit per extreure conclusions dels resultats obtinguts i cal ser temerari per decidir polítiques públiques basades en aquestes hipòtesis i models tan simplificadors.
Un estudi que imposa, artificialment, el resultat de creixement
L’estudi utilitza uns models matemàtics, partint de la simplificació neoclàssica del comportament individual com un factor que determina les dinàmiques socials i que imposa un equilibri de comportaments inqüestionable, a partir d’uns paràmetres a mida per a cada cas.
Analitzem els paràmetres imposats en el cas de l’estudi d’impacte encarregat per l’AR+I:
1- L’estudi parteix de dades obsoletes. En paraules de l’estudi, «per a l’elaboració del MEGA, s’han utilitzat dades del departament d’estadística del Govern d’Andorra. En concret, s’ha emprat la taula Input-Output de 2015 actualitzada a 2019 per al calibratge i la validació del model».
2- Els autors reconeixen obertament que no tenen cap dada del creixement futur d’Andorra «malgrat la manca d’informació sobre el creixement previst a mitjà-llarg termini de l’economia andorrana». Un reconeixement molt greu en el sentit que si no se sap quin serà el creixement futur del país, no és acadèmicament correcte afirmar res sobre l’escenari ‘status quo’ o sobre l’escenari ‘Acord d’associació’. Com a molt es poden anunciar hipòtesis, creences, però sempre a confirmar o falsar com seria acadèmicament correcte.
3- Atès que els autors no tenen informació sobre el creixement futur d’Andorra, imposen al model que «tindrà un creixement futur igual a la taxa de creixement mitjà de la UE (1,36% del PIB anual) basada en dades de l’OCDE». És evident que si a un sistema se li imposa una taxa de creixement futur infinit, el resultat (imposat artificialment) serà que tindrà creixement.
4- És evident que, amb aquestes imposicions, el creixement de PIB resultant se situarà a un 1% per al 2030. Però és un resultat artificiosament imposat al model. No és un resultat fruit de la identificació dels factors determinant del creixement del model andorrà, sinó que és una mera imposició de creixement.
L’accés al mercat únic europeu es limita a tan sols 23 milions més d’exportacions el 2033
Govern sempre ha manifestat que la raó principal de l’Acord d’associació per accedir al mercat únic seria el fort creixement de les exportacions per què Andorra accediria al mercat únic, a 450 milions de consumidors. Segons l’estudi encarregat per l’AR+I, les nostres exportacions sols augmentarien un 10% el 2033. Tenint en compte que les exportacions d’Andorra el 2023 van ser de 236 milions EUR, l’impacte que anuncia l’AR+I del volum d’exportacions gràcies a l’accés al mercat únic seria de tan sols 23 milions per al 2033.
I aquesta seria la magnitud que quantifica l’impacte econòmic de les exportacions d’Andorra al nou mercat únic europeu: 23 milions d’exportacions a l’any. Vostè decideixi si és molt o poc i si val la pena o no, atesos els perills i impactes negatius a considerar.
El pervers concepte de la competitivitat de la producció a Andorra
Una de les conclusions de l’estudi és una millora de la competitivitat a Andorra. Però analitzem en paraules del propi text, què entenen per millora de la competitivitat: «Amb la implementació de l’Acord d’associació i la introducció de la lliure circulació de persones, es preveu un augment en la migració cap a Andorra. Des de la perspectiva del mercat laboral, aquest fet es tradueix en un increment del 4,5% en l’oferta de treball cap al 2050 en comparació amb l’escenari de la situació actual, la qual cosa significarà una major disponibilitat de mà d’obra. Aquest augment en l’oferta laboral podria exercir pressió a la baixa sobre els salaris nominals, contribuint així a moderar els costos laborals i, en conseqüència, a millorar la competitivitat de la producció a Andorra». Per tant, queda clar: lliure circulació de persones, augment de migració, reducció dels sous i això seria positiu segons ells per què augmenta la competitivitat. No cal dir res més.
L’impacte ve de la reducció dels aranzels d’Andorra, però seria irrellevant
Agafem el text literal de l’informe: «Amb la ratificació de l’Acord, es preveu que Andorra intensifiqui les seves activitats comercials amb l’exterior […] Pel que fa a les importacions […] s’estima un creixement, motivat per la reducció dels costos dels productes intermedis procedents de la UE, a conseqüència de l’eliminació de les barreres aranzelàries i reguladores. No obstant això, aquest increment en les importacions serà més moderat, amb una projecció d’un 3% per a l’any 2033».
Per tant, un factor dinamitzador seria la reducció dels aranzels que Andorra aplica actualment i que penalitzen les importacions. Si aquesta hipòtesi fos certa, Andorra pot simplement reduir els seus aranzels i aconseguiríem el mateix resultat positiu sense haver d’incorporar tot el cabal comunitari. Però quan analitzem les dades que ells mateixos estimen, veiem que sols es tracta d’un 3% per al 2033. Es van veient les magnituds quantificades de l’impacte de l’accés al mercat únic i de la suposada diversificació econòmica.
Ho deixarem aquí per avui. Sols afegir que si Govern i les seves participades creen l’AR+I per fer recerca. Si l’AR+I encarrega a una empresa espanyola en col·laboració amb una universitat espanyola un estudi d’impacte. Si l’impacte està fet a partir d’unes simplificacions que obliguen a qüestionar les magnituds absolutes. Però l’AR+I (Govern) les publica com si fossin veritats absolutes.
Amb el resultat que l’accés al mercat únic, segons ells, es limitaria a un increment d’exportacions l’any 2033 que quantifiquen en uns 23 milions i que, pel que fa a importacions, seria del 3% basat en l’impacte per reducció d’aranzels. Que es preveu un increment de la competitivitat basada en la baixada de sous resultant de la lliure circulació de persones. Ens sembla que no cal afegir gaire més per concloure que tenim un problema seriós amb l’Acord d’associació. Ho diu l’informe fet pels tècnics contractats des de Govern (AR+I).
