PERIODISTA
- Foto: EL PERIÒDIC
Em vaig convertir en fumador de tabac ros, gràcies a les classes particulars. A les que donava jo, que em permetien, després d’un parell d’hores de fer perdre la rudesa al fill d’algun burgès, cobrar uns diners que em permetia convidar a la meva xicota a una cervesa i comprar un paquet de tabac americà. Però també les vaig rebre. Crec que en cinquè de batxillerat s’em van ennuegar els logaritmes i les lleis de la termodinàmica, i la meva mare, amb gran sacrifici, va haver de pagar-me una acadèmia durant els mesos de juliol i agost. Em va advertir que si no aprovava em fos buscant una feina, i jo, que havia vist a un company, amb catorze anys, amb un tauler a l’espatlla, em vaig espavilar tot el que vaig poder.
Els borratxos que hi havia abans es diuen malalts alcohòlics, els que es jugaven les pestanyes a les cartes ara són ludòpates, i als estudiants vagues o desatents o irresponsables se’ls denomina víctimes del fracàs escolar. Jo he estudiat a l’Institut d’Ensenyament Mitjà, Goya, de Saragossa, en una classe de cinquanta alumnes i una desena d’oients. Alguns, com en el meu cas, en un determinat moment, vam anar a classes particulars. I el compte sortia de la modesta paga del meu pare, i a ningú se li va ocórrer que la meva desatenció, la meva mandra, la meva desgana o la meva garruleria l’haguessin de pagar els contribuents, a través dels pressupostos assignats al Ministeri d’Educació. I repeties curs amb més de dues assignatures suspeses.
I hi havia un sistema absolutament interclassista i democràtic, perquè les revàlides les qualificaven els catedràtics dels Instituts, fos un alumne de les Germanetes dels Rics o del Col·legi elitista dels Pares Milionaris. I això era molt just perquè no cabien recomanacions o tripijocs. I te la jugaves a l’examen, com et jugues el lloc de treball en una entrevista o el nomenament de regidor en unes eleccions. Perquè la vida és una prova permanent.
Diuen que les classes particulars als desatents ja no les pagarem entre tots. I em sembla una bona notícia, perquè és justa, i perquè obligarà que s’espavilin els remolons i els ganduls.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
