En el nostre vocabulari habitual utilitzem més d’una expressió o frase feta i, de tant en tant, la curiositat em porta a buscar el significat d’alguna d’elles. En un dels seus viatges pel mar Mediterrani, Ulisses, a la tornada de la guerra de Troia, va haver de fer front a una de les pitjors pors que solcaven els mars en aquesta època, les sirenes, que es deia que, a causa de la seva bellesa i dels seus càntics celestials, enamoraven els mariners que hipnotitzats amb la seva veu se sentien atrets i feien xocar els seus vaixells contra les costes i morien ofegats en les aigües del mar.
Es veien obligades a utilitzar el seu influx perquè si algun home era capaç de sentir-les, però no se sentia atret per elles, havia de morir. Ulisses atret per la seva curiositat i les seves ànsies de ser únic, li va preguntar a Circe, deessa grega de la màgia, si hi havia alguna manera de poder escoltar aquests càntics i no morir en l’intent. Ella li va dir que en el moment de passar per la zona d’influx de les sirenes, els mariners el lliguessin al masteler principal, que li posessin cera a les oïdes i els ordenés que, veiessin el que veiessin, no el deslliguessin. Ulisses fetillat per la música tan bella, va suplicar que el deixessin anar, però els mariners no van fer cas i d’aquesta manera Ulisses va poder escoltar la música sense patir cap dany. Però aquest fet va fer que una de les sirenes hagués de morir, i la triada va ser Partènope, que es va llançar al mar on va morir i el seu cos va ser arrossegat fins a la costa on va ser enterrada amb grans honors. En el seu honor es va construir un temple i al seu al voltant un poble amb el seu nom, que amb el temps va derivar al que ara és conegut com a Nàpols. Darrere d’aquesta bonica història coneixem l’expressió “Cants de sirenes”, que s’utilitza per designar un argument construït amb paraules agradables i convincents, però que en el fons és per intentar seduir o enganyar.
En el nostre dia a dia com a gestors, tenim una gran quantitat d’informació que hem de saber tractar. Com va fer Ulisses, hem de lligar-nos al masteler i, encara que escoltem aquests cants de sirena, que sapiguem aconseguir distreure’ls i canalitzar la informació important per a la nostra presa de decisions. El mercat, igual que les sirenes, no està dissenyat per espantar l’inversor, ans al contrari, per atreure’l i aconseguir atrapar-lo amb els seus cants de sirena que prometen grans fortunes. Sempre trobarem discursos que ens convidin a formar-ne part, els periòdics estan plens de reclams amb analistes que posen grans revaloracions d’accions, enormes potencials de beneficis i moltes recomanacions que ens posen els ulls com a plats i que ens fan creure que és fàcil guanyar, que és un joc de nens.
Titulars que comencen amb ‘Potencial del 40 %’ fa que ens prenguem un temps a llegir l’article i, sense tenir ni idea del que digui, com ens agrada, aprovem el que aquest expert ens està dient. Qui no ha escoltat alguna vegada a algun client dient que segur que ell ho faria millor que tu, que si hagués comprat Amazon, Apple o alguna d’aquestes tecnològiques rares ara tindria cent i la mare de mils de diners, vaja, que seria milionari i que amb tu, expert gestor, li dóna la sensació que la única cosa que fa és perdre-ho. La informació que rebem ens intenta seduir, mostrant-nos les accions que millor s’han comportat i el percentatge de benefici que hauríem obtingut si li haguéssim fet cas a aquest analista que escriu aquest article després que tot hagi passat, és clar. Qui no ha rebut una trucada d’un client que ens ha dit: ahir la companyia ‘Piràmide de l’amor bell’ va pujar un 25 %, perquè no vas comprar? En aquests moments, agafes aire i respons amb arguments que segueixen la línia de diversificació, perfil de risc, moment de mercat i tots ells amb un sentit clar cap a la preservació del capital. Mai o poques vegades reps una trucada agraint no tenir aquesta acció que ha fet fallida i que ara val 0, perquè es pressuposa que has de saber-ho o que estava clar que no valia gens.
Però els clients tenen clara una cosa, tu ets l’expert i et paguen perquè els guanyis diners. Moltes vegades t’ensenyen un gràfic i et diuen que perquè no has comprat aquí i has venut allà, assenyalant el mínim i el màxim del gràfic, com si això fos fàcil. També estan les típiques preguntes que denoten que s’està enganxat amb una acció, em refereixo al fet que estan perdent diners, i no és una altra que «aquesta acció no pot caure més, no?». I és llavors quan es tornen en accionistes de llarg termini, utilitzant expressions com «jo a aquest preu no venc, i si cau més compraré més, la veritat és que tampoc necessito aquests diners».
Una de les creences més esteses en l’univers de la inversió és tendir a comprar accions que han caigut molt o que estan en mínims envers unes altres que estan en màxims. Si li fem aquesta a pregunta a qualsevol inversor, hi haurà un percentatge molt elevat que tendirà a comprar la que ha caigut molt enfront de la qual ha pujat molt. Ens és més fàcil creure que si ha estat per sobre del preu actual és més probable que torni a aconseguir-ho. Sota la meva experiència, en algunes ocasions es pot donar aquesta premissa, però el temps m’ha ensenyat que és millor comprar accions amb forta tendència alcista de fons que estiguin marcant màxim després de màxim. Crec que és igual de complicat encertar el mínim d’una acció com el seu màxim, ja que el més probable en els dos casos és que la tendència de fons es mantingui durant un temps, per la qual cosa veig més fàcil guanyar comprant una acció i que segueixi la seva tendència alcista que comprar una acció que està en caiguda i pensar que a partir de la meva compra la tendència revertirà i començarà a pujar.
També és curiós com tendim a buscar arguments que ens donin la raó en la nostra presa de decisions i esborrar de la nostra ment o tendir a infravalorar les que no ens agraden o no ens donen la raó. Quan comprem alguna acció, tendim a buscar aquelles notícies que ens donin justificacions positives, perquè així creiem que tenim raó. Una de les coses més difícils d’aquest treball és saber assumir pèrdues, assumir que ens hem equivocat i és per això que ens aferrem a qualsevol notícia que ens faci pensar que sortirem victoriosos. En moltes ocasions aquests errors si no es tallen a temps poden arribar a ser molt perjudicials.
L’única veritat en tot això és que no hi ha ningú amb la veritable fórmula per guanyar sempre, aquesta és la realitat del mercat, cal oblidar-se de pilotades i ser prou humil per saber quan un s’ha equivocat i saber rectificar a temps. Entendre que cada dia és un aprenentatge, que nosaltres som part del mercat i no els que ho maneguem, per la qual cosa hem de tenir-li sempre el respecte que es mereix, perquè el dia que li perdem el respecte utilitzarà cants de sirena que ens atraparan i ens engoliran mar endins.
Menu
Menu
