PERIODISTA
Confiar, creure en l’estat de dret té la servitud de la coherència intel·lectual. I sobre aquest pilar m’agradaria construir algunes reflexions.
Primera, la Llei del Jurat va ser introduïda per un govern socialista per iniciativa del Ministre de Justícia Juan Alberto Belloch. Forma part de les regles de joc del dret processal vigent. No cal qüestionar les normes que regeixen un partit quan aquest ha començat i tampoc quan ha finalitzat.
Segona, un jurat legalment constituït ha declarat a Francisco Camps «no culpable» dels delictes pels quals ha estat jutjat. Poc cal dir més de la sentència. Camps ha sortit sense culpa penal del seu procés.
Tercer, la sentència podrà no agradar, però els qui van considerar que Camps havia comès un delicte han de rectificar. Es va complir el requisit imperatiu del judici i hi ha hagut una fallada que tots hem de respectar.
Quart. Naturalment hi ha normes no escrites sobre l’ètica i l’exemplaritat en l’àmbit polític de poder que permeten mantenir que l’ex president de la Generalitat va tenir actuacions poc concordants amb l’exercici de la responsabilitat pública.
Espanya és un país amb poca tradició democràtica i igual que es toleren conductes polítiques sense una exigència dels principis d’ètica social i exemplaritat pública és inadmissible l’anàlisi de les sentències judicials en funció dels interessos de qui les crítica. És el camí perfecte per a l’erosió de l’estat de dret.
Cinquè, la pilota està a la teulada del Partit Popular: si tan satisfet està el partit per la «victòria» judicial de Camps i no té altres cauteles per al seu comportament, el lògic seria que rehabilités a l’ex president valencià de forma fefaent, i per què no, restituint-lo a la presidència de la Generalitat Valenciana que es va veure obligat a abandonar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
