D’allà vam anar a Roses per passar la tarda a la platja. L’aigua estava una mica freda i hi havia onades, però igualment m’hi vaig banyar una bona estona, gairebé una hora. El contacte amb el mar sempre m’aporta una sensació de llibertat i renovació, especialment quan l’aigua és fresca i viva. Després vaig caminar per la vora del mar amb els peus a l’aigua, deixant que les onades em freguessin la pell i el vent em jugués amb els cabells. L’aire era fresc i el so del mar ho omplia tot. Més tard, em vaig donar un últim bany més curtet i em vaig prendre un petit aperitiu asseguda a la tovallola observant el mar: una tònica i uns fruits secs. M’hi hauria quedat més estona, només escoltant i mirant l’horitzó, però havia de dutxar-me i arreglar-me per anar a sopar a Cadaqués.
Vam anar a sopar al Restaurant Sa Gambina, un lloc conegut per la seva cuina que combina tradició i productes frescos de la zona. Vam agafar unes gambes vermelles a la planxa que estaven ben bones i un arròs melós de l’Empordà que portava tant marisc (gambes, musclos i calamar), com carn (costella de porc, pollastre, botifarra i conill). Em va agradar i per les postres volia tastar els taps de Cadaqués, però com portaven rom cremat ja els tastaré una altra vegada.
En acabar vam fer un tomb pel passeig al costat del mar. He de dir que passejar de nit pels carrers de Cadaqués és una experiència molt calmada i íntima. Quan la major part del poble ha recollit, els carrers empedrats queden gairebé deserts. Les terrasses van tancant, a poc a poc, les persianes baixen i, a la fi, només se senten els passos i el soroll suau del mar trencant contra les roques i algunes persones assegudes a les pedres que s’endinsen al mar.
Els fanals dels carrers il·luminen tot just el necessari per no perdre el camí. Hi ha zones en què predomina la foscor, mentre les cases blanques reflecteixen una llum tènue. A tocar del passeig marítim, la brisa fresca fa moure lleugerament les branques de les oliveres i deixa a la pell una sensació salada. El port, amb les barques ancorades i l’aigua quieta, convida a asseure’s una estona, a respirar la tranquil·litat, a sentir el soroll del mar i a observar-lo sense presses. Ja era molt tard, i, inclús, a aquesta hora de la matinada hi havia una parella banyant-se entre els vaixells del petit port.
Allà asseguts, tot sembla succeir més lent. No hi ha gens de pressa, ni sorolls, ni cap mena de distraccions. És només una estoneta per mirar, respirar i deixar-se bressolar pel ritme pausat d’un poble que ha sabut conservar el seu encant. En plena nit, Cadaqués no és només bonic: és autèntic. .
Professora, investigadora i traductora
