El passat 27 de maig de 2024, el Consell General va aprovar la nova Llei d’Auditoria, una legislació que promet enfortir l’economia del nostre país dotant de majors nivells de transparència a les empreses. Aquesta nova llei representa un avenç significatiu en la regulació i supervisió del sector empresarial, assegurant que les pràctiques comptables van d’acord amb la normativa vigent i que els estats financers de les empreses reflecteixen una imatge fidel. No obstant això, alguns dels aspectes de la llei han generat debat entre partits polítics.
Un dels pilars fonamentals de la nova Llei d’Auditoria és la transparència. La llei estableix l’obligatorietat, per totes aquelles empreses que compleixin certs requisits, de sotmetre els seus comptes anuals a la revisió per part d’un auditor extern i independent. Si bé és cert que en les primeres auditories poden significar un impacte en l’operativa de les companyies auditades, sens dubte contribuirà a generar una major confiança en les empreses per part d’inversors, consumidors i altres stakeholders. Per tant, no només millorarà la qualitat i la robustesa de la informació financera del teixit empresarial andorrà, sinó que també pot atreure majors inversions tant nacionals com estrangeres, la qual cosa, al seu torn, afavorirà notablement a l’economia del país.
Així mateix, les auditories externes contribueixen a la professionalització del departament financer i a la formació dels empleats de les empreses auditades en matèria de control intern, processos comptables i normativa financera. No obstant això, hi ha punts de la llei que han generat controvèrsia en l’aprovació de la mateixa, així com els requisits per accedir a la professió d’auditor. La llei permet que auditors titulats en altres països siguin acceptats per exercir la professió a Andorra, la qual cosa facilita l’entrada d’auditors estrangers al mercat nacional. Aquest requisit és raonable, si el seu objectiu últim és el de garantir la competència i establir un llindar de professionalitat, com a mínim, igual al de països veïns. Encara que, si mirem altres sectors amb certes similituds com el de l’advocacia, és un requisit indispensable el fet de titular-se al país mitjançant una prova específica del Principat.
Contràriament a l’obertura de la professió esmentada en el paràgraf anterior, la disposició transitòria segona limita els requisits per ser auditor a «un mínim de sis anys d’experiència» treballant com a auditor a Andorra o bé «acreditar que s’han signat un mínim de 10 informes d’auditoria […] per a entitats radicades a Andorra», els quals poden limitar la tornada de tots aquells professionals andorrans que hagin adquirit experiència com a auditors més enllà de les nostres fronteres.
En qualsevol cas, l’aprovació de la Llei d’auditoria és un pas indispensable cap a la millora en matèria de transparència i qualitat de la informació financera del teixit empresarial andorrà, i tret de la incomoditat que pugui generar en primera instància per les entitats auditades, és clarament beneficiosa per l’economia i el futur del país.
