- Foto:
Veiem per exemple com la xarxa de fibra òptica abasta ja quasi tots els indrets habitats; parlem de 4G mentre la 3G encara no està a ple rendiment; que la wifi –quasi-lliure– es troba a l’abast dels visitants dels principals eixos comercials; com s’estan explorant nous sistemes de cogeneració d’energia –més sostenibles i econòmics–; o com la gestió de residus (que no la seva eliminació) va avançant de forma racional i organitzada; per no parlar de la voluntat de gestionar i controlar millor la mobilitat vial, tant per a vehicles com per a vianants.
Dins d’aquesta construcció d’un smart country, no podem oblidar altres aspectes que en formen part, com gaudir del Madriu, com a patrimoni natural declarat per la Unesco, o capitalitzar des del punt de vista de la imatge els nostres atractius camps de neu, les característiques històriques del comerç i el turisme, o una natura generosa i un romànic adust, que fan especial i única l’aura d’Andorra. A més, ara ens encaminem a reconvertir-nos en un petit país de negocis òptim per a les inversions front a un gran món globalitzat (ja ho he dit en alguna altra columna: el punt d’equilibri i d’atracció es troba en l’Act local, think global).
Dit això, hi ha un altre paràmetre, segurament dels més importants que conformen l’smart country: el benestar dels seus ciutadans i la seva qualitat de vida. Queda ben entès que si s’aconsegueix tot l’anterior, amb el conseqüent creixement econòmic, la vida dels ciutadans millorarà –almenys la d’alguns però no la de tots–, i aquí és on intervé el concepte fonamental i l’objectiu primer que ha de tenir la reconversió en smart country: allò intel·ligent no és invertir en les tecnologies més punteres, sinó explotar-les d’acord amb les necessitats i els comportaments de la població, fent un bon ús dels recursos, però sobretot valorant les prioritats socials i amortint els desequilibris socials. Perquè sense garantir els drets i el benestar dels ciutadans, un smart country deixa de ser intel·ligent o smart.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
