Context i reptes del mercat immobiliari
Andorra s’enfronta des de fa temps a un dels reptes més visibles del seu desenvolupament: el mercat de l’habitatge. Els preus elevats i la demanda creixent han fet que adquirir una propietat sigui cada vegada més difícil. Aquesta situació converteix qualsevol nova regulació en un element crític per a l’equilibri econòmic i social del país, ja que pot afectar directament tant l’accessibilitat de l’habitatge com la dinàmica de la inversió estrangera.
El projecte de llei que modifica la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, no és una excepció. Tot i que introdueix mesures amb aspectes positius, convé reflexionar sobre com podrien afectar el mercat immobiliari i els residents que hi viuen des de fa anys. Aquesta regulació busca atraure inversors i talent al país, però també genera debat sobre la seva incidència en la distribució i l’accessibilitat de l’habitatge. La clau està en combinar oportunitat amb responsabilitat, garantint que la inversió estrangera contribueixi al creixement econòmic sense comprometre l’accés dels residents locals.
Canvis en la residència passiva i perfil dels inversors
Actualment, pels residents que opten a una residència sense activitat lucrativa, també coneguda com a residència passiva, la inversió mínima és de 600.000 €. Si aquesta inversió es destina a immobles, cada unitat ha de superar aquest import.
El Projecte de Llei proposa incrementar la inversió mínima total per la residència sense activitat lucrativa fins a 800.000 €, obligant a complementar els 600.000 € destinats a immobles amb almenys 200.000 € en altres actius andorrans, com participacions en societats de dret andorrà o instruments de deute i financers emesos per entitats residents al Principat. Aquesta modificació permet filtrar més estrictament el perfil dels inversors, centrant-se en persones amb major capacitat econòmica i garantint que la seva contribució al país sigui significativa.
Aquesta regulació estableix una separació aparentment clara entre pisos de gamma alta, destinats a inversors estrangers, i immobles més assequibles, reservats als residents locals.
D’una banda, protegeix l’accés dels ciutadans a habitatges de menor preu; d’altra banda, podria pressionar a l’alça els preus dels immobles de gamma alta fins a nivells superiors als 600.000 €, establint un nou punt de referència en el mercat i intensificant, involuntàriament, la segregació entre diferents segments.
A més, la mesura persegueix un objectiu complementari: controlar de manera ordenada l’entrada de residents passius sense activitat lucrativa, evitant increments poblacionals massius que podrien desequilibrar la dinàmica econòmica i social. Així, la combinació d’exigència econòmica i control poblacional busca assegurar un equilibri entre l’atracció d’inversió estrangera i la protecció de l’accessibilitat dels habitatges per als residents històrics.
Gravamen i implicacions econòmiques
Un altre element rellevant del Projecte de Llei és la modificació dels tipus de gravamen aplicables a la inversió estrangera immobiliària. Fins ara, el gravamen era progressiu: 3% per a la primera unitat immobiliària, 5% per a la segona i 10% per a les inversions que superessin els límits establerts. El nou projecte estableix un gravamen del 6% per a la primera unitat i del 10% per a totes les restants que excedeixin els límits.
Aquest canvi té un efecte doble: simplifica el sistema i fa més transparent la càrrega fiscal pels inversors, però també encareix la primera inversió, filtrant encara més els perfils dels nous residents amb major capacitat econòmica. Això podria augmentar la rendibilitat de les inversions destinades a immobles de gamma alta, incentivant la solidesa i qualitat de les inversions estrangeres, però reforçant alhora la segregació entre pisos d’alt valor destinats a inversors estrangers i els immobles més assequibles per a residents locals.
Aquests nous residents podrien aportar recursos significatius que, gestionats adequadament, contribuirien a dinamitzar el consum, creant un cercle virtuós que fomenti un creixement sostenible i orientat a generar valor real pel conjunt del país.
Mesures per autònoms i sostenibilitat
El projecte també preveu mecanismes pels professionals titulats que vulguin establir-se com a autònoms. Es preveu un sistema de reserva d’autorització de la sol·licitud de residència que podria aportar seguretat i facilitar la gestió dels tràmits. Aquesta mesura, si bé afegeix certa burocràcia, també és positiva tant per als candidats com per a l’Administració, aportant previsibilitat i ordenant millor l’entrada de nous residents sense exigir cap dipòsit econòmic inicial. Això fa que el procés sigui més transparent i planificat, beneficiant tots els actors implicats.
Per als autònoms que no siguin professionals titulats, el dipòsit de 50.000 € experimenta un canvi rellevant: 30.000 € deixen de ser retornables i passen a ser ingressos definitius per a l’Estat, destinats a inversió en serveis i infraestructures. Aquest import, que abans es podia recuperar si el resident deixava de ser resident al país, ara contribueix directament al finançament de polítiques públiques que podrien beneficiar tota la comunitat, com la salut, l’educació o la seguretat. Alhora, filtra els candidats amb capacitat econòmica suficient per contribuir a l’economia local, reforçant la sostenibilitat econòmica i social del país.
Equilibri i futur sostenible
En conjunt, la reforma evidencia la voluntat del Govern d’atraure inversors amb gran capacitat econòmica i talent, alhora que recorda que qualsevol regulació té efectes col·laterals que cal gestionar amb cura. Això és especialment cert en sectors sensibles com l’habitatge, on la pressió sobre els preus i l’accessibilitat pot ser immediata. La clau Andorra aposta per un futur més ordenat i sostenible, combinant exigència amb oportunitat. L’èxit d’aquest projecte dependrà no només de la capacitat d’atraure inversors amb recursos, sinó també de la gestió efectiva del mercat immobiliari, per tal que la població local continuï tenint accés a habitatges assequibles sense perdre les oportunitats que la inversió estrangera pot oferir.
Serà implementar aquestes mesures amb equilibri, assegurant que Andorra continuï sent atractiva i competitiva, però també accessible i sostenible pels residents històrics i futurs.
