A una vintena de quilòmetres d’Amsterdam, als Països Baixos, De Hogeweyk acull persones de la tercera edat que estan afectades per la malaltia d’Alzheimer o per algun altre tipus de demència senil.
En teoria, es podria tractar de qualsevol geriàtric europeu, però la realitat hi és una mica diferent: es tracta d’una zona residencial del petit municipi de Weesp, on s’ubica un poble dins d’un altre poble –amb els seus carrerons, placetes, fonts i bancs, i unes cases adossades amb patis i terrasses que conviden a la convivència, en un espai de vida tranquil i idíl·lic habitat per cent cinquanta malalts i també els seus cuidadors.
Holanda i el poble de Weesp van ser pioners i transgressors quan, fa uns anys, van optar per un tracte privilegiat i diferent, apostant per la qualitat de vida i defugint de la grisor dels espais comunament destinats a les persones de la tercera edat afectades per aquelles malalties.
Tot i l’èxit de l’experiment, semblava que a nivell d’Europa no hi havia hagut cap interès al respecte, fins que fa pocs mesos Henri Emmanuelli, membre de fa anys del PS francès i actualment president del departament de les Landes, es va embrancar en un projecte similar per a la seva regió.
Després del corresponent estudi de viabilitat, si l’Estat aprova el projecte, es preveu pel 2017 la creació del primer poble de residents Alzheimer al cor de la pineda de les Landes, un espai natural preservat que podria resultar ideal per oferir un entorn amb força qualitat de vida.
Tal i com s’indica en la presentació del projecte, es tractaria de que els malalts es tornessin a introduir al món a la seva manera, recreant els seus propis paràmetres en un entorn adaptat a llurs limitacions, amb la companyia de cuidadors experimentats i sota la tutela constant de professionals de la salut especialment formats per cuidar les demències senils. Com diu Michel Laforcade, de l’Agència Regional de Salut d’Aquitània, es tractaria de permetre als malalts «retrobar l’essencial del seu mode de vida anterior en un entorn normalitzat de vida social».
El nou poble, a més d’acollir els malalts i els cuidadors, també disposarà d’un alberg per acomodar les famílies de visita, botigues, un mercat, una granja i horts, una sala de les festes i un lloc de culte, a més d’espais d’esbarjo, tot plegat per als residents i cuidadors.
Aquestes alternatives a les tradicionals residències i clíniques geriàtriques mereixerien una atenta consideració, tant per part del sector públic com del sector privat, a l’hora de fer evolucionar uns conceptes que cada cop es demostren més caducs en afrontar aquestes malalties, i sobretot tenint en compte que, amb la conjugació de l’allargament de l’esperança de vida i amb el creixement de l’Alzheimer, cada cop hi haurà moltes més persones a atendre. Com deia l’escriptor André Brink, només existeixen dos tipus de demència contra els que ens hem de protegir: creure que ho podem fer tot, i creure que no podem fer res.
