En aquesta ocasió també parlaré d’un altre aspecte important dins del món educatiu. El tema que avui m’interessa tractar és el dels nens amb altes capacitats cognitives i la necessitat que aquests rebin una atenció educativa especial amb la finalitat d’aprofitar-les i desenvolupar el seu potencial al màxim. El primer que ens interessaria saber és a qui podríem considerar com a nens amb altes capacitats.
La veritat és que, de forma objectiva, no és fàcil esbrinar-ho. Les altes capacitats no són únicament tenir un alt quocient intel·lectual mesurable amb proves específiques, sinó que inclouen el talent, la dotació natural i la precocitat. Un error que es comet habitualment és identificar altes capacitats amb resultats acadèmics. Més aviat succeeix al contrari i els nens amb altes capacitats no obtenen millors resultats en fracàs escolar, doncs s’avorreixen enormement amb la metodologia repetitiva de gran part del sistema educatiu.
Un nen d’altes capacitats pot ser que tregui males notes, es desmotivi, es distregui i que, fins i tot, no trobi interès en l’aprenentatge, fins a arribar a rebutjar-ho si no se li proposen activitats que s’adeqüin realment a les seves capacitats i interessos. Perquè el que sí podem afirmar amb seguretat és que estem parlant de nens que aprenen de forma molt diferent als altres. Això no vol dir que tots els nens no siguin especials i posseeixin punts forts en certes àrees, sinó que alguns nens posseeixen habilitats més avançades que requereixen d’una atenció especial a casa i al col·legi amb la finalitat ajudar-los a aprendre de la forma més adequada a les seves capacitats.
Els nens poden mostrar les altes capacitats de diferents formes. Alguns trets que ens poden fer sospitar de l’existència d’altes capacitats són que el nen sigui molt curiós i observador, que utilitzi paraules i raonaments més adults, que demostri tenir una gran memòria, que tingui idees inusuals o que llegeixi abans de l’ensenyament formal, entre d’altres.
Ara ens farem una pregunta de suma importància. Què hem de fer amb un nen que tingui altes capacitats? El més normal és que quan un nen és detectat i valorat positivament d’altes capacitats s’ampliïn les seves tasques escolars, se li passi de curs o s’incorporin temes al seu currículum formatiu però amb la mateixa metodologia d’estudi.
Totes aquestes són respostes inadequades al problema plantejat. El que el nen necessitaria realment seria una atenció personalitzada que els permetés desenvolupar al màxim els seus talents i aprofundir en els seus camps d’interès i passió. No donar-li més, sinó donar-li-ho d’una altra manera que sigui molt més eficaç per a ell.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
