Cada 19 d’octubre, amb el Dia Mundial del Càncer de Mama, el record és inevitable: darrere de cada diagnòstic hi ha una vida que canvia de cop. Avui en dia, però, també hi ha un missatge esperançador: cada vegada hi ha més llargs supervivents, persones que conviuen amb el càncer durant molts anys, que el superen o que l’aprenen a portar de la mà de la ciència i els nous tractaments. Això obre un nou escenari: com ens cuidem i, sobretot, què mengem per viure millor en aquesta nova etapa?
I aquí apareix la gran contradicció: informació n’hi ha molta, però sovint és confusa i contradictòria. Un dia llegim que el cafè és dolent; l’endemà, que protegeix. Que si la soja és perillosa; que si és beneficiosa. Que millor eliminar el sucre completament; que millor no obsessionar-s’hi. Al final, molts pacients i famílies tenen la sensació que ja no saben què posar al plat.
La veritat és que no existeix cap aliment miracle ni cap dieta capaç de curar el càncer per si sola. El que sí que sabem, perquè la recerca ho avala, és que els patrons d’alimentació equilibrats —amb fruita, verdura, llegums, cereals integrals i peix— ajuden a reduir el risc i a millorar la qualitat de vida. També sabem que és millor limitar l’alcohol, els ultraprocessats i les carns processades. No són consells nous ni revolucionaris, però funcionen. Una bona manera de traduir aquests principis al dia a dia és seguir el model de dieta mediterrània, ric en oli d’oliva, peix, fruits secs i productes frescos de temporada, que combina salut i plaer a taula.
Això és prevenció, però també és tractament. L’alimentació no substitueix la quimioteràpia, la cirurgia o la radioteràpia, però sí que les acompanya i les fa més suportables. Una dieta adequada ajuda a mantenir la força física, conservar la massa muscular i reduir efectes secundaris com la fatiga, les nàusees o els canvis de gust. Per moltes persones, recuperar la gana i tornar a gaudir d’un àpat després de setmanes difícils és un pas decisiu en el camí de la recuperació.
En el cas dels llargs supervivents, l’alimentació esdevé un pilar per a la salut a llarg termini. Adoptar uns hàbits estables i sostenibles, basats en la dieta mediterrània i combinats amb activitat física, ajuda a controlar el pes i redueix el risc de recaigudes i d’altres malalties associades.
En definitiva, menjar no és només nodrir-nos: és part de la prevenció, del tractament i de la vida després del càncer. Potser no tenim respostes per a tot, i hi haurà dies de dubtes, però sí una certesa: cada decisió saludable a taula és un gest de cura cap a nosaltres mateixos. I això, amb diagnòstic o sense, és una manera de viure millor.
