Aquest any, l’inici del curs polític, que tradicionalment s’enceta el Dia de Meritxell, no només s’ha avançat amb la visita del president de Portugal al Principat, sinó que, a més, ha arrencat amb força. D’una banda, perquè el cap de Govern va decidir portar a terme el debat d’orientació política, de manera inèdita, a mitjan setembre. De l’altra, per l’entrada en escena, a corre-cuita i en temps de descompte, del ja famós informe Aparicio.
Anem a pams. La primera de les grans reformes promeses per Demòcrates per Andorra i que finalment estava a punt de convertir-se en realitat, les lleis de reforma de les competències i transferències dels comuns, està en aquests moments en dubte. Aquestes lleis necessiten una majoria qualificada per ser aprovades al Consell General, la qual cosa significava que DA havia de fer mans i mànigues per aconseguir el suport d’alguna de les forces de l’oposició parlamentària. Per bé que tard, ja que, quan els projectes de llei van arribar al Consell, Govern i comuns ja s’ho havien manegat tot, els diferents grups polítics van mirar de fer-hi les seves aportacions. Encara que amb reserves i prevalent en tot moment el sentit d’Estat, la nostra formació, Liberals d’Andorra, després de moltes reunions per assolir cert consens entre totes les parts implicades, estava disposada a donar-hi suport.
Quan semblava que tot estava dat i beneït, però, el cònsol de Sant Julià, de l’òrbita de Demòcrates per Andorra, es treu de la màniga un informe de l’expert lletrat Aparicio, que denuncia en sis pàgines les múltiples inconstitucionalitats en què incorre el projecte de llei. Davant d’això, el cap de Govern, durant el debat d’orientació política, va avançar que presentaria contrainformes que ratifiquessin la constitucionalitat del text. Quan arribin, ja els analitzarem.
El que és una evidència del tot certa és la imatge de desgavell que ofereix la casa demòcrata. Ara és l’informe Aparicio del cònsol Vila. Abans havien estat les queixes de la cònsol Marsol i les seves desavinences amb el text per no tenir en compte el factor capitalitat. L’altre dia eren el cònsol Torres i la cònsol Marín els qui atacaven el cònsol de Sant Julià manifestant que un es mostrava «molest» i l’altra, «decebuda». Déu-n’hi-do l’ambient que es respira dins la família de DA.
El cap de Govern ja va anunciar que era el seu darrer debat d’orientació política, quan, comptant els mesos que queden de legislatura, no caldria que fos així. Tot plegat deixa entreveure que la síndrome de final de cicle, després de dues legislatures al capdavant de la formació taronja, comença a posar-se de manifest. S’apropen temps convulsos al si de la formació, ara que el cicle de Toni Martí, l’aglutinador de Demòcrates per Andorra, arriba a la fi. L’episodi de l’informe Aparicio n’és una bona mostra. I la relliscada inconscient del president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, des de la tribuna del Consell, afirmant que quedaran deures pendents de cara a la propera legislatura per a aquella formació que agafi el relleu del Govern, va ser del tot simptomàtica. Això sí, quan va mirar d’arreglar-ho tot dient «espero que sigui DA», no va ser gens convincent.
Conseller general liberal
