A la presó és el que diem quan algú comet algun delicte o alguna acció deslleial. Ara bé, ho diem i ho volem per a castigar o per solucionar els nostres mals? La justícia ha de protegir o ha de reconduir a les persones?
Si els mals ens venen a nosaltres la primera reacció que voldrem és una similar a la de venjança. Ara bé, si aconseguim fer un mal a aquells que ens l’han fet nosaltres, no aconseguirem el retorn del malmès, per tant, la venjança no és una solució justa o necessària per a la societat.
Si tenim un sistema jurídic que funcioni com un càstig o amenaça cap al ciutadà, sempre estarà amb un to amenaçant i estendrà el domini des de la por. La por pot generar controvèrsia i desconfiança, el que porta al ciutadà a no confiar en les institucions jurídiques i a mirar-les com a un monstre que espera al fet que t’equivoquis.
Si hi ha una alternativa i tenim un sistema que tracta als ciutadans com a humans que poden canviar la seva conducta, no seria més just? Tothom pot infringir en algun moment la llei, però per diversos contextos i raons. No és el mateix un noi de 18 anys enxampat amb droga, que no un home de 40 que trafica. La pena segons la llei seria la mateixa, però són dos contextos diferents, i les opcions de reinserció són diferents.
Què seria just per als delinqüents i per a la societat?
El just és entendre la capacitat de reinserció i de canvi que pot tenir un delinqüent mentre està a presó, i la capacitat que tindria en sortir d’aquesta de trobar una nova vida. És inútil tenir els millors tractaments psicològics si després no poden fer-se forat en la societat.
La famosa pena de mort és inútil per a qualsevol; ja sigui per al jutjat, per a la societat i per a la víctima o família d’aquesta. No es repara cap mal, l’Estat forma part d’una mort i la família de la víctima no obté cap reparació.
El just es converteix en un terme relatiu i subjectiu a cada individu, per tant, la resposta més convincent és que la justícia ha de buscar un equilibri entre què és més eficient i el que ha de ser més ètic.
Imagineu un convicte que ha reincidit durant uns anys, el percentatge d’èxit en la reinserció social és baix, en canvi, en el cas d’un jove, que ha sigut enxampat un o dos cops delinquint, és molt més alt.
Finalment, si hi ha algú que ha delinquit, el més ètic i moral no és executar-lo o castigar-lo, el més ètic i eficient és que contribueixi al bé social i que repari. Les presons han de ser un lloc on la persona canviï cap a ser algú més útil i “correcte”.
La justícia ha de servir per a reparar, canviar i convèncer, tot i que de vegades aquests objectius siguin impossibles a dur a terme segons el cas. La justícia ha de ser una eina que serveixi per a la construcció individual i social de l’humà i no una simple barra de ferro amb la qual castigar.
