El 29 de novembre del 1989 va néixer Amida, una associació per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física, visual i auditiva. En 25 anys de vida, Amida ha lluitat pel respecte i l’exercici dels drets del nostre col·lectiu. Des de la seva creació, sota la direcció de Pere Capdevila i amb una junta directiva constituïda pel sempre enyorat i estimat Antoni Rogel, Antoinette Bastus, Angelina Mas, Albert Llovera, Antoni Gonzalez Manresa i Miquel Llongueras, es va emprendre la lluita per equiparar els drets de les persones amb diversitat funcional als de la resta de la població. Persones que no sé si són normals, perquè que és la normalitat? Un estat de benestar? Una condició? Aquesta és una pregunta que em faig cada dia. Una persona que neix amb una disfunció o que pateix una discapacitat sobrevinguda està incapacitada per viure com ho fan les altres? La dignitat i el respecte és el que mereix el nostre col-lectiu quan demana una feina, quan vol accedir al lleure, quan vol gaudir d’una accessibilitat universal i quan una mare vol una educació inclusiva per al fill. Aquest és el discurs d’Amida. Avui tinc l’honor de presidir l’associació i vull donar les gràcies a les persones que ho fan possible, els socis col·laboradors i els voluntaris que perpetuen l’esperit d’Amida. Deixo una frase per a la reflexió: «La pitjor discapacitat és la que pateix el que no és capaç de veure que tots som iguals».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
