A començaments del 2026, moltes empreses tenen una sensació compartida: el ritme s’accelera, els canals es multipliquen i la pressió per “anar més de pressa” no afluixa. Alhora, la intel·ligència artificial ha deixat de ser una idea abstracta i ha entrat, discretament, a l’oficina: correus que s’escriuen en minuts, propostes que es preparen més ràpid, reunions que es resumeixen millor, documents que s’ordenen amb menys esforç.
La conclusió és clara: hi ha treballadors que ja s’estan estalviant hores cada setmana gràcies a la IA. I això, en un entorn de serveis com el nostre, és especialment rellevant: el temps és qualitat, és capacitat de resposta i, sovint, és marge.
Ara bé, el 2026 també serà l’any en què moltes empreses descobriran una veritat igualment important: no tota IA aporta valor, i no tot projecte d’IA s’ha de començar per la tecnologia. El criteri, la priorització i l’encaix amb la realitat operativa són el que marca la diferència entre un canvi útil i una moda que es dilueix.
La IA ja s’utilitza… però no sempre s’aprofita bé
Quan la IA funciona, normalment ho fa amb un patró molt concret: s’aplica a tasques freqüents, repetitives o de baixa complexitat, allà on el temps s’escapa sense que ningú ho noti. És el cas de:
- Redacció i millora de correus i comunicacions a clients
- Resum de reunions i extracció d’accions pendents
- Preparació d’esborranys de propostes, pressupostos o documentació
- Síntesi de converses llargues en punts clau
- Traducció i adaptació de textos
- Organització d’informació dispersa en una estructura clara
Són usos que, sense grans projectes, ja generen un impacte visible en el dia a dia. El problema apareix quan la IA s’introdueix de manera desordenada: cadascú la fa servir a la seva manera, amb criteris diferents, sense estàndards, i sense un mínim marc de seguretat o de qualitat. En aquests casos, l’empresa pot tenir la sensació que “la IA és interessant”, però que no s’ha traduït en una millora estable.
El repte, per tant, no és descobrir una eina nova. El repte és passar d’un ús individual i oportunista a un ús coherent, segur i alineat amb l’operativa de l’empresa.
Per què les pimes hi poden guanyar molt (i per què també s’hi poden encallar)
Les pimes tenen un avantatge estructural: poden decidir i executar canvis amb més agilitat que les grans organitzacions. Quan una millora funciona, el seu impacte es nota de seguida. Però també tenen dos riscos habituals:
- Dependència de persones clau (processos “al cap” d’algú)
- Fragmentació d’eines i canals (WhatsApp, correu, Excel, notes, software de facturació… desconnectats entre si)
En aquest context, la IA pot aportar molt, però hi ha una condició: necessita una base mínima d’ordre. Si l’empresa no té definit com gestiona una sol·licitud, com fa un seguiment o on registra la informació, la tecnologia no arregla el desordre: el pot amplificar.
La clau del 2026: prioritzar solucions (i evitar el “projecte etern”)
Un dels errors més freqüents quan es parla d’IA i automatització és intentar fer massa coses alhora. Es comença l’any amb una llista llarga d’idees, s’afegeixen eines noves, i al cap d’un mes el sistema s’ha complicat més del que s’ha simplificat.
El que funciona, en canvi, és una priorització clara en tres nivells:
1) Quick wins personals (resultats en dies)
Són millores que cada equip pot notar ràpidament i que ajuden a crear tracció:
- Plantilles i esborranys per respondre més ràpid i amb coherència
- Resums de reunions que es converteixen en accions
- Estructuració de documents i propostes a partir de notes
- Síntesis per reduir temps de lectura i evitar malentesos
Aquests quick wins són útils perquè demostren valor sense fricció. Però tenen un límit: si cada persona ho fa diferent, no escala i no consolida una manera de treballar.
2) Processos compartits (resultats en setmanes)
Aquí és on apareix el canvi de veritat: quan l’empresa defineix un mínim comú operatiu. No cal burocràcia, cal claredat.
- Unificar on entra la informació (i on queda registrada)
- Establir un flux bàsic: consulta → qualificació → proposta → seguiment → tancament
- Definir rols, terminis i criteris (qui respon, quan i amb quin tipus d’informació mínima)
- Crear una base de plantilles i bones pràctiques comunes
Aquesta fase és la menys “glamurosa”, però és la que dona estabilitat. I és, sovint, la diferència entre una empresa que millora i una empresa que es queda en proves puntuals.
3) Automatitzacions + IA amb governança (resultats en mesos)
Quan el procés existeix, les automatitzacions i la IA passen a ser un multiplicador:
- Recordatoris de cites i confirmacions
- Seguiments de pressupostos i cobraments
- Integracions entre eines per eliminar el copiar-enganxar
- Classificació de missatges i detecció d’urgències
- Assistents per preparar esborranys i documentació
- Reporting automàtic setmanal amb indicadors clau
En aquest punt, la paraula important és governança: què es pot automatitzar, què requereix supervisió, qui valida, com es protegeixen dades i com es manté el sistema. Sense governança, la tecnologia és fràgil. Amb governança, es converteix en un actiu.
Per què és tan important l’assessorament (i no només la implementació)
Molta gent associa “projectes tecnològics” a instal·lar eines o connectar sistemes. Però, a la pràctica, el factor crític és un altre: l’encaix amb el negoci i amb les persones que hi treballen.
Una implementació purament tècnica acostuma a fallar per tres motius:
- S’aplica una solució genèrica sense entendre el funcionament real del negoci
- No es té en compte com treballa l’equip (i, per tant, no s’adopta)
- No hi ha propietat interna del sistema (quan falla, ningú no se n’ocupa i tot es dilueix)
L’assessorament canvia el punt de partida. La conversa deixa de ser “quina eina comprem?” i passa a ser:
- On perdem hores cada setmana
- On s’escapen oportunitats per falta de seguiment
- Quins errors es repeteixen i per què
- Quins canvis són assumibles sense trencar el ritme
- Quina és la prioritat amb més retorn i menys risc
Això no és teoria. És la diferència entre un 2026 ple de proves i un 2026 de millores acumulades.
Un objectiu realista per al 2026: menys fricció, més control
El millor indicador que una empresa està fent bé el camí no és “tenir IA”. És que l’equip nota canvis concrets:
- Menys interrupcions i menys urgències evitables
- Menys tasques repetides que roben hores
- Temps de resposta més ràpid i consistent
- Informació centralitzada i accessible
- Processos que no depenen d’una sola persona
- Decisions amb dades mínimes, no amb intuïcions
Aquest 2026, el repte no és adoptar tecnologia per aparença. El repte és guanyar hores sense perdre qualitat. I això es construeix amb un ordre lògic: primer entendre com funciona el negoci i com treballa l’equip, després simplificar i definir processos, i finalment implementar automatitzacions i IA allà on realment aporten.
Si aquest any ha de ser un any de canvi, una bona pregunta per començar no és “quina eina hem de provar?”, sinó: quina part de la nostra operativa ens està robant més hores cada setmana… i què podem fer per simplificar-la?
