Ara és hora d’obrir un nou debat: quin model de país volem i podem assolir, més enllà de l’AA ad-EU que queda en via morta.
Aquest dilluns, els negociadors andorrans de l’Acord d’associació Andorra-UE (AA ad-UE) es van reunir a Brussel·les amb l’equip negociador de la Comissió. En aquesta reunió s’ha confirmat que l’AA ad-EU ha posat Andorra davant d’una cruïlla de vies mortes.
El procés de «tancament» del text de l’AA ad-UE i la seva ratificació poden anar per a llarg, molt llarg. Es pot dir que l’AA ad-UE està en via morta; de fet, portaria set mesos esperant en aquesta via morta – des del 26 d’abril, data en la qual la CE va publicar el text dels negociadors per a la seva revisió per part dels 27 -.
Andorra necessita un nou model, un nou full de ruta, una nova estratègia de país més enllà de la línia de pensament únic de l’AA ad-UE. Andorra necessita obrir el debat de models de país que vagin més enllà del AA ad-UE. De fet, els debats sobre l’AA ad-UE deixen de tenir sentit, atès el llarg calendari que tindria la seva ratificació.
El full de ruta del nostre equip negociador es va fonamentar en tres malentesos:
– No tenir en compte el llarg procés de validació que requereix el text dels negociadors fins que la UE «tanqui» el text (12-24 mesos).
– No tenir en compte que l’Acord d’associació amb tota probabilitat serà considerat mixt i requerirà la validació de tots i cadascun dels parlaments del 27 Estats membres (10-15 anys) per a la seva ratificació.
– No tenir en compte la Constitució i que el Consell General ha de votar per majoria la convocatòria d’un referèndum abans de demanar als Coprínceps que el convoquin – un procés que pot trigar més d’un any, atès que, a Andorra, no tenim el marc jurídic per convocar, executar i aplicar un referèndum vinculant -.
Aquests tres malentesos expliquen per què avui estem en una via morta. Andorra ha d’esperar. Mentre esperem podem passar el temps acusant-nos els uns als altres del per què Andorra continua amb un model econòmic que no pot sostenir un model social equilibrat i just. O, alternativament, podem deixar de costat el pensament únic que gira al voltant de l’AA ad-UE – un pensament únic que sols permet debatre sobre si s’està a favor o en contra del AA ad-UE – . És a dir, que passem a ser proactius i que obrim el debat de com millorar el model econòmic-social-mediambiental, en un escenari en el qual segur que durant anys no tindrem AA ad-UE.
Andorra pot agafar una posició que fins ara ningú ha plantejat per què s’havia negat l’actual escenari de via morta. Andorra passa a estar en un nou escenari d’impasse, de cul de sac, de forma que podem/hem de dir a Brussel·les:
– Que entenem que la ratificació de l’AA ad-UE va per a llarg perquè requereix que els 27 Estats membres validin/revisin/corregeixin/modifiquin el text que han escrit els negociadors, i cal esperar que els 27 confirmin si l’Acord és mixt o no ho és (que ho és). Un procés que pot trigar 12-24 mesos i que va començar fa 7 mesos.
– Que entenem que si es confirma que l’AA ad-UE és mixt, la ratificació d’un acord mixt pot trigar entre 10 i 15 anys.
– Que, com ja ha dit el cap de Govern, durant el procés de ratificació que pot durar 10-15 anys, Andorra no pot fer una aplicació provisional atès que implicaria introduir totes les directives al nostre ordenament sense cap garantia de ratificació final.
– Que Andorra no pot estar tants anys esperant a la via morta, esperant a veure què decideixen els 27 Estats membres i quan ho decideixen.
– Que, per tant, Andorra no té altra alternativa que obrir un nou camí. Construir un nou camí sobre la base del nostre marc de relació actual, el nostre statu-quo. Un camí que pot durar 10-15 anys i, al llarg d’aquest camí, intentar assolir les millors enteses possibles.
La posició d’Andorra a partir d’avui s’ha de fonamentar en la realitat que l’AA ad-EU va per a llarg, queda a l’espera. No podem dir SÍ ni dir NO perquè no sabem el text i, sobretot, no sabem quan entraria en vigor, si d’aquí dos o tres anys (escenari que l’Acord no fos mixt); d’aquí 10-15 anys (escenari que l’Acord fos mixt), o mai (atès que sols que un país no el ratifiqui, quedaria en suspens per a sempre).
Ben segur que l’electorat necessita saber el text final i la data d’entrada en vigor per prendre la seva decisió de vot. Ja sigui un vot en un referèndum vinculant, en un referèndum consultiu amb efectes polítics vinculants o en una consulta popular feta al marge de qualsevol marc jurídic. Amb independència de la forma de la votació i de les seves garanties democràtiques, l’electorat necessita saber el text i la data d’entrada en vigor per decidir el seu vot. Dues coses que avui no tenim i que estarem molt temps sense saber.
En conclusió, entenem que Andorra pot comunicar a la Comissió Europea que quedem a l’espera del text corregit, a l’espera de la confirmació de si és mixt – o no -, a l’espera del procés de ratificació de la UE i que mentrestant Andorra passa a revisar/reformular el seu model de país, a partir de l’actual marc jurídic. Anirem fent en camí, anirem cercant els millors punts d’entesa i, quan tinguem la confirmació del text i de la data d’entrada en vigor, farem tots els esforços per assolir el millor encaix. A vista de la situació en aquell moment, el poble sobirà tindrà tota la informació per votar SÍ o votar NO. Mentrestant, continuarem fent camí de la millor manera possible. Tothom entendrà que no podem estar durant anys a l’espera i sense fer altra cosa que donar voltes a un text que està a la via morta.
Per tant, des de la Taula del Periòdic, obrim un nou període de reflexió post AA ad-UE. No té sentit continuar analitzant/interpretant un text que entra en una cruïlla de vies mortes. Estarem vigilants en allò que la UE digui, les revisions del text per part dels 27 Estats membres, la seva consideració de si l’acord és mixt – o no- , el full de ruta de ratificacions.
En paral·lel a aquesta espera, entenem que s’ha d’obrir un nou debat, noves propostes de model de país – de model econòmic, social i mediambiental – que vagin més enllà de l’AA ad-UE. El debat deixa de ser si diem SÍ o diem NO a l’AA ad-UE, el debat deixa de ser si la UE ens atacarà si diem NO. El veritable debat passa a ser què fem durant els anys que tenim per davant abans de poder dir SÍ o dir NO. El veritable debat passa a ser quin model de pais – model econòmic, social i mediambiental – podem/volem tenir, quin model és sostenible, és viable, és d’èxit. Un model que volem que sigui pensat des d’Andorra, per Andorra i per a Andorra.
