L’evolució del teixit empresarial
La demografia és una ciència social i els seus estudis versen sobre l’estructura, l’evolució, les característiques i la grandària de la població humana. Els estudis demogràfics són molt importants per a qualsevol societat perquè permeten conèixer els canvis i l’evolució que es produeixen en una població determinada, que permeten als governs planificar i implementar polítiques que s’adaptin a les necessitats particulars d’una determinada població. Dos dels aspectes més importants que estudia la demografia són la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.
Quant a la demografia empresarial, existeix un clar paral·lelisme en relació amb els dos punts que s’investiguen en la demografia social; és a dir, la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat. Per afegiment, s’estudien les solvències empresarials i per a això s’utilitza la informació sobre els concursos de creditors, ja que a aquests procediments acudeixen aquelles empreses amb dificultats per fer front al pagament dels seus deutes.
La crisi de la COVID-19 va tenir un impacte considerable en l’evolució de l’economia; va afectar la situació econòmica i financera de les empreses espanyoles, i va tenir repercussions negatives en el teixit empresarial. L’anàlisi de l’impacte en la demografia i la solvència de les empreses és rellevant, ja que una destrucció significativa del teixit productiu constitueix un obstacle per a la recuperació econòmica a través de diferents canals. Així doncs, unes taxes de dissolució d’empreses i de concursabilitat elevades suposen un augment de l’atur, fet que implica un menor dinamisme del consum. Pel que fa a les dissolucions d’empreses mercantils, al 2022 es van dissoldre 30.507 societats -un 9,90% més que al 2021- la segona xifra més alta des del 2012, el que suposa una dada preocupant ja que pot marcar una tendència per als propers anys. Respecte a les 30.507 societats dissoltes al 2022, l’únic exercici econòmic en el qual es va superar aquesta xifra va ser 2013, any en què es van produir 31.225 dissolucions. Les 30.507 empreses dissoltes al 2022 tenien una plantilla agregada de 81.597 empleats, i una facturació de 17.405.944.844 euros. Val a adir que el tipus de dissolucions més freqüent és el voluntari, amb 23.720 societats. Durant l’any passat els sectors que van acumular més dissolucions van ser el de la construcció i activitats immobiliàries, que van concentrar el 24%, comerç el 19%, i serveis empresarials el 14%.
Un altre punt és que la renovació del teixit empresarial d’un país és un bon indicador del dinamisme d’una societat i de l’evolució de la seva economia. L’any passat a Espanya es van crear 99.502 societats de capital, fet que suposa la tercera xifra més alta dels últims 10 anys (la més alta correspon al 2016 amb 102.302 noves societats). No obstant això, les constitucions de societats mercantils al 2022 no van assolir la xifra de l’any 2021 -102.022 noves societats- ja que es va produir una disminució propera al 2,50%. El capital invertit en les constitucions va augmentar lleugerament el 2022, assolint el capital subscrit els 5.188.072 milions d’euros; ara bé, es tracta de la tercera xifra més baixa dels últims 10 anys. L’any 2015 el capital invertit va batre tots els rècords ja que va ser de 8.144 milions d’euros.
En definitiva, el saldo final de societats actives el 2022 va ser de 1.219.186 societats comercials. D’altra banda, en aquest mateix any es va comptabilitzar un total de 1.804.569 empresaris individuals actius; és a dir, autònoms que exerceixen una activitats empresarial per compte propi. Per afegiment, en el teixit empresarial operen 206.255 societats civils i 27.066 societats cooperatives. Sota el meu punt de vista, el problema endèmic que pateix el teixit empresarial és que proporcionalment a la mida de la població encara hi ha poques empreses i la seva dimensió és una de les més petites d’Europa. Aquest gran nombre de microempreses genera una baixa productivitat i competitivitat. Aquest fet causa que la productivitat mitjana disminueixi generant resultats desfavorables en l’economia i en la feina. A més, l’estructura financera de les empreses és dèbil i el seu volum de vendes és baix, concretament un 32% menys que la mitjana europea. Conseqüentment, el Govern hauria d’incentivar que hi hagi més empreses, de major mida, més productives i competitives, fet que permetria fer front amb més resiliència a vaivens econòmics com la crisi del coronavirus o la guerra d’Ucraïna.
Pel que fa als concursos de creditors, al 2022 van entrar en concurs 7.272 empreses, fet que suposa un augment del 24,05% respecte de l’any passat. Les 7.272 empreses facturaven 8.176.877.079 euros i empraven a 44.155 treballadors. Mentre que, el 2021 el número d’empreses concursades va ser de 5.862 amb una plantilla total de 43.039 empleats i una facturació global de 5.571.134.331 euros. Del total de concursos presentats al 2022, el 86,25% van correspondre a microempreses de menys de 10 treballadors, el 12,10% a empreses petites de menys de 50 empleats, l’1,49% a mitjanes de menys de 250 treballadors, i l 0,17% a empreses grans de més de 250 empleats. La taxa de concursabilitat -ràtio entre el número de concursos declarats i el número d’empreses actives- més elevada és del 0,50% per a les societats mercantils, i assoleix el 0,62% per a les societats anònimes. En canvi, la taxa de concursos dels empresaris autònoms és del 0,06%.
Si analitzem el repartiment geogràfic, les taxes de concursabilitat més elevades es troben a Madrid, la Comunitat Valenciana i Catalunya. En el cantó oposat, Navarra és la comunitat on la proporció de concursos per empreses actives és menor. Per sectors, indústries extractives i indústria registren les taxes de concursabilitat més altes, mentre que agricultura i energia tenen les més baixes. Les microempreses van registrar la xifra més alta de concursos al 2022, ja que van acumular 5.677 procediments. En segon lloc, es troben les petites empreses que van sumar 435 concursos. En canvi, les mitjanes i grans empreses en concurs van coincidir en tenir només 100 concursos. Les empreses amb una antiguitat entre sis i deu anys presenten major concursabilitat.
A pesar de l’augment dels procediments concursals al 2022, el número de concursos a Espanya és molt inferior al d’altres estats de la UE. Per exemple, el passat any a França es van produir 21.138 procediments concursals, el que representa una taxa de concursabilitat superior a l’1%. Mentre que a Espanya aquesta taxa és de només el 0,20%.
Ara bé, no s’ha d’oblidar que al setembre de 2022 va entrar en vigor la reforma de la Llei Concursal que transposa a l’ordenament espanyol la Directiva UE 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell sobre els marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per a augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes. Així doncs, arran de la transposició de la Directiva europea de reestructuració i insolvència, s’han creat dos nous procediments, el procediment especial per a microempreses i el procediment de plans de reestructuració.
Aquesta circumstància sembla ser que està provocant un augment dels procediments concursals i preconcursals al 2023. En suport d’aquesta afirmació, fins el mes de maig els processos concursals -inclosos els plans de reestructuració i els procediments especials per a microempreses- sumen 2.814, un 8,02% més que l’any passat. D’aquesta xifra agregada es comptabilitzen 2.585 concursos de creditors (el 91,86% del total), 172 plans de reestructuració (6,11%) i només 57 procediments especials per a microempreses (2,03%). Així mateix, la suma total dels procediments concursals (és a dir, els concursos, els plans de reestructuració i els procediments especials) al maig és de 755, un 23,16% més que a l’abril, i un 41,92% més que al 2022. Ara bé, tot i l’entrada en vigor de la nova llei concursal, els concursos clàssics continuen sent la via més utilitzada per a entrar en un procediment col·lectiu d’insolvència.
Al maig, la comunitat amb més concursos és Catalunya, amb 219, seguida de Madrid, amb 95. La Comunitat Valenciana registra la xifra més alta de procediments de reestructuració (9), mentre que Madrid anota el major número de procediments especials per a microempreses (8). Més encara, en els primers cinc mesos de l’any, Catalunya registra les xifres més altres de concursos (729) i de plans de reestructuració (44), mentre Madrid comptabilitza la major xifra de procediments especials per a microempreses (20).
En el mes de maig, els sectors amb el major increment de concursos son: comerç (+63) i construcció i activitats immobiliàries (+42). Els sectors amb major número de plans de reestructuració són comerç, amb 16, i construcció i activitats immobiliàries, amb 5. Els procediments especials per a microempreses s’han sol·licitat sobretot en comerç, amb 10, és a dir, e l37,04% del total. Val la pena senyalar que, al maig les microempreses amb 604 concursos representen el 86,23% dels processos concursals. En el segment de les petites empreses hi va haver 84 concursos, que representen el 12,02% de la totalitat, i en el de les empreses mitjanes es van comptabilitzar 9 concursos que suposen l’1,29%. En la categoria de les grans empreses, només es van produir dos concursos, que suposen el 0,29% del total.