El ministre de Finances i Portaveu, César Marquina, va informar ahir davant d’una pregunta formulada en el marc de la celebració del Consell General pel president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere López, que l’administració té pendent de pagament prop de 800 factures a proveïdors amb declaració d’urgència que equivalen a tres milions d’euros. López va destacar que molts d’aquests actors no poden fer front a certes despeses per culpa d’aquesta situació que «encara no s’ha solucionat». Marquina, per la seva banda, tot i que reconèixer que «el Govern és coneixedor d’aquests retards», va celebrar el fet que des del mes de maig, aquests imports pendents s’hagin reduït de 12 a tres milions d’euros. «Els retards es deuen a dues raons: al canvi de sistema informàtic i a la manca de recursos humans», va indicar el ministre Portaveu. Amb relació a aquest tema, Marquina va assegurar que l’Executiu està responent de «manera satisfactòria a la llei», ja que durant el 2022 l’administració va pagar en un termini mitjà de 59 dies. Així, Marquina va comunicar que alguns ministeris estan cedint personal propi per agilitzar el procés.
Qüestionat pel conseller socialdemòcrata Jordi Font, Marquina va afirmar que no s’estan jerarquitzant els pagaments amb volums més importants sinó que, des del Govern, s’està «intentant donar sortida a totes les factures prioritzant aquelles que fa més temps que estan pendents». Per altra banda, el ministre Portaveu va anunciar que, en aquests moments, hi ha un total de 47 persones assumint tasques de responsabilitat associades a aquest procés. «Hi ha hagut més d’un 10% de places que no han estat cobertes durant el primer trimestre. Una situació que no ha facilitat el fet de satisfer els pagaments», va apuntar Marquina.
El PS planteja una moció
D’altra banda, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata va plantejar la possibilitat de presentar una moció al Consell General davant les respostes que el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, li ha ofert sobre el projecte relatiu a la concessió de l’heliport nacional. López, de fet, va denunciar que el Govern està duent a terme «una dubtosa utilització del diners públics» d’aquest projecte que ha passat de tenir un cost de 3,7 milions d’euros a superar els 10 milions. A més, López també va criticar que l’Executiu es plantegi avançar una transferència de pressupost d’un import de cinc milions a favor de l’empresa concessionària i que el nombre de seients de les aeronaus passin de 12 a sis o set com a molt. Amb relació a aquest fet, Gallardo va justificar l’augment del cost final de la proposta guanyadora per diverses modificacions que ha patit el projecte com ara el fet que s’hagi desplaçat l’emplaçament inicial, s’hagi millorat la zona d’enlairament i d’aterratge de les aeronaus, que comporti una millora de convivència amb l’estació d’esquí, que s’hagin doblat els metres quadrats de la terminal o que es prevegin noves places d’aparcament i una proposta més harmoniosa amb el medi ambient. «El plec de bases ja permetia això: llibertat als concurrents», va recordar Gallardo.
Davant d’una pregunta formulada per la consellera general no adscrita, Carine Montaner, sobre el fet d’haver descartat l’heliport privat de Fontaneda, el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, va explicar que, tot i el vistiplau del Govern sobre el projecte, l’entitat privada en qüestió no disposava de la designació de l’ús del territori per a poder explotar un heliport. «S’havia de modificar el POUP de la parròquia per incloure una activitat heliportuària, i això no estava resolt en l’àmbit urbanístic», va indicar.
300 inspeccions
En un altre ordre de coses, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va anunciar que el Govern ha realitzat prop de 300 inspeccions per determinar si els comerços estan complint amb les mesures d’estalvi energètic davant d’una pregunta presentada per López, que va denunciar que determinats locals comercials estan incomplint la normativa. En aquest sentit, Calvó va assegurar que els comerços estan complint les mesures d’estalvi energètic i va recordar que, durant el mes de desembre, el sector empresarial va assolir una reducció de consum del 15%. «Els inspectors estan fent una feina importantíssima, i el departament està treballant per aconseguir l’objectiu d’una reducció d’un 10% del consum general», va assenyalar la ministra de Medi Ambient.
Reglaments pendents
Finalment, la sessió de preguntes al Govern es va centrar en la pregunta del socialdemòcrata Jordi Font relativa als incompliments dels terminis per als desenvolupaments reglamentaris. El conseller va lamentar que els endarreriments constatats entre els diferents ministeris són «molt greus», ja que denoten un incompliment de les lleis.
En el torn de resposta, el cap de Govern, Xavier Espot, va puntualitzar que al llarg dels darrers vuit anys de legislatura de Demòcrates s’han encomanat al Govern fins a 400 reglaments, dels quals 252 han estat aprovats. A més, va apuntar que del gruix de textos, només en 58 casos, el que representa un 14% del total, s’ha exhaurit el termini i no s’ha aprovat el text, unes dades que demostren que «les xifres no són pas tan dolentes» i, per tant, «crec que no és per autofelicitar-nos, però tampoc per fer una constatació catastròfica». Per la seva part, Font va lamentar que el percentatge aportat per Espot continuï sent molt elevat a parer seu i, a banda, difereixi de les dades calculades pel PS, informa l’ANA.
