Andorra va participar ahir com a oient en el consell de seguretat de les Nacions Unides (ONU) que havia de determinar si Rússia ha comès crims de guerra a Ucraïna. La posició del Principat, en paraules del cap de Govern, Xavier Espot, és «ferma i constant» i consisteix a mantenir-se alineada amb la resta de països occidentals que des de l’inici del conflicte han condemnat la invasió russa. «Nosaltres demanarem que es facin les corresponents investigacions i que es respongui per aquests crims per intentar reparar el dany a les víctimes», va avançar Espot en una roda de premsa telemàtica des de Nova York, en què també va reconèixer que l’ambient que es respira entorn de la campanya militar «no és gens esperançador». «Tot fa pensar que la guerra continuarà un temps més amb les conseqüències que això suposa per ambdues poblacions. I aquest és el sentiment que ens uneix a tots els països que ens trobem avui a l’ONU», va afirmar. De fet, aquest vespre (a les 20.00 hora andorrana), Espot intervindrà en el debat general i expressarà a la resta líders mundials la «preocupació» del Principat envers la situació geopolítica, «reivindicant les sancions [contra Rússia] i l’esforç fet per acollir refugiats ucraïnesos, que superen amb escreix la quota determinada que ens tocava». A més, apel·larà a la lluita contra el canvi climàtic, l’educació, el multilingüisme o la igualtat de gènere, entre altres. «Farem un repàs internacional, lligant-lo a la realitat andorrana i seguint el valor de les Nacions Unides», va resumir. 

Acord amb la UE

En un altre ordre de coses, Espot, juntament amb la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, està aprofitant el viatge per reunir-se amb representants de diferents Estats per donar a conèixer Andorra i, sobretot, l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Així, entre els dos, s’han trobat amb els seus homòlegs de les repúbliques bàltiques, Xipre, Hongria, Suïssa, Kosovo, Costa Rica o el Panamà. I és que «ens trobem en un moment que requereix arbitratge polític» en matèries tan sensibles com la immigració, la policia administrativa o el control dels antecedents penals. En aquest sentit, Espot va reconèixer que són «aspectes difícils» perquè «el que demanem nosaltres no està escrit en les directives europees, sinó que més aviat es contradiuen». 

Tot i això, es va mostrar convençut que es trobarà una solució per a totes les qüestions –inclosos els serveis financers–, tenint en compte que, d’una banda, «justifiquem totes les especificitats amb dades i explicacions» i «estem oberts» a rebaixar algunes exigències i, de l’altra, hi ha precedents, com el de Liechtenstein, que són «molt defensables i atorgables». Amb tot, el que més preocupa al cap de Govern no és tant que decaiguin els quatre punts essencials (immigració, policia, antecedents i telecomunicacions), sinó la capacitat de l’Executiu de «convèncer» la ciutadania, ja que «costa molt lluitar contra els arguments fàcils, la desinformació, el dubte, la por i la nostàlgia d’un passat que creiem més maco del que realment era».