«La meva obligació com a cap de Govern i la de la resta de l’Executiu és culminar el projecte que tenim entre mans, que vam iniciar el 2019 i que té una data de finalització el març del 2023. En cap cas es planteja un avançament electoral, més enllà d’un possible avançament tècnic». Així de contundent es va mostrar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, al voltant d’un canvi en la data dels comicis generals –que segons el calendari, s’han de celebrar el març vinent– després dels successos viscuts a casa dels seus socis d’Executiu, Liberals d’Andorra. Espot va comparèixer de forma extraordinària en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per emetre un missatge de tranquil·litat a la ciutadania i refermar el seu compromís per continuar treballant per «resoldre, en la mesura del possible, la situació econòmica i social que travessa el nostre país».

D’aquesta manera, el cap de Govern va agrair el suport a la unitat de la majoria parlamentària fet públic pels quatre consellers generals exliberals, i pel que fa al treball des de l’Executiu, va compartir que «estic convençut que aquestes baralles no afectaran l’acció de Govern», tot i avançar que «si això passés, tots els ministres saben que actuaré en conseqüència i adoptaré les mesures que siguin necessàries». «L’actual moment requereix rigor, responsabilitat i altura de mires», va defensar Espot, que va deixar clar que malgrat que tot el gabinet ministerial compta amb la seva confiança, «aquell ministre o ministra que no estigui perfectament alineat amb l’acció del Govern i que no tingui clar que la seva responsabilitat és atendre les demandes de la seva cartera i les necessitats de la ciutadania, no tindrà lloc a l’Executiu».

Sigui com sigui, tot i la voluntat d’Espot de complir amb el mandat de forma serena entre els membres del Govern, la realitat és que el terratrèmol dins de Liberals d’Andorra s’ha traduït en una trentena de futures baixes per perseguir uns postulats «liberals, oberts de ment i progressistes». Així ho va definir el conseller massanenc Guillem Forné, que va avançar que trencarà el carnet pel fet que «fa setmanes que no em sento identificat amb el partit liberal». Forné va declarar que «el que m’ha dolgut infinitament més són les maneres», especialment per les acusacions de traïció i d’engany fetes pel mateix president liberal, Jordi Gallardo, sobre el qual va apuntar que no reconeixia la nova vessant que estava demostrant. «Aquestes declaracions sobre el feminisme, que ell considera que està ancorat al segle XX i que això només es pot defensar des del comunisme i el socialisme, són desafortunades i no concorden en absolut amb els idearis de liberals», va lamentar. 

Així, havent pogut presenciar un «gir clarament conservador», i pel fet que el candidat a les eleccions, Josep Maria Cabanes, no ha fet cap intent per acostar posicions amb la seva fracció, aquesta ha optat per distanciar-se’n. Entre les seccions parroquials, bona part de la massanenca es plantejaria fer el salt a la nova plataforma de Pallarés i companyia, així com pràcticament la totalitat de l’escaldenca. A Andorra la Vella, els consellers liberals tindrien intenció de mantenir-se al partit, mentre que a Encamp, els dos representants encara no haurien pres una decisió.

La trentena d’afiliats que serien baixa del partit van assistir aquest dimarts al vespre a una reunió amb Judith Pallarés, la majoria dels quals trencarien el carnet, però no tots, i alguns que no hi eren també. Cal recordar que en les últimes eleccions primàries el cens d’afiliats va ser de 112 persones i van exercir el dret a vot 101. Aquestes baixes, juntament amb els quatre consellers generals, podrien esdevenir una plataforma –i no un partit– i presentar-se a les eleccions com una agrupació d’electors.

Pel que fa al grup parlamentari al Consell General, segons fonts del parlament, no experimentarà cap canvi, ja que el nom del grup no és del partit, sinó del grup parlamentari, que actua al marge de la formació i té entitat pròpia. A més, cal recordar que dos dels consellers generals van ser escollits per la llista de D’Acord, en coalició amb el PS. A banda, el reglament del Consell General no contempla canvis en els grups parlamentaris, excepte en casos concrets com va ser la marxa de Carine Montaner de Terceravia, que es va incorporar al grup mixt. De fet, els consellers exliberals van qüestionar la secretaria general, i la resposta va ser que no calia cap canvi.