El Consell d’Europa (CE) ha posat deures a Andorra pel que fa al compliment de la Carta Social Europea, especialment respecte de les prestacions per baixes laborals, la seguretat en el lloc de treball, i l’atenció mèdica i social universal. Segons la seva darrera revisió de 16 articles feta pública ahir pel mateix organisme, Andorra només compleix amb cinc d’ells; hi ha una conclusió de no conformitat en quatre més; i en els set restants, l’ens ha considerat que no hi ha prou informació per emetre un veredicte. 

Entrant al detall dels articles amb conclusió de no conformitat, cal posar en relleu el toc d’atenció respecte del sistema de seguretat social, apuntant que «els nivells mínims de prestacions per malaltia, accident del treball i malaltia professional són insuficients». A més a més, també van criticar la cobertura de les persones que es desplacen entre Estats, situació sobre la qual van concloure que el mínim requisit de residència per tenir dret a determinades prestacions de la seguretat social és «excessiu», ni es garanteix el dret a mantenir les prestacions adquirides en altres països. Pel que fa a aquests punts concrets, la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, que ahir va comparèixer a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres amb funcions de portaveu, va posar en relleu que alguns països amb més tradició de prestacions socials «també se’ls ha marcat aquest article», i que de fet, pràcticament cap ha complert amb aquests elements. Així mateix, va recordar el «debat obert» actualment respecte de l’estructura de serveis de la CASS, en el qual «entenc que seria una qüestió a afegir», pel fet que «el Govern no ha pres la decisió de prendre acció de forma immediata perquè és una qüestió que necessita més temps i coherència».

Pel que fa al dret a l’assistència mèdica, el Consell d’Europa va concloure que «no s’ha establert que tots els estrangers en situació irregular en territori andorrà tinguin dret a l’assistència d’urgència social i mèdica», fent referència tant a les ajudes per a persones amb discapacitat, per habitatge, familiars, i d’altra naturalesa, així com a l’atenció sanitària. Al voltant del darrer punt, la ministra va posar en relleu que «a la Llei general de salut es garanteix sempre la cobertura en situació d’urgència», i es va mostrar partidària de facilitar aquesta informació a l’organisme.
Un exercici, el d’oferir més dades, que l’Executiu està disposat a fer també amb totes aquelles àrees que no s’han pogut concloure per manca de detalls i que han estat requerits novament. Al voltant d’això, Pallarés va posar de manifest que l’acció del Govern ampliant els Plans nacionals d’Estadística, els quals «estem apropant als estàndards europeus», contribuiran a poder disposar de tota la informació requerida. 

Compromís per millorar

Aquests resultats seran tinguts en compte per l’Administració, ja que tal com va assegurar la titular d’Afers Socials, «quan es fan aquests informes prenem nota». En aquest cas concret, la ministra va confirmar que es treballarà en la millora dels aspectes reportats des de tres ministeris diferents: Afers Exteriors, Salut, i el dirigit per la mateixa Pallarés. «Tenim el compromís ferm de treballar contínuament amb aquestes recomanacions», va asseverar, afegint que «l’exigència per part del Consell d’Europa és molt elevada, però això no vol dir que els països no haguem de treballar per assolir els canvis que ens demanen». D’aquesta manera, Pallarés va compartir que «pensem que és positiu pels Estats tenir aquests reptes, per tal que les forces polítiques que hi ha al capdavant s’impliquin per donar resposta a les demandes».

Donant un cop d’ull a les conclusions de conformitat d’Andorra, de les quals se n’han considerat cinc, aquestes tenen a veure amb: els serveis de consulta i educació sanitària dins de l’apartat de dret a la protecció de la salut; pel manteniment d’un sistema de seguretat social a un nivell «satisfactori»; sobre el dret a beneficiar-se dels serveis socials, es destaca el foment d’aquests i la participació pública en la seva creació i manteniment; i finalment, es valora com a complidor el dret de la gent gran a la protecció social.

Sigui com sigui, des de l’Executiu s’ha posat en relleu l’alt grau d’exigència del Consell d’Europa per a l’avaluació d’aquests articles de la Carta Social Europea. A tall d’exemple, el cas de l’apartat referent a les prestacions per baixes i l’existència d’un sistema de seguretat social,  «cap dels 20 països avaluats ha obtingut conformitat», tal com va recollir el Govern en un comunicat.