Per primera vegada a la història, Andorra es posiciona davant d’un conflicte bèl·lic sumant-se així a la llista de països que s’han adherit al paquet de sancions econòmiques contra Rússia. «Des d’un inici ens hem mostrat a favor d’aquesta mesura perquè creiem que és el millor mecanisme per asfixiar l’esforç de guerra i posar fi a aquesta situació indesitjable», va declarar el cap de Govern, Xavier Espot, tot afegint que abans de fer-ho oficial, però, calia «un temps prudencial per analitzar la nostra capacitat d’aplicació». D’aquesta manera, el gabinet jurídic del Govern i els ministeris de Finances i Afers Exteriors, han arribat a la conclusió que s’ha de tramitar un projecte de llei específic que doni empara a les sancions, ja que la legislació vigent només permet la congelació d’actius i similars en cas d’ordre judicial o de sospita de blanqueig i finançament del terrorisme. «Com no tenim un suport legal suficient, l’hem de construir i amb el preacord del Govern [...] hem treballat un text que se sotmetrà demà [avui] en el Consell de Ministres, s’entrarà pel tràmit d’extrema urgència al Consell General i es debatrà i aprovarà divendres», va anunciar el cap de l’Executiu. 

El paquet inclou, bàsicament, la congelació d’actius de 50 empreses i 700 persones vinculades al règim rus, que segons la Unió Europea (UE), els Estats Units i altres membres aliats donen suport de guerra al president Vladímir Putin. També hi ha altres punts, com el bloqueig aeri o l’exportació de productes, que el cap de Govern va reconèixer que tindran «un impacte nul». Un cop s’aprovi la llei, la Unió Europea passarà al Govern una mena de llista en què apareixeran les empreses i persones sancionades i se sabrà aleshores si alguna d’aquestes té algun vincle financer al Principat.

Amb tot, Espot va preveure que les conseqüències «no siguin molt elevades», si bé el gest que adopta Andorra «va més enllà de l’econòmic; és una qüestió de convicció i de fer el que toca». «A ningú li agrada, i menys sortint d’una crisi com l’actual, però cal fer sacrificis a curt termini per obtenir victòries a llarg termini. No podem fer altra cosa que donar suport a aquestes mesures i ser al costat dels països que defensen uns valors que també són nostres», va afegir.

Ajuda humanitària

Quant a l’ajuda humanitària, Espot va recordar que, a més de l’agrupament familiar amb residents, totes les persones poden residir al país un màxim de tres mesos sense cap mena d’autorització i va informar que durant aquest temps s’estudiaran possibles vies de solució per a hipotètics refugiats, ucraïnesos i d’arreu, ja que la llei de protecció i transitòria és específica per als sirians. «És possible que aquests dos mecanismes siguin insuficients, valorarem què més podem fer», va dir el cap de Govern, poques hores abans que Rússia comencés un «atac de precisió» sobre Kíev que ja ha deixat desenes de víctimes. A més, Andorra treballa, a través de diverses organitzacions internacionals, sobre el terreny aportant recursos humans i de primera necessitat.

A última hora de la tarda d’ahir, l’exèrcit rus havia atacat una torre de televisió que va deixar com a mínim cinc víctimes mortals, es va acarnissar amb Khàrkiv, quan un míssil va impactar contra l’edifici del govern regional des d’on es coordinava la defensa de la ciutat provocant una desena de morts i 35 ferits, i un comboi militar de 60 quilòmetres es va aproximar a la capital ucraïnesa, mentre la diplomàcia continua fracassant.