El Ministeri d’Habitatge ha detectat un total de 6.238 pisos buits durant el 2021 a partir de les dades de consum energètic proporcionades pels serveis de FEDA. Així ho va indicar el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy: «constitueixen aproximadament un 15% del total d’habitatges del país». De la mateixa manera, va afirmar que «desconeixem la tipologia o l’ús que se’n fa d’aquests pisos, no sabem si són segones residències, si estan en venda o bé deshabitats». El procediment que va seguir la companyia elèctrica es basa en l’«infraconsum» que es va registrar en els més de 6.000 pisos esmentats anteriorment, els quals se situen principalment a la parròquia d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Canillo.

Durant la presentació dels indicadors d’habitatge que es va dur a terme ahir a la seu de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), el director del Departament d’Estadística, Joan Soler, va afirmar que «cal disposar de més dades i de la col·laboració del sector privat per poder treballar amb garanties i proposar solucions a la problemàtica de l’habitatge». En aquest sentit, Soler va indicar que actualment a Andorra «hi ha un total de 46.052 pisos, dels quals, si es resten les llars que es troben deshabitades, el 65% estan destinats al lloguer, mentre que el 35% restant, al mercat de compravenda». També va destacar que «les circumstàncies actuals del mercat fan necessari que es disposi d’uns 300 pisos de marge que serveixin de rotació per què la gent que canvia d’immoble o que es decideix a comprar-ne un altre pugui deixar l’anterior lliure», la qual cosa suposa entre un 7% i un 10% dels habitatges totals.

L’estudi del Departament d’Estadística reflecteix que prop de 176 milions d’euros en inversions de béns immobles provenen de capital estranger segons les dades de l’any passat. En aquest sentit, cal remarcar el creixement demogràfic, el qual s’acosta als 80.000 habitants fent-se més palès a les parròquies de Canillo, la Massana i Ordino. A més, Soler va destacar que «el saldo migratori interior és més gran entre la capital i Escaldes-Engordany i viceversa; però la tendència de les llars és a concentrar cada cop menys persones en el domicili».

Una eina pública i gratuïta

El sistema d’indicadors d’habitatge conforma un sistema en línia amb informació pública i gratuïta que es pot actualitzar a temps real «amb la finalitat d’afinar les decisions polítiques en matèria de lloguer i habitatge», segons va indicar Filloy. Aquests indicadors segueixen diversos paràmetres per dibuixar la realitat del mercat de pisos. Per una part, el sistema compta amb un apartat que fa referència a la demanda, on es detallen diferents variables com la quantitat de residents, la immigració i el creixement natural a les parròquies, entre altres. Després, les característiques de l’oferta, en què es detallen dades com l’increment del preu mitjà del lloguer des del 2016 fins al dia d’avui. Finalment, els indicadors es basen en les polítiques d’habitatge com les ajudes i les pròrrogues del lloguer i els programes d’emancipació. En aquest sentit, Filloy va afirmar que aquesta eina «respon a criteris de bona governança i transparència en matèria d’habitatge per solucionar aquesta problemàtica» i, també, té en compte les dades generades a partir de les enquestes dutes a terme des d’Andorra Recerca + Innovació.

D’altra banda, la pàgina web dels indicadors compta amb un simulador que permet crear situacions de futur combinant les dades del sistema d’indicadors d’habitatge. D’aquesta manera es poden formular hipòtesis sobre diferents paràmetres, com el creixement econòmic i demogràfic i, consegüentment, obtenir una projecció sobre les necessitats futures de pisos de lloguer o de compra. 

El ministre d’Habitatge va recalcar que «tot just s’enceta aquest projecte per a la ciutadania en què s’aniran implementant noves fonts d’informació en col·laboració amb els comuns». També, va indicar la voluntat de dilatar l’abast de la informació amb «l’ampliació de preguntes a l’enquesta de pressupostos familiars».