Una trentena de persones van poder visitar aquest dissabte per primera vegada la reserva de béns d’emissores del Principat ubicada a Aixovall. Aquesta iniciativa impulsada pel Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura i Esports va obrir la reserva al públic amb motiu del dia mundial de la ràdio que se celebra el 13 de febrer. En total es van dur a terme dues visites de la mà de tècnics del departament, la cap de l’àrea, Cinta Pujal, i la tècnica en conservació i restauració de Patrimoni Cultural, Mireia Vidal; juntament amb la conservadora de l’empresa Retoc responsable de l’inventari i la restauració de la col·lecció, Mireia Garcia. Des de Patrimoni Cultural van voler homenatjar a la gent que ha tirat endavant la ràdio a Andorra, motiu pel qual van convidar al que va ser el director de Ràdio Andorra i primer director de Ràdio Nacional d’Andorra, Gualbert Osorio, i un dels tècnics que va treballar a Ràdio Andorra i a Sud Ràdio, Agustí Pifarré.

Màquines d’escriure, trepants, televisors, amplificadors, tocadiscs, vàlvules, oscil·ladors, equalitzadors, altaveus... són alguns dels diversos objectes que es van poder veure en la reserva de la maquinària i els objectes de les emissores del Principat. Segons va explicar la cap de l’àrea, Cinta Pujal, «d’una banda, hi ha tot el material necessari i tècnic per al manteniment i la reposició del funcionament de les ràdios i, d’una altra, el material d’oficina que estava als estudis d’emissió que necessitaven els secretaris i els locutors, és a dir, tot el treball d’oficina». L’origen dels materials d’emissió que posseïen ambdues ràdios és molt variat, va indicar Pujal destacant que proveïen des d’Alamània, França, Amèrica, Anglaterra..., països on es produïen els aparells necessaris per al funcionament d’una ràdio. En total hi ha gairebé unes 6.000 peces a la col·lecció, concretament, unes 5.500 pertanyen a Ràdio Andorra i unes 350 a Sud Ràdio.

Per aportar més informació i curiositats que es van viure entre les dues ràdios del país , Patrimoni Cultural va convidar a Ososrio i a Pifarré, els quals van traslladar algunes de les seves vivències en les ràdios del Principat. «Vam decidir convidar aquestes dues persones perquè completessin la nostra explicació de conservadors i de gestors del patrimoni. Ells són els que ho han viscut i són realment els protagonistes, perquè són els que han utilitzat tot això», va indicar la cap d’àrea. En una de les visites també va assistir l’antic xofer (chauffeur) de Ràdio Andorra, Santiago Blázquez.

Pujal va voler insistir en el fet que les portes obertes a la reserva són «un homenatge a la gent que ha tirat endavant la ràdio. Nosaltres al final som uns números gestors de tot aquest patrimoni i aquest llegat que és el que ells ens han deixat».

Per culpa de la pandèmia només es van fer dues visites amb una trentena de personesen total, tot i que des de Patrimoni Cultural van manifestar que tenien una llista d’espera també d’una trentena de persones més.
Al final de cada visita, van oferir una bossa d’obsequis a cadascun dels assistents on hi havia el llibre Les ràdios andorranes. Una qüestió de sobirania de Maria Jesús Lluelles Larrosa, una entrada als museus i un punt de llibre del dia mundial de la ràdio.

Per cloure la commemoració, des de Ràdio i Televisió d’Andorra van emetre dos documentals després del recull informatiu: El desamiantatge de Ràdio Andorra i un audiovisual que acompanya la publicació del llibre de Lluelles.

Ràdio Andorra, ubicada a l’entrada de la parròquia d’Encamp, va obtenir la concessió l’any 1935 i va fer la seva primera emissió el 1939. Poc després va sofrir una aturada i va reprendre les emissions el 1940 emetent de manera ininterrompuda fins al 1981. Pel que fa a Sud Ràdio, la seva seu es trobava al pic Blanc a 2.650 metres d’altitud a l’alt port d’Envalira. Aquesta va començar a emetre el 1961 i també va tancar l’any 1981, després que el Consell General anul·les les concessions d’ambdues ràdios.