El salari mínim i les pensions que hi estiguin per sota així com les de solidaritat es veuran incrementats l’any que ve un 3,2%. D’aquesta manera, el salari mínim se situarà en 1.157 euros, una xifra que tal com va manifestar el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, l’apropa al 60% del salari mitjà que marca la Carta Social Europea. De fet, tenint en compte que al mes de maig aquest salari mitjà era de 2.122 el mínim hauria de ser de 1.273 per arribar al 60% estipulat. Aquest increment del salari mínim s’inclou en la llei que contempla mesures per a l’habitatge i que suposarà la pròrroga dels contractes que finalitzin durant el 2022. El ministre va assenyalar que per estar «al costat de les per- sones i les famílies i millorar el seu poder adquisitiu» el Govern ha optat per incrementar els salaris i les pensions més baixes per sobre de l’IPC, tal com ja s’havia avançat.

A banda, el Projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu contempla un seguit de qüestions relacionades amb l’habitatge de lloguer que ja havien estat avançades. Així, es preveu una pròrroga d’un any dels contractes que acabin durant el 2022, que quedaran automàticament prorrogats per un any més i el propietari únicament podrà fer un increment de l’IPC. Es mantenen, però, les excepcions que ja es van establir en anys anteriors i així no s’aplicarà la pròrroga si la propietat cedeix l’habitatge al Govern per a usos socials o si vol recuperar-lo per a ús propi o d’un familiar fins a segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. Tampoc s’aplica a habitatges que estiguin per sobre dels 1.500 euros. Una nova excepció és la possibilitat de resoldre el contracte d’arrendament perquè s’hagin de fer obres per motius de seguretat, salubritat i higiene de l’edifici incompatibles amb l’ocupació del pis. En el projecte de llei també s’inclou que els contractes prorrogats el 2019 quedin exempts de la pròrroga i, per tant, queden desafectats i les parts poden pactar un nou contracte, amb una durada de cinc anys amb la possibilitat d’actualitzar el preu fins a un màxim del 10%. En el cas que no s’arribi a un acord entre les parts o no es respectin les condicions establertes per a desafectar el contracte, la part arrendatària podrà exigir la pròrroga legal del contracte durant un any més.