Augmentar el tipus de cotització fins a quatre punts percentuals del salari brut i desplaçar-los de la branca general a la de les pensions, crear comptes individuals de cotització on s’acrediti el seu valor en euros, o incrementar l’edat de jubilació als 67 anys. Aquestes són algunes de les 14 mesures concretes que l’expert designat per la CASS i la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació, José Antonio Herce, ha elaborat i va presentar ahir a la Comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS del Consell General, en la qual també va comparèixer l’experta designada pel PS i catedràtica de la Universitat Autònoma de Madrid, Yolanda Valdeolivas. De fet, ambdós van cloure les ponències a la comissió, que es torna a reunir la setmana vinent però únicament amb els consellers generals que en prenen part.

Amb els objectius de «suficiència, sostenibilitat, equitat distributiva i equitat contributiva», Herce va sintetitzar les propostes en quatre blocs. El primer és el que té a veure amb l’adquisició dels drets per a la jubilació, i on s’inclou l’augment de la cotització fins en quatre punts i passant de la branca general a la de pensions. En aquest sentit, l’expert va animar a finançar el desplaçament mitjançant els pressupostos generals del país, combinant l’augment de la imposició directa i la indirecta per pal·liar el menyscapte. Així mateix, també va fer esment de la necessitat d’homologar les carreres de cotització dels treballadors –quelcom ja existent en la comunitat europea–, introduir bases mínimes i màximes de cotització, i crear comptes individuals de cotització traduïts en euros, a la vegada que es reajusta el factor de conversió dels punts. I és que, respecte del darrer element, Herce es va mostrar partidari de «reduir la discrecionalitat del sistema mitjançant la normativa adequada», a la vegada que va posar en relleu que «l’angoixa vital hamletiana d’Andorra és quant val el punt».

Una altra mesura destacada té a veure amb la decisió de la jubilació, augment-la als 67 anys, limitar l’anticipada als 63, i donant llibertat un cop passada l’edat legal. Així mateix, pel que fa als complements de les pensions, Herce va suggerir l’amortització de tots els sistemes de complement de renda existents a Andorra en un «complement de renda mínim únic i reconegut estatalment», i també la introducció de plans de pensions laborals amb aportació compartida entre assalariat i empresari, i estimular fiscalment els plans personals com a via per complementar el sistema.

Tot plegat, segons l’expert de la CASS, aquestes mesures s’han d’anar introduint progressivament, estimant una calendarització d’entre cinc o set anys, i distingint els treballadors als quals s’apliquen les novetats en funció, per exemple, de la seva edat o dels seus anys potencials de cotització. De fet, el president de la CASS, Albert Font, va avançar que la proposta definitiva que presentarà l’ens «no s’allunyarà gaire» de la d’Herce, la qual va considerar el «pal de paller sobre la que treballarà la comissió de la CASS».

Desequilibris d’Andorra

Per la seva banda, Valdeolivas va iniciar la seva exposició fent una anàlisi de la situació actual del sistema de pensions del Principat, posant l’accent en la distància del nivell salarial i de vida d’Andorra amb la cotització per a la seguretat social, així com el desequilibri de l’aportació que recau sobre els treballadors i els empresaris respectivament. «El que hi ha és un problema d’infrafinançament», va concloure la catedràtica. No obstant això, i tot i reconèixer que «el principal repte dels sistemes de seguretat social és el seu finançament», especialment «en un entorn econòmic i demogràfic canviant», Valdeolivas va manifestar que «hi ha un risc de sobredimensionament de la crisi dels sistemes de seguretat social», afirmant que «fa anys que s’està alarmant del col·lapse immediat». En aquest sentit, va posar sobre la taula que «els números són tan manipulables com les paraules», i es va preguntar si, darrere de les iniciatives de reforma no hi ha «intencions ideològiques», pel fet que «no s’està discutint el canvi de paradigma».

D’aquesta manera, establint com a línies vermelles un pacte d’Estat i social, la irretroactivitat de les reformes, la garantia de viabilitat i la suficiència de les pensions, Valdeolivas va posar sobre la taula mesures com la separació de les fonts de finançament a escala contributiva, l’augment de la cotització, garantir quantitats mínimes i incrementar-les anualment per assegurar el poder adquisitiu dels pensionistes, o la introducció de mesures per pal·liar la bretxa de gènere. A més, també es va mostrar partidària de la creació d’un impost específic finalista per «equilibrar la conjuntura».