El Govern vol tirar endavant una «revisió important» de les deduccions en l’impost d’associacions. Aquesta seria la principal acció de la modificació del sistema fiscal que el cap de Govern, Xavier Espot, va avançar el dimecres i sobre la qual ahir va tenir l’oportunitat de fer una pinzellada més, arran de la proposta de Terceravia+Unió Laurediana+Independents –ben rebuda pel mateix Executiu i els grups de la majoria– per a la creació d’un òrgan de treball al voltant de la fiscalitat. D’aquesta manera, Espot va reiterar que la reforma «no té com a objectiu incrementar la recaptació per compensar el deute crescut amb la pandèmia», sinó que la finalitat principal és evitar que «un grup d’empreses acabin no tributant res en matèria d’impost de societats», i que de fet, forma part d’un dels acords electorals. 

I és en aquest punt que el Govern vol revisar les deduccions de l’impost, eliminant-ne algunes que «buiden de sentit l’impost» i afegir-ne de noves que es constitueixin com «una palanca de canvi de la nostra societat». Així, l’Executiu té sobre la taula crear deduccions al tomb de la digitalització, el mecenatge cultural i esportiu, o per la contractació de personal vulnerable. D’aquesta manera, Espot va emetre un missatge de tranquil·litat a les empreses, a la vegada que va reiterar que «la voluntat del Govern és mantenir la competitivitat del nostre sistema fiscal».

En aquesta línia, el president del Grup Parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, va anunciar que avui presentaran la proposta per debatre la fiscalitat, mitjançant la creació d’un òrgan compost pel Consell General, el Govern i els comuns, aprofitant doncs els treballs engegats al voltant de la modificació de la Llei de les finances comunals. Cal tenir en compte que Espot va considerar que «encara hi ha desajustos en la fiscalitat» entre l’administració central i les parroquials, posant d’exemple els resultats del 2020, i exposant que tot i la contenció en la despesa, es va assolir un «dèficit històric», mentre que els comuns van tancar amb superàvit. «Això demostra que no hi ha una relació equilibrada», va incidir el cap de Govern, que va apostar per un model més «harmònic i equitatiu» entre institucions.

En canvi, ambdós representants van manifestar posicions més contrastades al voltant de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. Pintat, va alertar en la seva rèplica que les exposicions públiques que s’han fet al respecte són «informacions complexes i abstractes» que resulten en «paraules, bombolles a l’aire, demagògia per aparentar que alguna cosa es mou quan en realitat no hi ha cap avenç», i avisant de la necessitat d’elaborar un informe de conseqüències i beneficis per a Andorra de l’acord. Finalment, va apel·lar a l’acord polític signat entre totes les forces per treballar conjuntament per aconseguir «un bon acord entre la Unió Europea i Andorra». En aquest sentit, Espot va recordar els avenços que s’han fet els darrers mesos en la negociació i va assegurar que el Govern està actuant amb el màxim rigor i transparència de cara a l’acord polític. I sobre la conveniència d’un informe, el cap de Govern va incidir que no s’ha fet perquè hi ha massa elements a negociar encara, i per tant, «un estudi no seria prou concret ni fiable» a hores d’ara.

Transició ecològica

López menciona un «Acord Verd»
Al seu torn, el president del Grup Parlamentari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va desgranar una bateria de contrapropostes al discurs d’Espot de caràcter social i econòmic, totes elles des del punt de vista de la preservació del medi ambient i lluita contra el canvi climàtic. «El punt principal del projecte per a l’Andorra que volem és el d’una transició ecològica», va declarar López, que va referir-se a aquest canvi de paradigma estructural com a «Acord Verd». El socialdemòcrata va posar l’accent en l’aposta per nous sectors econòmics i la reconversió dels existents com una via ferma de creació de treball, que vagi lligada d’una «transformació del mercat laboral», que garanteixi l’assoliment de «salaris dignes», i de retruc, de les pensions. López també va instar a l’Executiu a, aprofitant la «gran transformació» que proposen, es construeixi una «pàtria moderna» en qüestions com el concepte de família, la no discriminació per raons afectiu-sexuals, el feminisme, o pels col·lectius vulnerables i sensibles de ser discriminats. Finalment, el socialdemòcrata també va fer menció d’aspectes concrets com l’impuls d’un turisme sostenible, l’economia circular, el reciclatge o l’aposta per la mobilitat sostenible. A més, va mostrar-se partidari de treballar amb la majoria per a la inclusió de les seves propostes de cara al que resta de legislatura.

En resposta, Espot va mostrar la seva estupefacció pel to de la intervenció de López, apuntant que semblava «una mena de programa electoral a futur» o «un debat d’una investidura fictícia» que, al seu parer, «està fora de lloc»; i també va reconèixer la seva sorpresa pel «gir mediambientalista» que va celebrar, tot i etzibar-li que «moltes de les propostes que ha fet, o estan implementades o en curs d’estar-ho». De fet, el cop al parlament de López va arribar de la mà del president del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, que va assegurar que el discurs del socialdemòcrata havia estat plagiat del programa electoral de Más País, d’Íñigo Errejón, pels comicis al govern espanyol de l’any 2019, i que tenien el lema Un acuerdo verde para España. De fet, el liberal va llegir un seguit de frases d’ambdós textos, que presentaven coincidències pràcticament literals. Just al tancament d’aquesta edició, el PS va anunciar el cessament de l’assessor de comunicació per motiu d’aquest afer.

Convergència

Es manté la bona sintonia a la majoria
En les seves intervencions, els representants de la majoria van emetre discursos on posaven en relleu el suport a l’Executiu i la idoneïtat del discurs d’Espot el dia anterior. Des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi va celebrar que les paraules del cap de Govern «no busquen la confrontació», i que havien fet honor a l’esperit del Virtus Unita Fortior. I pel que fa a l’acció desenvolupada i a futur, va posar en relleu «l’equilibri de les mesures» empreses durant l’etapa més dura de la crisi per la pandèmia del coronavirus, l’empenta a «la diversificació econòmica lligada a la digitalització», la reinversió de sectors tradicionals del país com l’agrícola, amb «la producció del cànnabis com a element revulsiu», o els projectes prometedors al voltant de la mobilitat i el desenclavament del país com ho són l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell o el futur heliport de la Caubella. Ferran Costa, per part de Liberals també va fer referència a aquests elements i a les accions empreses en matèria d’habitatge, la tasca pendent en el sistema de transport públic per impulsar-ne l’ús, o els avenços que s’esperen en matèria d’igualtat mitjançant la Llei efectiva d’igualtat i no discriminació, la creació de l’Observatori de la igualtat, el pla de victimització secundària o el programa d’ocupació per dones vulnerables. «Des de Liberals farem el que puguem per afavorir el clima d’acord i seguirem donant de forma decidida el suport al Govern de coalició», va cloure Costa.

En darrera instància, el president del Grup Parlamentari de Demòcrates, Carles Enseñat, va destacar que «és el moment de passar pàgina a les adversitats i avançar», fent esment d’element com el progrés social i econòmic, l’encaix del país al món, la cura en medi ambient i la sostenibilitat, o l’acompanyament de les persones vulnerables, tot recordant que «estem treballant textos legislatius claus per a Andorra i les generacions futures, i per donar una millor qualitat de vida a les persones».

Per tot plegat, Espot va posar l’accent en «l’elevadíssim grau de convergència» dels grups de la majoria, i apuntant que les paraules de Naudi, Costa i Enseñat «demostren fins a quin punt els consellers de la majoria i el Govern anem de la mà». 

Responsabilitat

Montaner alerta del «passi sanitari»
La consellera general no adscrita, Carine Montaner, va avançar una proposta de resolució per encomanar un projecte de llei de responsabilitat política, encarat a que es demani a la ciutadania el seu parer «sobre els projectes de cert import». Aquesta proposició tenia a veure directament amb el projecte per l’establiment d’un centre de recerca en immunologia a Ordino amb la multinacional Grifols, sobre el qual la consellera s’ha mostrat repetidament en contra i que ahir va tornar a rebutjar. Així mateix, Montaner va agrair «la menció a la no discriminació» d’Espot en la jornada anterior, però exigint que «apliqui en tots els àmbits», recordant que «un passi sanitari és discriminatori» i que si s’instaurés, «seria un problema molt greu i desastrós pel nostre teixit econòmic i social». A més, també va valorar que «obligar a vacunar amb uns vaccins experimentals no és responsable» i demanant al Govern que «prengui decisions d’acord amb dades i no a creences». Respecte d’això, Espot va recordar que no s’havien pres accions com l’obligatorietat de la vacunació o el certificat Covid, però va afirmar que «seguirem aplicant mesures raonables per protegir la salut dels ciutadans».