El Govern vol entrar a tràmit parlamentari una reforma de la imposició directa. En concret, l’Executiu vol revisar l’impost de societats i del règim de les plusvàlues immobiliàries. Així ho va compartir el cap de Govern, Xavier Espot, ahir, durant el seu discurs en el marc del Debat d’Orientació Política, declarant que «a ningú se li escapa que el Govern, els anys vinents, necessitarà recaptar més diners». D’aquesta manera, el cap de Govern va incidir que la voluntat és revisar que les deduccions de l’impost de societats –en el cas del primer tribut que es vol acotar– «garanteixen que aquelles empreses que guanyen diners contribueixen de forma efectiva», encara que la voluntat sigui la de «mantenir Andorra com un país de fiscalitat moderada i equitativa». «Com queda poc temps de legislatura, hauríem pogut optar per abaixar els braços, surfejar aquesta onada i no fer gaires coses que puguin ser transformadores o renovadores, i en un cert punt, impopulars. Però aquesta no és la nostra forma de veure les coses», va indicar Espot, que va recalcar que aquestes accions es justifiquen per poder tirar endavant alguns projectes que el Govern té sobre la taula i també per compensar l’esforç econòmic realitzat fruit de la pandèmia. I és que, el mateix cap de Govern va recordar el «shock» que ha suposat –i encara suposa– l’impacte del coronavirus al Principat, i sobre els quals Espot va compartir algunes xifres: 150 milions d’euros en crèdits tous, 59 en prestacions a treballadors, 4,5 en ajuts econòmics concedits per Afers Socials, o 2,5 en programes d’ocupació. Sigui com sigui, des de l’Executiu es comença a percebre la recuperació, que Espot va destacar compartint una dada: el PIB ha crescut un 25% el segon trimestre del 2021.

També en la línia de mirar el futur, el cap de Govern va fer referència en el seu discurs als contactes empresos per les fonts de finançament de l’Estat, recordant l’adhesió al Fons Monetari Internacional i el crèdit de 12 milions d’euros per sufragar algunes de les despeses de Covid amb el Banc de Desenvolupament Europeu. De fet, amb aquesta institució, s’està negociant una línia de finançament en relació amb la digitalització. Però són encara més rellevant les converses que es mantenen per tal d’arribar a un conveni amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) encaminada a finançar projectes d’infraestructures de comunicació, especialment les transfrontereres, com bé pot ser el ferrocarril. «Són converses molt inicials», va especificar en declaracions posteriors el cap de Govern. I és que, un altre element que també va quedar molt evidenciat en el parlament d’Espot és que la multilateralitat i les relacions internacionals són indispensables per a la diversificació de l’economia andorrana; una diversificació que «és una peça clau perquè aquest país continuï sent una terra d’oportunitats».

Innovació

De l’entorn digital al sector primari
Aquesta diversificació tan anhelada no es pot entendre sense la digitalització ni la innovació. Tal com va apuntar Espot, ja s’han fet diverses accions en aquest sentit, com la Llei dels esports electrònics o la d’economia digital. És en aquest marc que el cap de Govern va fer menció de la implementació de la zona franca, sobre la qual va reconèixer que ja hi ha una proposta definida i s’està preparant el plec de bases per a convocar un concurs els mesos vinents. Així mateix, Espot va tornar a fer menció del projecte per un centre de recerca en immunologia signat amb Grifols, i que segons Espot, «té per a Andorra una importància estratègica de primer ordre». I reprenent el fil de la diversificació, el cap de Govern va anunciar un projecte de llei transversal adreçat als treballadors per compte propi, les modificacions de les lleis d’inversió estrangera i de societats i la llei reguladora de la professió dels gestors.

També caldrà aplicar aquest canvi a l’Administració pública, i és aquí on Espot va posar en relleu la simplificació dels tràmits que s’encaminen a «un model d’organització per processos», anunciant a més l’entrada a tràmit parlamentari aviat de la reforma de la Llei de la Funció Pública. I és que, tal com va recordar el cap de Govern, la pandèmia ha posat en relleu la necessitat de tirar endavant aquesta transformació de l’Administració, de la mateixa manera que «ens ha fet prendre consciència del perill que representa tenir una part tan gran del nostre PIB depenent del sector serveis», i especialment del turisme. És en aquest context que sorgeix la taxa turística, que segons Espot, «està gairebé definida i consensuada amb el sector», i que servirà per finançar l’edifici multifuncional que s’ubicarà a la plaça dels braus, i que «ha de servir per posicionar Andorra com una destinació de congressos, esdeveniments i espectacles».

En darrera instància, l’Executiu també preveu un nou revulsiu per un dels sectors més tradicionals com és l’agrícola i ramader, al qual volen seguir acompanyant. D’una banda, el Govern està estudiant la viabilitat del cultiu del cànnabis amb finalitats terapèutiques al país; i de l’altra, el cap de Govern va avançar un nou paquet d’ajudes per incentivar la producció ecològica aquesta tardor.

Sostenibilitat

Aposta pel transport públic i compartit
La sostenibilitat és un dels trets més característics de l’acció del Govern, i es pot evidenciar a través de, per exemple, el nou paradigma de l’economia circular que es treballa per implantar. En aquest sentit, Espot va posar en relleu que «més del 50% de l’energia elèctrica que consumim prové de fonts renovables», i de fet, va destacar els projectes com la xarxa de calor o l’energia fotovoltaica. Però, per donar un nou impuls en el marc de la mobilitat, el Govern va anunciar ahir l’Estratègia Nacional de la Mobilitat Sostenible, que té per objectiu revisar els desplaçaments i prioritzar el transport públic o compartit. Així, l’abonament mensual únic de 30 euros és el primer pas d’un pla major que també vol disminuir la dificultat de les comunicacions per carretera per culpa de la gran densitat de vehicles.

Acció social

Projectes concrets en el marc de l’habitatge
En darrer lloc, Espot també va fer un repàs de les qüestions que preocupen la ciutadania, que actualment encapçala l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, el cap de Govern va anunciar que el Fons d’Habitatge creat dins dels serveis de l’Institut Nacional de l’Habitatge, tindrà una dotació de 10 milions d’euros adreçats a posar immobles al mercat del lloguer i a preu assequible. Una mesura que se suma a la de la Casa Aristot Mora amb una vintena de pisos que l’any que ve ja disposarà l’Executiu i amb la posada en marxa de les obres per construir-ne més a la Borda Nova. D’altra banda, i també amb l’objectiu de garantir la vida digna, el Govern va refermar el seu compromís per fer viable el sistema de pensions i que ja s’està treballant en seu parlamentària. No obstant això, en valoracions a la premsa, el cap de Govern va recalcar que «més que un problema de pensions, el que tenim és un problema de competitivitat dels salaris, i és en això que hem de treballar», pel fet que «no hem de desvincular l’increment de les pensions amb l’increment del salari». Tot i això, i malgrat que s’incrementin els salaris i les pensions per sobre de l’IPC, Espot va lamentar que «ni aquest any ni el següent podrem arribar a aquest 60% del salari mitjà que estableix la carta social europea», que és el repte de l’Executiu.

Altres accions que el Govern està treballant és la posada en marxa de la història social compartida, el Pla Nacional per a la Gent Gran, la posada en marxa de l’Observatori de la Igualtat, o l’ampliació del Programa de Vida Independent. A més, Espot també va refermar el compromís del seu equip amb la participació ciutadana, l’educació, l’esport i la cultura. Per tot plegat, el cap de Govern va demanar a la cambra un «nou sobreesforç» per poder fer realitat totes les iniciatives que tenen previstes.