Espanya compta des de la mitjanit amb gairebé 600 quilòmetres d’autopista més gratuïts. Aquests se situen, pràcticament en la seva totalitat, a Catalunya, i corresponen a quatre vies: l’AP-7, l’AP-2, la C-32 i la C-33. D’aquesta manera, el territori català comptarà per primera vegada en dècades amb més trams de vies ràpides gratuïtes que de pagament. L’aixecament de barreres coincideix amb el final de les concessions que les gestionaven, totes en mans del grup Abertis, amb Acesa i Invicat com a operadores. 

La que més quilòmetres allibera és l’AP-7, amb 245. Els conductors d’aquesta via s’estalvien des d’avui 14,8 euros en el tram entre Parets i la frontera francesa, i els 10,95 de Vila-seca a Molins de Rei. De fet, des de l’1 de gener de 2020, ja hi havia 446 quilòmetres d’aquesta autopista gratuïts, els que van d’Alacant a Tarragona. La segona via que més tram allibera és l’AP-2, amb inici a la població saragossana d’Alfajarín i fins al mediterrani, a tocar de Tarragona. En aquest cas, els usuaris han deixat de pagar els 25,95 euros que costava el trajecte des d’Alfajarín fins al Vendrell. Aquestes dues vies també tenen en comú que pertanyen al govern espanyol, i que ara seran conservades i gestionades pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

D’altra banda, una part de la C-32 també ha passat a ser gratuïta, en concret el tram del nord entre Montgat i Blanes (77 quilòmetres). El preu del peatge si es recorria la totalitat de la via era de 4,90 euros. Finalment, també han quedat alliberats els 15 quilòmetres de la C-33 entre Barcelona i Montmeló, que suposava 1,70 euros en la barrera de Mollet del Vallès. Ambdues vies seran ara de competència del Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat.

És a dir, que amb l’eliminació d’aquests peatges, només queden un 30% de quilòmetres de vies d’altes prestacions a Catalunya que mantenen el peatge, dels quals 120 són explícits i 345 a l’ombra. Els primers corresponen a la C-16, en el tram entre Manresa, Terrassa i Sant Cugat, que costa 7,96 euros a la barrera de la capital del Bages i 4,00 si se surt a Sant Vicenç de Castellet; i a la C-32 sud, que uneix Barcelona i el Vendrell per un preu d’11 euros. També cal tenir en compte, dins dels peatges explícits, els dels Túnels de Vallvidrera (4,31 o 3,84 euros, segons l’hora) i el del Túnel del Cadí, una de les vies més ràpides per accedir al Principat i que té un cost de 12 euros. De fet, el Túnel del Cadí és el peatge més car de tot l’Estat espanyol, ja que el preu pels 29,7 quilòmetres que recorre es tradueix en 0,40 euros el quilòmetre. Aquestes concessions tenen contractes fins als anys 2037 i 2039.

Així mateix, els peatges a l’ombra, que són aquells en els quals el govern fa un pagament a l’empresa privada que gestiona la infraestructura en funció dels vehicles que hi circulen. És el cas de l’Eix Transversal (Cervera - Caldes), la C-16 (Berga - Sant Fruitós), la C-17 (Vic - Ripoll), la C-16 (Berga - Sant Fruitós), la C-15 (Manresa - Vilanova), la C-14 (Reus - Alcover), i l’Eix Aro (Maçanet - Platja d’Aro). 

De cara al futur, les administracions busquen noves fórmules per fer front al manteniment d’aquestes vies mitjançant el pagament dels usuaris, i en compliment de les directrius europees de fer pagar a aquell qui contamini. D’aquesta manera, l’executiu de Pedro Sánchez estudia la implementació d’un cost per ús, amb la instal·lació d’arcs per calcular les entrades i sortides dels vehicles. Un sistema que resultaria més econòmic que els actuals peatges, però que suposaria un important dispendi fer-ho realitat.