Enmig del carrer peatonal Callaueta, relaxada i sense el soroll de cotxes, repassa l’actualitat la presidenta de l’associació de Comerciants Riberaygua i Travesseres, Rosa Pascuet, fa un repàs, amb companys de la junta directiva de l’entitat, de l’actualitat del barri i quins han de ser el propers passos a seguir per dinamitzar la zona i fer-la molt més atractiva.

–S’està a les acaballes de l’estiu, com ha anat?
–Com tots els estius per a nosaltres. S’ha de tenir en compte que aquí hi ha 600 empreses, de les quals, gran part –unes 400–, d’elles estan ubicades als primers pisos i, a l’estiu, aquestes empreses es troben a faltar, ja que tanquen per vacances. Són aquests treballadors els que principalment donen vida al barri en el dia a dia, omplint terrasses i comprant a les botigues, i es nota quan no hi són. A nosaltres no ens arriba aquesta tramuntana de gent que es veu als principals eixos comercials, arriben les restes i gent que coneix el barri, sembla que els hi hagin posat unes parets i no els permetin veure més enllà de Meritxell i Carlemany.

–Què es pot fer per atraure més gent?
–Demanem a les administracions que s’ocupin més de nosaltres i, ara, tenim bastant ajuda del Comú d’Andorra la Vella. També hem demanat a Andorra Turisme que faci alguna cosa quan hi hagi molta gent; al centre ja tenim gent, perquè es fan les coses al centre, fem les coses al costat perquè vinguin i la distribució sigui més dispersa. Andorra no s’acaba a l’avinguda Meritxell. La quantitat de botigues que hi ha a Andorra són per a una ciutat de 400.000 habitants. 

–Quines propostes heu demanat a Andorra Turisme?
–De moment ens estan ajudant a posicionar el barri digitalment amb la pàgina web. Ara intentem que tots els comerços de la zona tinguin una posició a Google. Si s’aconsegueix geocalitzar millor el barri, podem aspirar a rebre una mica dels turistes que arriba a Andorra i que nosaltres també contribuïm a pagar amb els impostos. Avui en dia, tothom va amb Internet i, per tant, és important en aquest sentit, estar ben posicionat perquè et trobin quan facin una recerca. D’altra banda, el comú, ara, ens està ajudant; ens ha posat un dinamitzador que ens ajuda, perquè aquí gran part som autònoms i no es té el temps per preparar i fer coses per la resta.

–Com és el comerç actualment?
–El que és cert és que l’avinguda Meritxell s’està tornant de la gent de fora, totes les botigues que trobes són franquícies. L’hem regalat a les grans marques del món, perquè ens aportin gent. Ens aporten gent, no per les franquícies, sinó perquè som una destinació de muntanya i que la gent creu que és segura. Els comerciants que estem aquí a segona línia no podem pagar el que està pagant Meritxell, perquè el mercat se l’han quedat aquestes franquícies que si volen una botiga l’agafen a qualsevol preu. De fet, no hi ha cap local sense llogar. Això el client ho veu, quan passeja fora de l’eix comercial veu que hi ha més coses. Falta que el client entri més en els barris perquè vegi que hi ha més tipologia de botigues.

–El barri ha tingut una bona progressió en els últims mesos. Quines de les accions que han realitzat per dinamitzar la zona ha tingut més èxit?
–La de convertir en zona de vianants alguns dels carrers; potser perquè ha estat l’última i la més vistosa i ha permès que la gent vingui al barri a consumir. S’ha d’indicar, però, que s’han fet moltes altres accions. És cert que quan hi ha una deficiència econòmica, a la gent li costa molt associar-se, perquè som un país on cadascú va a la seva i associar-se i posar una mica de diners en una agrupació a molta gent li costa, perquè volen resultats immediats i això no és; és un treball de formigues que portem fent des del 2014. S’han fet coses, s’han fet activitats, algunes de les quals han tingut bona acollida i d’altres que no han funcionat tan bé. S’ha de trencar aquest immobilisme per part nostra i ser més cooperants en tot. Això, en una societat com la d’avui en dia, a vegades costa. Si la gent ve al barri, tots en sortim guanyant. La gent d’Andorra ja ens coneix, som el barri de serveis del país, hi ha la Poste, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), correus espanyols, ara s’ha de fer arribar també els turistes.

–I com es pot aconseguir que els turistes arribin fins a Riberaygua?
–Senyalitzar totes les entrades i geocalitzar. El nostre treball és  de formigues i s’ha de tenir molt clar que no s’aconsegueixen els resultats en un únic dia.

–La pandèmia com ha afectat al comerç del barri?
–S’ha passat com tots, amb incertesa, lluitant per superar-ho i buscant maneres per poder vendre. A més, el barri també es va veure perjudicat per l’eix central; mentre a ells no els va interessar obrir, ens van obligar a mantenir-nos tancats a nosaltres, quan teníem possibilitat d’obrir garantint totes les mesures que els grans comerços, així com que ateníem gent d’Andorra i podíem facturar una mica més. Nosaltres tenim un 80% del país i un 20% de fora, mentre que al centre és al revés. També s’ha de tenir en compte que s’ha estat tancat durant sis mesos i que ningú podia venir a Andorra.  També s’ha notat els ERTOs, el treballador ha estat en ERTOs i el nostre barri és de treballadors i com que tenen menys diners, gasten menys. El que necessitem és que entri més turisme, per guanyar aquest plus. Cal posar en relleu la sort que s’ha tingut amb totes les ajudes i, amb els ERTOs, els lloguers minvats. El Govern d’Andorra ens ha salvat, és l’Executiu que ho ha fet millor dels països del voltant. Hi ha hagut tancament de comerços i hi haurà, però no es veu una devastació.

–La pandèmia ha fet pensar, i molt, en el model de comerç. Cap a on va?
–La tendència actual és de ser petit i molt especialitzat o gran. El de mida mig de negocis corren el perill que hagin de reinventar-se entre aquests dos models. S’ha de saber aprofitar que som petit comerç que dona un tracte al client molt personalitzat i molt agradable. S’ha de lluitar perquè la gent entengui el servei i la qualitat del servei. Que ho valori, que no només hi ha un preu, sinó que rere d’un producte hi ha un servei, una qualitat d’atenció, una recerca de productes interessants pel client.

–La pandèmia ha impulsat les compres on-line. Com afecta o afectarà aquest esclat?
–El que sí que és cert és que la botiga no tancarà. El 95% del comerç es fa físicament. Abans la gent comprava la beguda on-line perquè no calia veure l’estat en el qual està, però la fruita i la verdura la gent no les vol comprar sense veure-les, almenys, si no t’atén algú de molta confiança que saps que et posarà un bon producte. Les baixades de compra on-line dins de l’alimentació s’estan produint perquè la gent vol veure el que compra.

–En què s’ha notat més l’impacte de  la Covid en el comerç, a banda de les vendes?
–El petroli i la llum han fet encarir molt els productes. Aquest any encara no es notarà, però a la primavera vinent, tots els productes s’encariran. També cal dir que hi ha falta de productes perquè moltes fàbriques, com que no hi ha rotació de productes, tenen impagats i en tenir impagats tampoc s’arrisquen a posar en marxa un motor, així com manca de matèria primera. El client no ho veu, però, en l’actualitat, hi ha un dèficit de contenidors que transportin els productes, si abans el seu preu estaven entre 300 i 600 euros, ara estan en 3.000 i 5.000

–Com ha de ser el futur del comerç per a aquest barri?
–Voldríem que aquest barri s’afegís a l’eix central d’alguna manera perquè la gent pugui entrar. Vivim de la gent del país, però també ens cal una empenta del de fora. Volem que el barri sigui un lloc per viure bé i que tingui bon comerç, que sigui sostenible, i de serveis.

–I aquesta unió o convivència com ha de ser?
–Com ja s’ha dit abans, la senyalització és molt important perquè la gent, sobretot el turista, però també del país, conegui que hi ha un barri. Sembla mentida, però hi ha gent que viu a Andorra i que mai ha entrat a Riberaygua i Travesseres. D’altra banda, a més curt termini, ajudar que tots els comerços tinguin una bona geocalització que sigui suficientment bona per fer desviar el turista de l’avinguda Meritxell i Carlemany.