En les darreres 24 hores s’han detectat fins a 18 nous positius, que eleven la xifra total de casos des de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 a 14.891 persones. A més, en aquesta nova jornada el Ministeri de Salut també va informar que 25 persones han superat la malaltia i que les altes totals se situen en 14.560. Amb aquestes noves xifres, el nombre de casos actius disminueix en set persones i se situa en 202.

La pressió hospitalària es manté. Així, una persona resta ingressada a planta de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i dues més es troben a la Unitat de Cures Intensives, ambdues sota ventilació mecànica. Cal recordar, que un d’ells és un turista no resident. Pel que fa als vaccins contra la Covid-19, aquest dimarts no se’n va administrar cap, i des de l’inici del pla de vacunació ja s’han donat fins a 92.837 dosis.

En relació amb les vacunes, l’epidemiòleg i exassessor del Govern en la gestió de la pandèmia, Oriol Mitjà, va demanar ahir a la Conselleria de Salut de Catalunya a través del seu compte de Twitter que administri una tercera dosi a persones grans, vulnerables i sanitaris a partir del mes que ve. Segons va reconèixer Mitjà, «no hi ha evidència definitiva, però esperar vol dir comprovar si els avis moren sense la tercera dosi. És una aposta per salvar vides. L’administració ha de pecar de cautelosa», tot citant els darrers estudis que corroboren aquesta teoria. De fet, aquest és un debat ben candent entre la comunitat científica mundial i cada vegada són més les veus autoritzades a favor d’una tercera dosi o, fins i tot, una revisió cada cert temps. En aquest sentit, el Govern té un comitè d’experts que treballa en la matèria, tot i que de moment no ha transcendit cap novetat al respecte.

Tot i això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat als països més desenvolupats una moratòria de la tercera dosi fins a finals de setembre. És d’aquí a menys de dos mesos quan acaba el termini fixat per aconseguir que almenys el 10% de la població de cada país estigui completament vacunada, un objectiu que l’OMS reconeix que serà difícil d’assolir. « Al maig vaig demanar suport mundial per fer un esprint de cara a setembre amb la finalitat que els països vacunessin almenys al 10% de la població d’aquí a finals de setembre. Ara ja hem arribat a la meitat del camí d’aquest període de temps i encara estem fora dels objectius», va alertar el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

Per la seva banda, la responsable del Departament d’Immunització de l’OMS, Kate O’Brien, ha defensat reiteradament que administrar una tercera dosi és una decisió seriosa i és fonamental comptar amb dades consistents sobre la seva necessitat.

Una nova vacuna

Seguint amb les vacunes, i pel que fa a noves aparicions, ahir el Ministeri de Sanit espanyol i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) van autoritzar el primer assaig clínic amb persones de la vacuna contra la Covid-19 PHH-1V dels laboratortis Hipra, amb seu a Catalunya.

L’assaig compararà l’efecte d’aquest fàrmac amb el d’altres de vacunes ja autoritzades. El voluntari no sabrà quina li posen per a evitar biaixos en les seves apreciacions, i aquesta primera fase està orientada a garantir la seguretat, tolerabilitat, immunogenicitat (capacitat que té un antigen d’activar el sistema immunitari i induir una resposta immune) i eficàcia. La prova precisarà desenes de voluntaris que es reclutaran en centres hospitalaris immediatament. En la primera fase seran unes 30 persones d’entre 18 i 39 anys, segons les previsions. El grup de control rebrà una tercera dosi de les vacunes autoritzades i basades en ARN missatger, com la de Pfizer-*BioNTech.

La vacuna, segons va informar la mateixa Aemps, «està basada en dues proteïnes recombinants estructuralment similars, una corresponent a la variant alfa i una altra corresponent a la variant beta, que s’uneixen formant una estructura única anomenada dímer, i que s’acompanyen d’un component que incrementa la resposta immunològica». Aquesta combinació és capaç de generar una resposta immunològica enfront d’una de les proteïnes del virus SARS-CoV-2, coneguda com a proteïna S (d’spike, també anomenada proteïna espigola en espanyol) i que és la que facilita l’entrada del virus en les cèl·lules humanes, per a segrestar-les i destruir-les.

Aquesta metodologia és la mateixa que s’ha utilitzat per a les vacunes de Novavax i Sanofi/*GSK, que ja estan en procés d’avaluació per a la seva potencial autorització per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA). La diferència amb l’espanyola és que aquesta expressa proteïnes de dues variants diferents, ja que va ser modificada respecte a la inicial per a ser més efectiva enfront de les noves mutacions.