Els contractes de lloguer signats el 2019, els primers que van gaudir d’una pròrroga automàtica decretada pel Govern, es liberalitzaran lleugerament de cara l’any vinent. Així ho va acordar ahir la Taula de l’Habitatge, tal com va exposar el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, que va indicar que es podrà fer sota dues condicions d’obligat compliment: que el valor de l’increment del preu del lloguer sigui d’un màxim del 10%, i que es renovi el contracte per cinc anys. «Cal intentar evitar que arribi el dia que tots aquests contractes de lloguer caduquin al mateix moment, perquè aleshores tindríem un greu problema al mercat: es produiria una inflació enorme», va detallar al respecte el ministre, que també va puntualitzar que la mesura respon a l’objectiu de «trobar l’equilibri entre la demanda d’uns de liberalitzar completament el mercat, i la demanda dels altres de continuar protegint a les persones». No obstant això, si no hi ha acord entre la propietat i l’inquilí, es podrà mantenir la pròrroga fins al moment que finalitzi la mesura. 

En aquest sentit, Filloy va compartir que «cada any s’han anat aportant vies d’oxigenació a la pròrroga tàcita que vam començar a aplicar el 2019», com és el cas també de l’exempció dels contractes de més de 1.500 euros de la moratòria, si es recupera l’habitatge per a ús propi o si se cedeix al Govern per a ús social.

I és que, més enllà d’aquests petits ajustaments que l’Executiu vol mirar d’anar implementant, la realitat és que el titular d’Habitatge va reconèixer que la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer és una mesura que s’haurà de mantenir en el temps: «La congelació ve per una qüestió molt concreta, i és que hi ha una sobredemanda en contra de l’oferta. Per tant, mentre que no aconseguim aportar més oferta al mercat hem de continuar mantenint la pròrroga». Per aquest motiu, la Taula també va convenir ajornar automàticament els contractes amb data de venciment el 2022.

En el marc de la trobada, Filloy va manifestar una altra de les propostes de l’Executiu en matèria d’habitatge, que és que l’Administració tingui la capacitat d’accedir de forma preferent a la compra d’un habitatge quan hi hagi una situació de dació de pagament o de garantia hipotecària que no es pot cobrir. «El Govern podrà exercir un dret preferent sempre sota el concepte social», va indicar el ministre, que va compartir que la mesura constituirà una altra via per desenvolupar habitatge d’ús social. De fet, Filloy va recalcar que, amb l’aprovació de la Llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, es preveia el desenvolupament d’infraestructures d’habitatge d’ús social o a preu assequible que quedarà recollit amb l’elaboració del Pla al dret de l’habitatge, que analitzarà la demanda exclosa del mercat tradicional. I encara en referència a la llei de l’Institut, el titular d’Habitatge va avançar que pròximament, es definirà el comitè director del nou ens i es crearà el fons de l’Institut per dotar-lo de capacitat econòmica.

Per últim, una altra de les accions que s’estan desenvolupant en matèria d’habitatge és un sistema d’indicadors per «tenir informació real del mercat, de tendències de la demanda i la demografia, i del que s’està produint» entre d’altres, i que «serà molt visual, pràctic i pragmàtic». A hores d’ara, ja hi ha un primer esborrany de l’eina que es podrà consultar en línia i tindrà forma de mapa, on segons Filloy, «es podran detectar zones calentes, sensibles d’implementar mesures».