La Mayte Casals és la directora de l’Escola Andorrana des del 2019. El seu departament, així com el conjunt del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, ha hagut de fer front a un dels cursos més complicats, equilibrant la seguretat i l’estat sanitari per la pandèmia del coronavirus amb la preservació d’una educació de qualitat al sistema educatiu andorrà. Aquesta tasca, però, haurà de seguir el setembre, ja que la Covid-19 continuarà present, previsiblement, un temps més.

–Quin balanç fa del curs d’enguany?
–El balanç ha de ser positiu sobretot perquè hem pogut tenir els nens a l’escola durant tot l’any, és a dir, que els nens han pogut venir a l’escola durant tot el curs. Ara bé, evident- ment, ha estat un any molt complicat, i penso que hem de destacar la dificultat, sobretot perquè ha implicat un canvi en el model de la docència. El fet de tenir alumnes i professors tant  presencialment com virtual, i amb moltes variables, perquè s’han donat totes les situacions possibles: professor a casa i alumnes a l’aula; part d’alumnes a casa a professor a l’aula; professor i alguns alumnes a l’aula i la resta d’alumnes confinats a casa… hem tingut de tot. Aleshores, totes aquestes situacions han demanat unes implicacions en l’àmbit educatiu molt fortes: tant pels mestres, que els ha implicat adaptar la programació de l’aula contínuament i sense poder-ho preveure; com pels equips directius, perquè el fet de tenir professors positius, implicava una baixa i una substitució. I a aquests professors substituts, que arribaven nous a l’escola, se’ls ha hagut d’explicar el funcionament i tot sobre el lloc, i a vegades només per 14 dies; i quan tornaven a requerir un substitut, potser arribava un altre mestre al qual se li havia d’explicar tot de nou.

De la mateixa manera, la situació i les mesures han anat variant al llarg dels mesos. Al principi, amb un positiu a l’aula es confinava tota la classe; però més endavant, com que alguns nens ja havien passat la malaltia, tot i que es confinessin alguns companys, aquests seguien venint a l’aula. Ha suposat un sobreesforç molt gran per tota la comunitat educativa, així que no ens cansem d’agrair la feina feta. I aquí també ho fem extensible a les famílies, que han confiat en la gestió i han posat de la seva part perquè tot funcionés. Però, tot i això, la valoració és positiva perquè hem pogut adaptar a l’aprenentatge a tots els nens i perquè no hem hagut de tancar els centres. I el fet de tenir l’escola oberta és, en majúscules, el tret més positiu. Això sí, amb totes les conseqüències que això ha generat i que han estat molt esgotadores per a tothom.

–A l’inici del curs es va fer un cribratge massiu. Havent vist el resultat, com el valoren?
–Nosaltres els cribratges els hem valorat molt positivament des del principi. Al setembre ens van permetre que el dia 9 o 10, segons el centre, comencessin l’escola els alumnes que realment no teníen la malaltia. Per tant, ens vam assegurar que arrencàvem el curs sense cap positiu entre els nens, tot i que al cap de 15 dies ja vam tenir els primers casos. Però agraïm la tasca del Ministeri de Salut i de l’Oficina Covid pel que fa als cribratges i el fet que es poguessin fer directament a les escoles. Així, abans de Nadal ja vam arrencar el cribratge a Batxillerat, FP i universitats; després va ser el torn de la segona ensenyança, i finalment també es va ampliar a les escoles. Els cribratges ens van ajudar moltíssim a detectar ràpidament els positius i que poguessin marxar amb celeritat del centre. En aquest sentit, també hem d’agrair molt  tota la disponibilitat a la Creu Roja, perquè s’han desplaçat a totes les escoles, de tots els sistemes educatius, i fins a pràcticament el darrer dia de curs. I també val a dir que els alumnes han respost molt bé, així com les famílies, que van confiar en aquests cribratges, perquè calia el seu consentiment informat per poder fer les proves i han respost molt positivament. Tot plegat, ens ha ajudat moltíssim a portar un control del virus. 

–El propòsit del seguiment setmanal va ser garantir que es podia mantenir la presencialitat?
–Sí, sempre. Està clar que hem mantingut l’escola oberta, però hi ha hagut alumnes que s’han hagut de confinar, una, dues, o fins a tres vegades, o fins i tot casos com el de la segona ensenyança d’Encamp, que es va haver de confinar tot el centre. El que volíem evitar era tancar aules, i com més aviat detectéssim els casos en aquests cribratges, més podíem evitar aquest tancament. I a la vegada, més contribuíem també a preservar la població, perquè aquests alumnes, quan sortien de classe, es relacionaven amb altres persones. L’objectiu final era tenir molt controlada la pandèmia.

–Tot i això, hi va haver pics de més afectació. Com els van viure? Es van arribar a plantejar tancar els centres durant un període en algun moment?
–No, això no ens ho hem plantejat mai. En cap moment, ni la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ni els directors com el Josep Areny, de Sistemes Educatius o jo mateixa, ens hem plantejat mai tornar a les classes virtuals. Sí que és veritat que en alguns moments hi ha hagut afectacions a moltes aules alhora, com per exemple un moment just abans de les vacances de Pasqua, on teníem brots importants a les segones ensenyances d’Ordino i d’Andorra la Vella. Va ser una situació molt justa, però afortunadament van arribar les vacances. Però potser també hauríem acabat tancant els centres com vam fer a Encamp durant 14 dies després de Tot Sants. En qualsevol cas, hauria estat a l’escola afectada, no hem pensat mai recuperar la docència virtual perquè va ser molt complicat durant el confinament i perquè els nens sempre ens han demanat venir a l’escola. De fet, hem passat diferents enquestes als alumnes de segona ensenyança i sempre han valorat molt que fóssim a l’escola i que l’ensenyament fos presencial.

–Un element important aquest curs ha estat la salut mental. Com s’ha acostat als alumnes en aquest sentit?
–Aquí tenim la sort que els centres tenen equips de psicopedagogia que ajuden als tutors a treballar amb els alumnes a expressar les seves emocions, a manifestar les seves pors, a transmetre els seus neguits, i a treballar amb ells el context per poder ajudar-los a entendre la situació en la qual estem i com trampejar-la. En definitiva, hem procurat donar-los les estratègies per sortir-se’n davant d’aquesta circumstància i de tot aquest encaix que hem hagut. Perquè, clar, hi ha alumnes més forts emocionalment i hi ha alumnes més febles que han necessitat més ajuda, i evidentment, alguns els hem derivat a psicòlegs externs. Però des dels centres, amb els casos que hem vist més delicats, hem intentat que els tutors poguessin fer entrevistes personals i també amb els psicopedagogs per dur a terme un seguiment més individual d’aquests alumnes. Penso que aquest sistema ha contribuït que els alumnes es poguessin expressar i trobar les maneres de superar el moment, d’atendre les seves necessitats.

Entre tots, sí que hem vist més influència en els adolescents, perquè ells es relacionen molt i el contacte per ells és molt important. I està clar que nosaltres no qüestionem cap mesura sanitària perquè sabem que eren necessàries, i de fet, han permès que a Andorra estiguem segurs i haguem lluitat bé contra la crisi; però és cert que per a aquest grup, el fet d’estar en unitat de convivència tot l’any i poder interactuar només amb la seva classe, els ha afectat. Per això, tant professors com equips directius comentaven que, darrerament, els nens estaven ja cansats, més irascibles, que salten més ràpidament… Però és que, clar, fa molt de temps que vivim amb un seguit de limitacions que fa que tot s’agreugi. Així que penso que és molt important l’arribada de l’estiu i que ja podem anar pel carrer sense mascareta, és a dir, que ens acostem més a la normalitat i penso que això ajudarà molt de cara a la salut mental dels joves.

–De cara al curs vinent, es plantegen diferents escenaris. Els pot comentar?
–Hi estem treballant amb el Ministeri de Salut. De moment no ens estem plantejant tornar a la normalitat 100%, però sí que ens estem plantejant flexibilitzar totes les mesures que tenim ara, tot i que serà quelcom que podrà evolucionar durant els mesos, perquè aquest darrer curs ens hem hagut d’anar adaptant i contínuament hem hagut d’adequar la pràctica educativa i la nostra organització d’escola al que anava passant. Fent una mica de memòria: les consignes sanitàries del mes de setembre de l’any passat no demanaven mascareta a les aules i a mitjan octubre la vam haver de posar. Per tant, ara estem elaborant un pla amb Salut, amb unes pautes sanitàries de cara al setembre, però a finals d’agost ens tornarem a trobar per veure quina és la situació aleshores i decidir si cal modificar les línies que ara decidim. Volem pensar que estarem millor, però també hem de tenir en compte que podem estar igual o pitjor que ara, així que ens tornarem a reunir per fer un document més actualitzat al context i per poder-lo passar a les escoles a partir de l’1 de setembre. A hores d’ara és cert que les mesures marcades són més relaxades que les del curs que ara hem acabat.

–En aquests moments, no es planteja la vacunació als menors de 16 anys a Andorra. Davant d’aquesta situació, es pensa a desenvolupar un nou cribratge massiu abans de la tornada?
–Podria ser, podríem tornar a plantejar un cribratge massiu. Però clar, aquestes decisions més sanitàries les pren el Ministeri de Salut. Tot i que les comparteix amb nosaltres, són els que dictaminen totes les accions que tenen a veure amb la gestió de la pandèmia. Per tant, penso que és molt agosarat dir si és possible o no. Hem d’esperar i veure si, de la mateixa manera que Salut va prendre la decisió a finals d’agost de l’any passat que calia fer aquest cribratge, i que nosaltres hi vam donar suport plenament, haurem de veure si aquest any també ho estudien i així ho determinen o no. En qualsevol cas, nosaltres tornarem a estar a la seva disposició pel que fa a l’organització i d’altres, i ho tornarem a fer sense cap problema.