L’Observatori del Primer Semestre del 2021 del Centre de Recerca Sociològica (CRES) ha determinat que les llars del Principat destinen un 39% dels ingressos del nucli a pagar l’habitatge. Entrant al detall d’aquesta dada, de les 563 persones enquestades que feien front a un lloguer o quota d’hipoteca, només un 24% destinaven menys del 30% dels ingressos per a aquesta despesa. A un 43% li suposava entre el 30 i el 49% de la retribució, i un 20% hi invertia més de la meitat dels ingressos. Així mateix, es pot observar que les persones d’entre 25 i 39 anys són les que més sovint destinen més de la meitat del salari a pagar l’immoble, amb una freqüència del 27%; i al contrari, els majors de 55 anys són els que més freqüentment hi destinen menys del 30% dels ingressos –un 23,5% dels enquestats–. Segons va indicar el director del CRES, Joan Micó, la xifra del 30% és significativa, ja que en alguns països s’ha determinat que és a partir d’aquest percentatge que suposa «pressió» als nuclis per fer front al pagament. D’altra banda, també és remarcable el fet que aquesta xifra ha anat en augment des del darrer informe, quan la mitjana destinada a l’habitatge era del 35%.

Cal posar en relleu que l’habitatge és l’element que més sovint han situat com el primer aspecte a millorar al Principat, en un 20% del total de 742 persones enquestades, incloent-hi qüestions com la regulació dels preus dels lloguers, la millora de l’accés a l’habitatge i el preu dels immobles en general. En aquest sentit, Micó va destacar que aquest element havia crescut tres punts percentuals des del darrer observatori, corresponent al tercer trimestre de 2020. I, de fet, és una qüestió que va créixer de forma sostinguda des del 2017 i que va frenar amb l’esclat de la Covid, si bé passat el confinament va tornar a anar en augment. També és remarcable que, per grups d’edat, el que més vegades menciona aquesta problemàtica a les seves respostes és el que comprèn dels 25 als 39 anys, apuntat en un 47% de les ocasions; seguit del 39% de persones entre 40 i 54 anys que el va mencionar.

Per cloure el capítol d’habitatge, el CRES també va demanar als enquestats sobre les característiques de la seva residència. D’aquí es va extreure que el cost mitjà del lloguer, sense comptar els subministraments, és de 721 euros. Dins d’aquesta consideració, el grup professional que més hi destina és el de directius i propietaris, que inverteix 954 euros. Per contra, els que menys hi destinen són la gent de baixa, amb una mitjana de 548 euros. D’altra banda, el més habitual és, en un 28% dels casos, són immobles d’entre 100 i 149 metres quadrats, i de tres habitacions (47% dels casos). Tanmateix, pel que fa a l’antiguitat dels contractes –el temps que fa que la persona habita al mateix lloc–, un 41% fa més de cinc anys que hi és, mentre que només el 7% el va signar fa menys d’un any.

Les pensions, a millorar pel 6%

El segon grup de qüestions que els enquestats pel CRES considera com a més prioritari de millorar és el corresponent a polítiques socials, prestacions i pensions, en un 7% del global. Dins d’aquesta categoria, els més notables són: les pensions baixes (6%), més ajudes socials (5%) o millorar les prestacions i cobertura de la CASS (2%). I, amb percentatges inferiors, hi van constar millorar la gestió de la CASS, millorar l’estat del benestar, assegurar les pensions de jubilació, les cotitzacions de la CASS, o els serveis de guarderia. En aquest cas, els percentatges dels tres grups d’edats que comprenen dels 25 als més de 55 anys presenten xifres similars de preocupació, entre el 16 i el 17%.

El tercer aspecte en l’escala de preocupació de la ciutadania d’Andorra correspon a les infraestructures i equipaments –un 6% respecte del 5% de l’estudi anterior–, destacant la necessitat de millorar les carreteres i els accessos a l’exterior (4%), i millorar la gestió de les obres (2%). A continuació, s’hi va situar el trànsit, també amb un 6% de les respostes, i que segons Micó, va incrementar dos punts percentuals des de la darrera enquesta. Per cloure la llista, Economia i Salaris van representar un 5% del volum de les respostes cadascun, si bé, agrupant les multirespostes s’enfilaven a l’11 i el 14% respectivament. Sobre el segon capítol, cal puntualitzar que va arribar a marcar un 24% de neguit el 2019.