El Govern i el Comú d’Ordino es van trobar aquest dimecres per tractar detalls i esvair dubtes sobre l’arribada de Grifols a la parròquia abans de la reunió de poble que se celebrarà la setmana que ve. L’Executiu, encapçalat pel ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, juntament amb el secretari d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics, César Marquina, i el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Marc Galabert, va respondre les qüestions que el conseller de X’Ordino Enric Dolsa –l’únic representant comunal que hi va intervenir– va formular sobre diferents aspectes, tant econòmics com de forma.
–De què es va parlar en la reunió de dimecres entre el comú i el Govern?
–Va ser una reunió telemàtica en què el ministre de Salut i els secretaris d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics i de Diversificació Econòmica ens van explicar en què consisteix la construcció del centre d’investigació a Ordino i com de beneficioses seran, segons ells, les seves conseqüències. Com es vol considerar d’interès nacional per la seva vessant vinculada a la recerca i la innovació, s’han hagut de modificar dues lleis amb l’aprovació prèvia del Consell General (a excepció d’un vot), que tot just avui entren en vigor. Ara cal que el comú emeti un informe favorable, sobretot per motius arquitectònics, abans del 8 de juliol perquè el projecte sigui oficialment considerat d’interès nacional i es pugui fer la cessió dels terrenys.
–Es va esclarir quants diners públics s’hi destinaran?
–El Govern hi participarà a través d’una societat d’Actua Empresa amb un 20% i hi destinarà 200.000 euros cada any per finançar despeses, independentment dels resultats que se’n derivin de les investigacions o de si hi ha pèrdues econòmiques. I jo em vaig preguntar: quin business plan hi ha al darrere de tot plegat?
–I què li van contestar?
–Que no hi ha cap pla de negoci. Galabert va explicar que un cop estigui constituïda la societat, aquesta decidirà com finança la construcció. És a dir, que podrà escollir que sigui Grifols qui la financi o endeutar-se. Al país hi ha moltes inversions estrangeres i a cap se li ha permès mai endeutar-se. Imagini’s que una empresa diu que aportarà tal quantitat de milions d’euros i s’endeuta a través d’entitats bancàries andorranes i a mig camí decideix desaparèixer.
–Què aporta cada part?
–El Govern aporta la cessió de l’ús del terreny [al Prat de la Farga de Casa Rossell] durant 25 anys. Segons Marquina, en cap moment hi haurà un traspàs de propietat, que serà sempre un bé patrimonial. Un cop acabi l’acord entre el Govern i Grifols, l’edifici passarà a ser propietat pública. A més, hi ha una part de l’accés a la parcel·la que la farmacèutica ha demanat que s’hi pugui circular i en aquests moments s’està estudiant com fer-ho, amb l’objectiu de mantenir intacte el camí ral. El vial passaria per sobre, a uns cinc metres d’alçada, sense que això afectés les passejades dels veïns. Grifols, per la seva banda, ofereix que Andorra tingui un accés preferent a qualsevol resultat de la recerca feta en aquest centre. El Govern creu que aquest aspecte és important perquè arran de la pandèmia s’ha pogut veure com cada país s’ha preocupat només de la seva població i de les seves vacunes, per tant, si en un futur passés quelcom semblant, el Principat es podria beneficiar en primera instància. També tindrem accés preferent a la cartera de coneixement i maquinària de Grifols.
–Qui pagarà la construcció?
–La societat d’Actua, a través del capital de Grifols. El Govern, diuen, no gastarà ni un euro en la construcció ni en el manteniment.
–Per què Actua Empresa?
–Perquè, segons Marquina, «ho porta en el seu ADN». En el moment en què es va crear aquesta entitat (privada del sector públic) l’any 2008 tenia la funció d’incentivar la creació i el desenvolupament de nous sectors que diversifiquin l’economia d’Andorra. També té l’objectiu d’atraure la inversió estrangera, així que el Govern creu que està fent una gran tasca amb aquest acord amb Grifols.
–Se sap quantes persones hi podrien treballar?
–Van dir que, al principi, una cinquantena.
–I què s’hi farà a l’hotel Casamanya?
–D’això no se’n va parlar; suposo que ja ho explicaran a la reunió de poble. Però em sembla una barbaritat que el cònsol digui que s’hi destinaran cinc milions d’euros per reformar-lo. Crec que el cònsol no sap gaire d’obres, perquè amb cinc milions jo reformo dos Casamanyes i mig. A banda, també penso que ni el comú ni el Govern han de facilitar l’habitatge als investigadors de Grifols ni a ningú que provingui de cap iniciativa privada. Tots els treballadors estrangers quan vénen al país es busquen la vida i ningú els ajuda amb l’allotjament. A l’hotel Casamanya se li poden donar altres utilitats abans de convertir-lo en una residència.
–Creu que la construcció d’aquest centre de recerca és compatible amb ser reserva de la biosfera?
–Sembla que els materials que s’utilitzaran per a la construcció seran fusta i pedra i que realment l’edifici s’integrarà molt bé dins l’entorn natural. Una altra cosa serà el volum que ocupi l’obra, però a mi el que em preocupa no és això. Jo vull saber què es farà i qui controlarà aquest laboratori, perquè si hi ha un problema, aquest no s’aturarà a la frontera entre Ordino i la Massana, sinó que afectarà a tot el país.
–Què vol dir?
–He llegit a la premsa que alguns diuen que Grifols vol venir a Andorra per fer experiments que la Unió Europea no permet. Jo no dic que ens anem a convertir en una mena de Wuhan, ni molt menys, però sí que hem de ser molt curosos per no sortir-ne esquitxats i tots necessitem estar molt tranquils en relació amb el que s’hi faci allà dins. El ministre Benazet em va informar que en aquests moments l’Executiu està treballant amb un expert [Federico de Montalvo] en legislació lligada al món de la salut que els està ajudant a redactar la Llei de recerca biomèdica, que serà un text que obligarà Grifols a homologar les seves recerques amb la resta d’Europa. Serà una llei modèlica, de les més avançades internacionalment, que garantirà que les activitats que es desenvolupin siguin lícites i no presentin riscos ni per a les persones ni per al país.
–Andorra no té un comitè nacional d’ètica i d’investigació. Es crearà ara, doncs?
–Segons el ministre, també s’està treballant en això i d’aquí en sortirà un responsable que també s’encarregarà del centre d’Ordino i serà qui autoritzarà les recerques. A més, el mateix centre haurà de tenir dues persones designades pel Govern que hauran d’avalar tot el que s’hi faci, així que Benazet ens promet tota una sèrie de mecanismes legals perquè no ens enduguem cap ensurt.
–Aleshores no és cert que Grifols vulgui fer investigacions que no estiguin permeses a la resta del continent.
–Segons el ministre, no. També va dir que Grifols no es jugarà el seu prestigi internacional fent coses il·legals. És una farmacèutica que mai ha rebut cap sanció ni se li ha discutit èticament cap projecte.
–Creu que s’hauria de fer una consulta popular sobre el projecte?
–Sí, i crec que jo, si la consulta es fes demà, amb la informació que tinc avui, votaria que no. Benazet va dir que no es plantegen fer una consulta popular, però sí donar molta informació a la ciutadania i ser transparents. Va assegurar que és obligació del Govern buscar recursos per dinamitzar la parròquia i aquest n’és un. «No anem a fer cap cosa estranya, sinó que anem a fer una cosa excel·lent, no creiem que calgui un referèndum», van ser les seves paraules. A més, també va dir que si es fes una consulta popular, «perdríem molt de temps», perquè sembla que el mateix dia en què va sortir l’acord públic entre Andorra i Grifols, el govern de la Generalitat de Catalunya va trucar a les més altes esferes de Grifols i li va posar molts més diners damunt la taula. Però bé, cal recordar que a Ordino només s’ha fet una consulta popular, i la vaig fer jo l’any 2000 sobre la construcció del túnel del port de Rat.
–Li va convèncer l’explicació?
–Jo vull creure que els responsables de Grifols s’han enamorat de la parròquia d’Ordino i del Principat d’Andorra, però també és evident que la fiscalitat que ofereix el país no l’ofereix Catalunya, per tant, ja els interessa venir aquí.
–I creu que això no és positiu?
–Jo no dic si és positiu o no, jo dic que no siguem pardillos. Benazet va explicar que aquest no serà un centre de producció, sinó de recerca i que, per tant, difícilment pagaran impostos perquè difícilment obtindran beneficis. També va comparar Grifols amb un youtuber, assegurant que no tenia res a veure, perquè el pes de la fiscalitat en investigació és molt menor que en producció. Benazet creu que Grifols ve a Andorra per altres raons, ja que es veu que hi havia més països interessats en aquest centre i si realment s’han acabat decantant per nosaltres no és únicament perquè siguem competitius en el tema fiscal, sinó per la gestió sanitària que s’ha dut a terme fins ara i perquè els interessa molt el sistema sanitari que tenim, els sistemes educatius i la seguretat ciutadana. Marquina també va assenyalar que si bé sempre es parla de Grifols i el Govern com a socis, hi haurà Actua Empresa i Giant, la filial de Grifols d’investigació i recerca amb base a Irlanda, que tindrà el 80% de les accions. És a dir, que el nostre competidor directe és a Irlanda, amb una fiscalitat inferior a la nostra, de manera que si han decidit descentralitzar-se i venir aquí és per motius més enllà de pagar impostos. Sigui com sigui, Galabert sí que va reconèixer que si l’únic motiu pel qual Grifols ve a Andorra és per la fiscalitat, ell ja ho celebra, i va considerar que és un aspecte que «hem de posar en valor» perquè «ens funciona bé».
–I si es desenvolupés una propietat intel·lectual sobre un tractament? Això sí que donaria beneficis.
–Sí, però diuen que seria a llarg termini i que ningú ho pot prometre. Jo no critico que Grifols vingui per motius fiscals, de fet, també ho celebro; l’únic que dic és que és evident que si ve és perquè creu que a curt, a mitjà o a llarg termini serà rendible. Grifols no és cap ONG; Grifols és una empresa multinacional que cotitza en borsa i que treballa per obtenir beneficis, però que, com a tothom, la crisi l’ha afectat i no està passant pel seu millor moment.
