L’AFA serà essencial en prevenir el blanqueig i el finançament del terrorisme amb divises virtuals

L’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals (AATF) va advertir que les definicions desenvolupades en la Proposició de llei de la representació digital d’actius són «conjunturals» i que, probablement, en «un any estaran desfasades». En aquest sentit el president de l’associació, Marc Vilallonga, va manifestar que «la tecnologia que envolta aquest món evoluciona molt ràpid» i, si Andorra vol entrar a regular les monedes digitals, caldrà que «s’esforci per seguir el seu ritme» i «intentar dissenyar quelcom adient», ja que el control d’aquestes és cada cop «més descentralitzat». Tanmateix, el president de l’ATTF va mencionar que a escala mundial molts governs estan considerant la regulació de les divises virtuals perquè «és una qüestió candent», però hi ha un debat obert sobre «com s’ha de realitzar aquesta». Si bé és cert que existeix una certa «urgència» en fer-ho pel creixement vertiginós i la tendència financera que s’està donant amb aquesta tecnologia. El panorama global, segons Vilallonga, és molt «divers», ja que podem parlar d’Estats que mantenen punts de vista «progressistes», és a dir, que volen regular-ho per tal de permetre a les empreses que creen criptomonedes i altres empreses Fintech que puguin desenvolupar-se en un marc legal flexible, com és Malta. També trobem països que són més escèptics i van fent lleis, però des d’una posició prudent i Estats «intolerants» que han decidit prohibir-ho totalment. En aquesta «fotografia» el Principat es trobaria entre els països «progressistes», agafant una posició capdavantera per regular-ho i permetre que empreses que es dediquen a aquest sector puguin evolucionar dins l’economia financera. Vilallonga va indicar que «les monedes digitals i la tecnologia blockchain poden contribuir al desenvolupament financer dels pròxims anys, però aquest no és un camí exempt de riscos».

Per al president de l’AATF les qüestions que s’han d’estimar en la regulació són la protecció de l’inversor, la limitació de l’ús de les divises virtuals per a finançar activitats il·legals o blanquejar i gravar-les fiscalment. Quant a la protecció de l’inversor és important destacar els cinc principals riscos que comporta la compra de criptomonedes com que els preus de les monedes digitals no es formen amb mecanismes que impedeixin la seva manipulació, com sí que es fa en els mercats regulats de valors i, per tant, no es compta amb informació suficient i són molt volàtils. D’altra banda, és molt difícil poder desfer una inversió en una moneda digital sense patir pèrdues significatives per la manca de liquiditat en aquestes, ja que la seva circulació entre inversors és de caràcter limitat. Així mateix la tecnologia blockchain amb la qual s’emeten les divises digitals comporta riscos perquè la custòdia no està regulada ni supervisada i la pèrdua de les claus privades pot suposar no recuperar-les. A més, la ubicació dels actors implicats és sovint desconeguda i pot complicar la resolució de qualsevol conflicte. Finalment, no es pot pagar amb aquests actius a qualsevol lloc i el Reglament MiCA de la Unió Europea no preveu un canvi en aquest sentit.

Pel que fa a la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme que es pot amagar darrere de les criptomonedes, Vilallonga va ressaltar que cal treballar per crear un entorn que dificulti o impedeixi que això ocorri i que «no ens pugui perjudicar després de tanta feina realitzada». La tasca de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) serà «clau» per a definir quan s’ha de considerar sospitós algú i quines solucions s’han de prendre al respecte. Tot i aquesta feina, la regulació no pot «crear una burocràcia interminable».