Andorra Telecom manifesta que cal una adaptació per no quedar-se sense ingressos

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va manifestar que el desig de la delegació andorrana per a l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) és que «no s’hagi d’engreixar la negociació amb una adaptació suplementària» en referència a la itinerància gratuïta de dades. Segons el secretari d’Estat, aquesta demanda «requerirà una atenció addicional» que es pot evitar. Així doncs, el que el Govern pretén és que es mantingui la dinàmica de negociació entre operadors de telecomunicacions en el cas del roaming, ja que si no hi hagués negociació de l’acord d’associació, la itinerància «no es mantindria perquè no és quelcom estable en el temps». Aquesta resposta arriba després que el director de màrqueting i relació amb el client d’Andorra Telecom, Carles Casadevall, exposés a principis de març que en l’acostament del Principat a la UE mitjançant l’acord d’associació la demanda de la companyia era «una adaptació en el roaming, en concret en el preu que ens cobrarem entre els operadors» i així els usuaris podrien gaudir d’una itinerància gratuïta i Andorra Telecom també mantindria uns ingressos acceptables.

En aquest sentit Riba va recordar que, tot i que venim d’uns «ingressos brutals» per itinerància, aquests han anat baixant perquè el mercat de les telecomunicacions avança «al marge de l’acord d’associació» i, a causa de les interaccions entre operadors, «el roaming like at home s’acabarà imposant en el temps». La secretaria d’Estat d’Afers Europeus treballa sobre aquest escenari d’encaixar «el que previsiblement passarà en uns horitzons temporals» i considera que no caldrà que ells negociïn quelcom que «el temps» i la «pròpia negociació entre operadors» acabaran comportant: un alineament entre «la realitat de la itinerància del mercat interior de la UE i la d’Andorra Telecom». En conseqüència és cert que «potser s’haurà d’incloure en la negociació» però, segons Riba, «cal tenir en compte que hi ha una doble capa», d’un costat els intercanvis entre operadors i, d’un altre costat, la demanda d’una excepció en el roaming inscrita en l’acord d’associació.

La negociació d’Andorra Telecom

El secretari d’Estat, en referència a la negociació, va explicar que, a diferència del cas de FEDA, la situació respecte a la directiva de la Unió que hauria d’afectar a Andorra Telecom és més complicada. El motiu resideix en què aquesta no preveu excepcions a les que invocar en l’acord d’associació com sí que, en canvi, s’ha pogut realitzar amb èxit pel sector de l’electricitat del Principat. Aleshores l’operador de telecomunicacions andorrà s’ha de plantejar de la mateixa manera que «la qüestió de la lliure circulació de persones», segons el secretari d’Estat. I per tant la tasca consisteix a relacionar la justificació de mantenir la companyia com a operador únic amb el context «tan particular d’Andorra» comparat amb les circumstàncies dels Estats membres de la UE. Llavors Riba va indicar que es vol aconseguir un encaix entre «els efectes de la norma europea» com podrien ser oferir un servei universal amb tarifes competitives en el marc europeu pels usuaris que estan al Principat i «mantenir les particularitats del sistema andorrà de comunicacions electròniques». Altrament, per poder explicar a Europa la necessitat que Andorra Telecom resti com a sol operador resideix en què és «públic al 100%», la qual cosa és molt rellevant perquè «si fos privat estaríem vulnerant absolutament totes les regles de la competència», va indicar el secretari d’Estat. Tanmateix l’altra argumentació al respecte fa referència a la missió de l’entitat que va «més enllà que oferir serveis de comunicacions», específicament Andorra Telecom contribueix al pressupost de l’Estat «repartint els divididends corresponents» i també «aporta a projectes de digitalització i d’habitatge social». Per tant es considera una situació suficientment peculiar perquè la UE la pugui entendre.